martes 29 de septiembre de 2009

dimarts (2)

DINAR









Bonítol i porro a la planxa

SOPAR









Amanida de poma, tomata, figues fresques i parmesà
És el que quedava a la nevera: una poma de feia uns dies, dos tomàquets madurs, figues i una mica de parmesà de l'últim dia que vaig fer pasta. Però qualsevol ingredient és vàlid per fer una amanida. Normalment tot allò que teniu en poques quantitats i que no sabeu que fer-ne (una pera, una mica de formatge, un ou, alguna altra fruita, un pebrot, ...).










Bonítol a la planxa amb moniato
Li vàrem dir a la peixetera que "bonítol per 2" i ens en va posar per cuatre. Així que per sopar, una altra vegada peix. Aquest cop amb uns moniatos a la papillote (també poden ser bullits o al vapor)

lunes 28 de septiembre de 2009

dilluns (2)

RESUM CAP DE SETMANA

El més destacable són les gambes a la planxa de dissabte al vespre per compensar les males nits que estem passant (els qui teniu nens ja m'enteneu...)
Jo acostumo a fer tota la compra al mercat i a les botigues del voltant. Vull dir que no vaig mai a les grans superfícies. Penso que al final no t'acabes estalviant diners i la qualitat no és tan bona.
Si voleu menjar peix el dissabte, espereu-vos a que la plaça sigui a punt de tancar. Potser el material que queda no és de primeríssima qualitat (hi ha molts llocs on no es pot pescar ni dissabte ni diumenge i per tant el peix no és fresc del tot perquè és de divendres), però a canvi pagareu un preu una mica més baix ja que als peixeters els interessa quedar-se amb el mínim de peix a les seves càmares.










DINAR








Amanida de tomàquet, ceba, panses i festucs









Magret d'ànec amb figues
Poseu el magret en una paella. Sobretot no hi poseu ni una gota d'oli, ja que el mateix greix de l'ànec ja servei per la cocció. Poseu-lo primer pel costat de la pell a foc mitjà. Deixeu-lo coure uns 5-6 minuts. Després el gireu per l'altre costat uns 4-5 minuts i al moment de servir-lo el talleu de la mida que més us agradi. Mentres, poseu una mica de mantega (afegiu-hi sempre un raig d'oli perquè sinó la mantega sola es crema) en una paella i daureu les figues per tots dos costats.

SOPAR









Truita de carbassó amb pa amb tomata
Jo he fet servir un carbassó gran, l'he tallat en forma de mitges llunes, i l'he cuit a la papillotte durant 4 minuts. Després l'he daurat una mica a la paella. He batut 6 ous i hi he afegit el carbassó ja cuit. Surt una truita lo suficientment gran com per sopar dues persones plat únic.

viernes 25 de septiembre de 2009

divendres

DINAR









Llenties estofades amb costella
Normalment quan faig sofregit el faig en grans quantitats (unes 20 cebes) i el congelo en varies parts. Ahir a la nit vaig teure un "tupper" amb sofregit del congelador. Quan he arribat a casa he saltejat les costelles amb oli, un cop daurades he afegit el sofregit i després les llenties pardines sense remull. S'afegeix aigua a mida que va coent fins que les llenties estiguin al punt.

SOPAR








Guacamole ràpid
Avocat aixafat amb forquilla, una tomata i una ceba tendra tallades a dauets.










Patata, pèsols i ceba a la "papillote"
També es pot fer bullida o al vapor

jueves 24 de septiembre de 2009

dijous

DINAR










Amanida de tomàquet, ceba tendra, figues fresques i festucs










LLucets de platja arrebossats
Jo sempre guardo un plat amb la farina d'arrebossar el peix a dins el forn perquè sigui més ràpid i pràctic

