Avui al matí ben d’hora, just quan el Sol començava a sortir pel mar de Cadaqués, els àngels rebien una visita.
Ha passat per aquesta vida d’una manera discreta i ha marxat sense fer soroll. Però la seva herència és immesurable. Aquells que hem tingut el plaer de conèixer-la ens sabem afortunats. Un dels meus referents culinaris acaba de fer molt feliços als d’allà dalt, però a nosaltres ens queda una immensa pena.
“Que casa meva és casa vostra…” semblava ser el seu lema. No et deixava marxar mai sense tastar uns dels seus dolços, o qualsevol guisat dels que feia, sempre sense recepta i sense mesures, deixant-se guiar per les seves mans i pel seu cor.
Ha passat per aquesta vida d’una manera discreta i ha marxat sense fer soroll. Però la seva herència és immesurable. Aquells que hem tingut el plaer de conèixer-la ens sabem afortunats. Un dels meus referents culinaris acaba de fer molt feliços als d’allà dalt, però a nosaltres ens queda una immensa pena.
“Que casa meva és casa vostra…” semblava ser el seu lema. No et deixava marxar mai sense tastar uns dels seus dolços, o qualsevol guisat dels que feia, sempre sense recepta i sense mesures, deixant-se guiar per les seves mans i pel seu cor.
Malgrat venir de terres andaluses, tenia la millor recepta dels bunyols de l’Empordà, la terra que la va acollir ja fa molts anys. Encara no m’acabo de creure que quan torni la Quaresma no ens caurà a sobre una d’aquelles bunyolades que feia. Era impossible menjar-te’n només un. A més, ella no es cansava mai de repetir:
- Coge otro, mujé, que esto no engorda!
El destino ha sido muy injusto contigo. Mil besos i mil abrazos Ramos.
- Coge otro, mujé, que esto no engorda!
El destino ha sido muy injusto contigo. Mil besos i mil abrazos Ramos.
