CREMES DE VERDURES


Avui em solidaritzo amb tots aquells nens i nenes {i adults!}, a qui no els hi agraden les cremes de verdures.
En realitat no es que no m'agradin, pero a causa d'una mala experiència quan era petita, no vaig començar a gaudir-les, fins que no vaig ser adulta.

Jo sempre he sigut nena de menjador. Quan era petita em quedava cada dia a dinar a l'escola. Als anys 80 no hi havia la consciència que hi ha ara amb l'alimentació ni se li donava tanta importància. Aixi que els nostres migdies al menjador de l'escola estaven farcits de peix arrebossat que semblava que feia 10 dies que l'havien fregit, estofats on hi suraven coses, i aquelles cremes de verdures INFAMES.

El meu trauma ve a arrel d'un migdia on tocava crema de verdures. Recordo aquell plat amb aquell color verd clar, i la mestra { de la qual preservaré el nom, tot i que me la trobo sovint pel carrer}, asseguda davant meu. Jo devia tenir uns 6-7 anys, i ella, corpulenta com era i és encara, em feia molt respecte. Aguantava la cullera davant la meva boca, i m'anava dient:

- Obre la boca, menja!

I cada cullerada que aconseguia fer-me empassar, em feia venir ganes de vomitar i de plorar a parts iguals.

No recordo exactament com va acabar, pero des d'aquell dia, no vaig poder suportar les cremes de verdures.

Ja de gran, vaig redescubrir-les, vaig reinventar-les i les vaig anar fent meves. I ara, aquesta pràctica em serveix per oferir als meus fill@s, les cremes de verdures que a mi m'haguessin agradat. Precisament, les verdures, son el cavall de batalla de moltes cases. Fem-ho fàcil doncs. Fem que el menjar també entri pels ulls.



Aquí teniu un exemple, però les possibilitats són gairebé infinites. Només mirant les dues fotos, la diferència es evident. 

Atreviu-vos a provar, a experimentar amb ingredients que mai posarieu en un mateix plat, i mireu el resultat.  
Una altra manera de provar-ho, es deixant que cadascú es faci la seva combinació: serveix la crema, i al centre de la taula, deixa diferents ingredients perquè pugueu personalitzar la crema de manera individual.

Atreviu-vos a jugar amb el menjar i, el meu consell es que mai obligueu, sota cap concepte, als mes petits a acabar-se el menjar a la força. Ho dic per experiència.

Comentaris

Entrades populars