bateig de l'Álvaro

A través de la web de deliciosamartha (que encara està en construcció i espero que pugui estar activa ben aviat) em va arribar una comanda: unes galetes per celebar el bateig del'Álvaro.

Després d'intercanviar-nos uns quants mails i unes quantes fotos perquè pogués triar, la seva mare es va decidir per els bodis amb la seva inicial.

Em va trucar per dir-me que havien sigut un èxit!

galetes per l'hotel Barceló

Una amiga que treballa a l'hotel Barceló em va demanar que fes unes galetes per fer la descoberta a uns vips de l'hotel.

Quan vaig estudiar hosteleria, vaig treballar uns mesos en un hotel al sud d'Irlanda. Vaig estar fent de cambrera de pisos, és a dir, fent llits i netejant habitacions com una boja. Malgrat semblar una feia desagraida, suposo que el fet de ser jove i estar sola en un país estranger, van fer que guardi molt bon record d'aquella època. I allà me'n vaig fer un tip de fer descobertes, que no és res més que passar per totes les habitacions a mitja tarda, "obrir" els llençols per tal que quedin llestos per posar-te dins el llit, i deixar un detall als clients a sobre del coixí.

Normalment es deixen xocolates o alguna flor però en aquest cas els vips del Barceló es trobaran una galeta de la factoria "deliciosamartha" !

galetes per la núria

Tot i que ja fa uns quants dies d'això, aquestes galetes van servir per celebrar l'aniversari de la Núria, la neboda d'un amic que viu aprop de la muntanya de Montserrat.

Alhora de triar-les no va tenir dubtes...queda clar quins són els ídols infantils, no?

Vaig publicar fa uns mesos unes galetes per la Bruna. En aquell cas van ser llops i caputxetes. Vaig rebre un comentari d'una persona que em comentava que això era molt sexista, que perquè no llops a les nenes i caputxetes els nens. Suposo que en aquest cas, si aquesta persona veu aquesta entrada tornarà a opinar de la mateixa manera. Només dir-li que la tria la fan els propis nens/es, i que són els seus gustos i els seus desitjos.

Felicitats Núria!

maria, pol i magdalenes + jaimie olivier

Sort que ja ha arribat la primavera. Aquest hivern, per els que tenim gent petita a casa, ha sigut una mica pesat. Una mica dur. Suposo que si vius en un poble petit les coses canvien força. Però a la ciutat (almenys a la que visc jo) costa molt trobar espais públics per anar a fer activitats amb els mes petits i que siguin gratuites. La ludoteca està molt bé, i les ganes de contagiar-los el gust per la lectura també està molt bé. Però no està molt bé si és la única opció cultural que tens i pretens fer-ho cada dia, perquè al final el que faran amb els llibres es tirar-te'ls pel cap. Normal.
Et quedes a casa i jugues, però arriba un moment que se't acaben les idees, els jocs i les tàctiques per fer de casa teva una caixa de sorpreses.
Així que tipes d'aquest hivern tan pesat, fa uns dies ens vem veure a casa l'Anna i la Maria per fer magdalenes. La Dària encara és petita per posar-s'hi, però la Maria i el Pol s'hi van aplicar amb totes les seves ganes. Val a dir que el resultat no va ser espectacular, però almenys vem quedar tranquiles de saber que coneixíen els aliments. Ja sabeu: els ous, la farina, el sucre, l'oli... I no, no és tan normal que els més petits ho tinguin tan clar. Adjunto el video del Jaimie Olivier (des del blog de l'amic que me'l va fer conèixer) fent el seu discurs durant l'entrega del premi que li acaben de donar. Parla sobre l'alimentació infantil i val la pena escoltar-lo (hi ha subtítol en castellà).

http://normalycorriente.com/2010/03/03/jamie-oliver-premio-ted-solo-un-deseo/

en marc ha fet 1 any

...i els seus pares li han preparat una festa on no hi ha faltat la galeta sobre el plat dels convidats per celebrar-ho!