lunes 30 de marzo de 2009

la cuina reversible i albert einstein

Un bon amic, "normal y corriente" i autèntic gourmet, m'acaba de fer un regal virtual...una cuina reversible!!

Per un costat podré cuinar tot allò que vulgui. I per l'altre costat podré tenir la meva pròpia televisió. Inventaré un telenotícies on començaré parlant de la famosa crisis segons Albert Einstein, que de moment és la definició amb la que millor m'identifico:

"No pretendamos que las cosas cambien si siempre hacemos lo mismo.
La crisis es la mejor bendición que puede sucederle a personas y países porque la crisis trae progresos.
La creatividad nace de la angustia como el día nace de la noche oscura.
Es en la crisis que nace la inventiva, los descubrimientos y las grandes estrategias. Quien supera la crisis se supera a sí mismo sin quedar 'superado'.
Quien atribuye a la crisis sus fracasos y penurias violenta su propio talento y respeta más a los problemas que a las soluciones.
La verdadera crisis es la crisis de la incompetencia.
El inconveniente de las personas y los países es la pereza para encontrar las salidas y soluciones.
Sin crisis no hay desafíos, sin desafíos la vida es una rutina, una lenta agonía. Sin crisis no hay méritos.
Es en la crisis donde aflora lo mejor de cada uno, porque sin crisis todo viento es caricia.
Hablar de crisis es promoverla, y callar en la crisis es exaltar el conformismo.
En vez de esto trabajemos duro. Acabemos de una vez con la única crisis amenazadora que es la tragedia de no querer luchar por superarla."

I per cert i com a curiositat, sabieu que Albert Einstein era vegetarià? la seva reflexió sobre aquest tipus de dieta fa pensar:

"Yo soy un ferviente seguidor del vegetarianismo por principio. mas que nada por razones morales y éticas. Yo creo firmemente en un orden de vida vegetariano, simplemente por los efectos físicos. Influirá sobre el temperamento del hombre de una manera tal que mejorara en mucho el destino de la humanidad. Nada beneficiará tanto la salud humana e incrementará las posibilidades de supervivencias de la vida sobre la Tierra, como la evolución hacia una dieta vegetariana. No comprendo como se puede tener valor para matar a un animal y estómago para comerlo, es un doble crimen."

jueves 12 de marzo de 2009

forum gastronòmic de girona'09 i barcelona degusta


L'any passat vaig assistir al Fòrum Gastronòmic de Santiago i va ser una experiència tan enriquidora que aquest any, malgrat estar una mica més enfeinada, vaig decidir repetir. Aquesta vegada la cita era a Girona, molt més aprop de casa.


Vaig estar al Fòrum 2 dies on vaig assistir a un taller de fotografia impartit per el Marc Cuspineda, cuiner de El Bulli i l'Esteve Guillamet, fotògraf responsable de tots els llibres que ha editat el restaurant. Aquesta trobada em va servir per trobar-me amb els blocaires (tan catalans com gallecs), que ja tenia ganes de veure perquè amb ells les converses giren sempre al voltant del mateix. I això per mi és un plaer. Poder parlar de cuina, plats, restaurants, llibres i vins sense límits.


També em vaig trobar al Ramon que segueix treballant en el seu projecte (El Raiguer ) on crea i s'inventa postres per a totes les edats (doneu un cop d'ull al seu blog!). Entre dos passadissos va aparèixer l'Eric, que fa 10 anys va deixar la feina a la cuina d'un gran hotel (allà ens vàrem conèixer) per començar una nova aventura amb la Mey Hoffman. Li vaig prometre que el visitaria a la nova pastisseria que han obert al carrer Flassaders, en ple barri de la Ribera. També vaig trobar-me el Carles, antic profe meu de l'Escola d'Hostaleria que actualment treballa pels establiments "Viena". I feia molt i molt que no veia l'Alain. Vàrem estudiar junts també a l'Escola i li havia perdut la pista. Ja fa molts anys que forma part de l'equip del Ferran Adrià, i a banda de viatjar sense parar i de participar en multitud de projectes fascinants, la seva última aventura ha sigut la seva participació en la película "Dieta Mediterránea". El Miguel Angel ha estat durant molt de temps treballant a "l'Art en Buff" on em passat unes jornades gastronòmiques que mai oblidarem. Em va estar explicant el seu viatge al Japó, on s'hi ha estat un mes amb la companyia del Shiro, que li a ensenyat tots els secrets d'aquest pais. I amb la Clara, la Laia i el Manel, antics companys del màster, em tornat a compartir moments gastronòmics com els molts que van omplir els nostres dies l'any passat. El Pep Palau, en bona part responsable de la organització de tot aquest conjunt d'activitats, anava amunt i avall, de ben segur amb molts fronts oberts al mateix temps.



I el Barcelona Degusta també em vaig trobar amb moltes sorpreses: una bona col.lecció de cerveses d'arreu del món; un sashimi de tonyina fresc d'una de les parades de la Boqueria; uns cgrons al Pinotxo; una samosa en una haima al bell mig de la Fira; un foie fresc del que ja no en queda ni una engruna a la nevera; una ampolleta d'oli que vàrem triar després d'olorar-ne més de 30 i unes croquetes delicioses que formen part d'un projecte que acaben d'engegar antics companys d'escola.



I amb tot això la Dària m'ha acompanyat a tot arreu. La porto amb mi per veure si alguna se li encomana de tot el que tant m'agrada a mi...