SOPAR










Figues fresques amb pernil










Truita francesa amb pa amb tomàquet
El pa amb tomàquet queda molt més bo si el suqueu amb tomàquet i li poseu oli per tots dos costats

miércoles 23 de septiembre de 2009

dimecres

DINAR









Amanida de figues fresques, avocat, tomàquet, panses i pinyons










Tall rodó guisat amb verdures i arròs basmati
Quan arribeu a casa, abans de treure-us les sabates, poseu una cassola al foc amb oli i poseu-hi el tall rodó a foc fort que es vagi daurant pels dos costats. Un cop us hagueu descalçat el tall rodó ja estarà daurat. Afegiu-hi un parell o tres cebes mal tallades i un bon grapat de pastanagues pelades i tallades a trossos. També tres grans d’all sense pelar. Aneu remenant fins que quedin les verdures ben daurades. També hi podeu afegir un parell de branques de llorer, farigola, romaní… Un cop estigui tot ben cuit poseu-hi un raig de vi ranci i deixeu que redueixi. Afegiu aigua fins que el tall rodó quedi cobert i deixeu que faci xup xup fins que punxeu la carn i noteu que està tendra (aproximadament 45-60 minuts a foc mitg). No us oblideu de salpebrar. Espereu a que el tall rodó sigui fred per poder-lo tallar. Aquest plat el podeu fer el dia abans i així, quan arribeu a casa només l’haureu d’escalfar i bullir l’arròs. Facilíssim.
SOPAR
Macarrons amb salsa de tall rodó
Han quedat unes sobres de la barreja de verdures amb la salsa del tall rodó d’avui al migdia. Passat pel túrmix i amb un bon parmesà ratllat ha sigut un sopar ràpid, fàcil i bo.

martes 22 de septiembre de 2009

dimarts

DINAR









Patates bullides amb bacallà i maionesa + "pimientos del Padrón"
Bullir les patates i quan estan a punt tirar-hi el bacallà. Afegir-hi maionesa al gust
Un plat súper senzill que ens feia la meva mare quan érem petites. És una bona manera de menjar peix


SOPAR
Avui sopem fora!

domingo 20 de septiembre de 2009

dilluns

DINAR









Crema de carbassa i pipes (veure la recepta aquí)










LLom de dos colors a la planxa amb "pimientos del Padron"

SOPAR









Assortit de formatges amb figues fresques, poma i paté de tomàquets secs (veure la recepta aquí)

sábado 19 de septiembre de 2009

el menú de cada dia

Ens agrada escriure sobre els restaurants que visitem en ocasions especials. I ens agrada transmetre i explicar aquelles receptes especials que fem per un dia únic. Però penso que el vertader repte és cuinar cada dia. Em de menjar de 3 a 4 vegades al dia, i a més ho em de fer d’una manera equilibrada, respectant la famosa piràmide on han d’abundar els cereals, la fruita i les verdures, en segon lloc la carn el peix i els productes làctics, i en darrera posició els greixos i els sucres. A més em d’aconseguir que la cuina sigui atractiva, és a dir, que el fet de menjar cada dia també es converteixi en un plaer.

Per mi no es una tasca complicada ni difícil. Sempre m’ha agradat cuinar i, allò que per alguns és un problema (obrir la nevera i adonar-te’n que tens 4 coses que a més fan de mal combinar entre elles), per mi sempre ha sigut un estímul i un repte. Moltes vegades m’han demanat algun “truc” per arribar amb èxit cada dia a l’hora dels àpats. A mi no m’han servit mai els llibres de receptes ja que requereixen una preparació massa complicada pel fet de que has de tenir a casa tots els ingredients que es demanen. Jo prefereixo fer servir la imaginació, encara que a vegades això a portat fins a l’elaboració d’un plat que després no ha resultat el que m’esperava.

Només intento organitzar-me una mica amb 3 o 4 coses ben fàcils, i a partir d’aquí vaig fent:

- sempre tinc al rebost patates, alls, cebes i ous
són aliments ben fàcils de conservar i sempre et salven quan tens poc temps o no tens gaires ganes de pensar. També tenir un bon assortiment de cereals: pasta, arròs, cuscus o quinoa

- al congelador procuro tenir sempre carn (normalment botifarres de diferents gustos, hamburgueses, pollastre i peus de porc, però això és segons els gustos de cadascú) i safates de gra cuit. Després de nombrosos intents de coure jo els cigrons (que han de bullir durant hores!) i de comprovar que comprats a la parada del gra cuit surten molt bé de preu i boníssims, he desistit: cigrons, mongetes, llenties, faves,...

- si faig alguna salsa casolana com la de tomàquet, beixamel o pesto, en faig més quantitat de la que necessito aquell dia. El que sobra ho congelo i així em serveix per tenir un plat llest en pocs minuts un dia que no tinc gaire temps.

