miércoles 15 de julio de 2009

fonda Xesc


Una molt bona opció per aquells/es que encara no tingueu plan per aquest estiu, o bé pels que hagueu decidit quedar-vos per aquí i voleu fer alguna escapadeta.

La Meritxell va estudiar amb mi direcció hotelera i vivia al Campus de la Universitat perquè era de Ripoll. Quan vàrem acabar l'Escola vaig perdre el contacte amb ella, i un dia que llegia el "Descobrir Cuina" la vaig tornar a trobar. Va conèixer en Xesc i van començar un projecte en comú: la Fonda Xesc.

Estan a Gombrèn, un petit poble molt aprop de Ripoll i des d'on podreu fer excursions per tot el Ripollès,una comarca amb mil encants.
Per aquest estiu proposen un "forfait" molt interessant:

- 2 nits
- 2 esmorzars
- 2 menú Fonda
- 2 menú degustació
130 euros/persona, begudes i extres a part

La Fonda Xesc és tot un referent gastronòmic del nostre país i val la pena apropoar-s'hi per conèixer les seves propostes. Si a més de gaudir amb el menjar sou dels que us agrada regar-ho amb un bon vi, no dubteu en deixar-vos aconsellar per la Meritxell.

Podreu trobar més informació de la Fonda Xesc aquí.















* Tartar de tonyina amb alvocat, poma i ous d'arengada














* Verduretes amb gambes i oli de julivert















* LLobarro amb Parmentier de tòfona i suc de rostit















* Peu de porc amb sobrassada i espardenyes














* Sopa de maduixes amb granissat d'alfàbrega i gelat de xocolata blanca















* Xocolata amb regalèssia i gelat d'eucaliptus

martes 7 de julio de 2009

estômago

* foto de la pàgina web www.ecartelera
No havia sentit mai el títol d’aquesta pel·lícula fins que el David i la Marta me'n van parlar. Quina llàstima que treballs com aquests quedin amagats darrere de les grans produccions, perquè la veritat es que és una història que val la pena veure, a banda de que us agradi o no el tema culinari. És una coproducció brasilenya-italiana i val la pena veure-la en versió original.
Raimundo Nonato descobreix que te el do de la cuina. I també descobreix el poder que això li pot donar. La fotografia té imatges que em fan pensar en la delicada “Comer, beber, amar” i no se perquè, algun rerefons de la història sembla treta d’algun dels llibres de l’Anthony Bourdain. Potser és perquè s’explica la cuina des d’un lloc on no hi ha estrelles. O si.