Tinc una família gambiana. No estem emparentats per lligams de sang, però els considero part de mi. Sense ells saber-ho, he rebut unes quantes lliçons que em serveixen per anar caminant. La Jam, la matriarca, té la mateixa edat que jo i 4 fills: dos nens i dos nenes. La última en néixer, la Hawa, ho va fer el mateix any que la Dària, la meva filla. Així que mares i filles estem unides per uns quants número: 1974 i 2008.
La Hawa i la Dària es van conèixer de petites, quant les dues tenien pocs mesos. I fa ben poc els hi vàrem tornar a fer una visita. Aquesta vegada la Hawa i la Dària ja eren més conscients. Abans d’anar-hi li vaig explicar a la Dària que anàvem a veure uns amics que eren negres. Mai m’ha agradat utilitzar els termes: fosc, negret, de color. Ells, quan es refereixen al meu color, em diuen blanca. I jo a ells negres. I mai em tingut cap problema.
La trobada va ser màgica. La Hawa (que gairebé no parla el castellà i res de català) i la Dària es van entendre a la perfecció, amb aquest llenguatge tan especial que tenen els infants i que a mesura que ens anem fent grans anem perdent (quina llàstima!).
De mica en mica la casa es va anar omplint d’aquella olor que fan les olles, l’arròs cuinat a foc lent amb moltes espècies i la lentitud alhora de fer-lo. Aquella olor que sempre em fa tornar a Gambia. Arribava l’hora de dinar. La Jam va entrar al menjador, va estendre un “hule” al terra i va dipositar-hi un sol plat per les dues nenes. Amb dues culleres que al final no es van fer servir.
Primer la Dària em va mirar com dient:
- Mama, menjarem a terra?
I la seva pregunta següent va ser:
- Mama, jo no tinc plat?
Va ser una manera tan bonica d’explicar-li que aquella gent fa les coses d’una manera diferent que nosaltres! Que mengen a terra i que ho fan amb les mans, compartint un mateix plat per tothom.
De tornada a casa, quan anàvem amb el cotxe, la Dària em va dir:
- Mama, la Hawa es negra i jo blanca...som iguals!
Espero poder tornar a viatjar a Gambia, acompanyada de la Dària i la Hawa, per poder menjar a terra i amb els dits, però sota un cel diferent. Perquè a l’Africa el cel no és el mateix.