- Mentre estic cuinant algun plat que em deixa temps (esperar a que bulli la pasta o l’arròs per exemple) procuro aprofitar el temps per avançar alguna cosa: podem posar a fer al vapor alguna verdura per fer una crema, netejar l’enciam perquè a la nit no ens faci mandra fer l’amanida, fer un sofregit per tenir-lo llest, tallar la fruita per tenir feta la macedònia,...

- Quan compro pollastre o peix, sempre demano que em posin els ossos i les espines, ho congelo, i vaig acumulant per el dia que en tinc prou, fer un brou o un fumet de peix que servirà per fer una sopa o un arròs.

- Procuro fer preparacions fàcils i sanes, que no comportin fer servir grans quantitats d’oli

Com que alguns i algunes de vosaltres m’heu demanat moltes vegades idees per poder sortir airosos de la vida culinària diària, intentaré recollir durant el màxim temps possible, la cuina diària que fem a casa, amb els trucs i les anècdotes que vagin sortint pel camí. A veure si això us inspira i us ajuda a fer de l’acte de menjar, un plaer.
Bon profit!

martes 8 de septiembre de 2009

tota la veritat sobre el foie


Aquest estiu hem estat al Perigord Noir, a França. És la terra del foie i les trufes. I era l’ocasió perfecte per esbrinar tota la veritat sobre el foie. Són moltes les històries que havia sentit sobre l’elaboració d’aquest producte tan polèmic i sobretot tenia ganes de saber de primera mà el tracte que es dóna als animals. La veritat no ha sigut tan cruel com m’havien dit, però tampoc tan feliç com m’hagués agradat.
Vàrem visitar 2 granges d’ànecs i oques: una de més “turística”, amb un recorregut preparat i una degustació al final, i l’altre en una granja més familiar on vàrem acabar asseguts al jardí parlant de tot una mica amb els grangers.
Primer diferenciar la cria d’uns i altres animals. Així com a casa nostra és molt més fàcil trobar productes elaborats amb ànec, a França, i sobretot a la zona del Perigord, és habitual trobar productes tant d’ànecs com d’oques. De fet, la tradició de la zona és la cria d’oques. Resulta que aquestes últimes són animals molt més sensibles i delicats, per la qual cosa la seva criança i posterior elaboració de productes és més costosa a tots els nivells.

Les granges compren els animals quan aquests tenen 2 o 3 dies i els tenen en unes naus amb calefacció i un bon tros de prat perquè surtin i mengin. En el cas de les oques s’estan 4 mesos portant aquesta vida plàcida, i els ànecs amb 3 mesos ja en tenen prou. Fins aquí tot transcorre en un ambient tranquil, amb molt d’espai per moure’s i viure en llibertat. Però passat aquest temps comença el “gabage”, l’engreixament. Aquest procés s’estén per un període de 2 setmanes en el cas dels ànecs i de 3 setmanes per a les oques. En una altra nau hi ha uns corrals on hi caben entre 10 i 12 animals, és a dir que no estan en gàbies individuals i tancats. I aquí és on comença l’elaboració del foie. Als ànecs els hi donen menjar 4 vegades al dia i a les oques 2 per tenir un sistema digestiu més delicat. Utilitzen una màquina on hi ha una barreja de menjar (farines) i mitjançant un tub llarg d’acer els introdueixen el menjar directament a l’estómac. Es triguen entre 5 i 15 segons per a cada animal. Antigament aquest procés es feia mitjançant un embut i es trigava uns 20 minuts per animal cada vegada que els hi donaven la barreja de farines i blat de moro.
El procés s’ha escurçat en quan a temps i el patiment de l’animal també, però el resultat segueix sent el mateix: l’atrofiament del fetge és evident.
He de dir que no sóc una consumidora habitual de foie, però m’agrada menjar-ne de tant en tant. El fet de veure i conèixer tot aquest procediment potser me’n farà reduir el consum.

Però malgrat ser conscient d’estar menjant un producte que obliga als animals a rebre aquest tracte, que me’n dieu dels pollastres? No és molt més bèstia el maltracta que reben els pollastres a les granges on no els deixen ni espai per moure’s i s’acaben trepitjant entre ells? On no els apaguen la llum perquè la seva producció d’ous sigui més intensiva?
Quin dilema...