viernes 30 de enero de 2009

II Trobada de bloggers gastronòmics, Fòrum Girona

* foto extreta de la web del Fòrum Gastronòmic

L'any passat i gràcies al màster de comunicació i gastronomia que vaig cursar a la Universitat de Vic, vaig assistir al Forum Gastronòmic de Santiago de Compostela. El Pep Palau, que és un dels màxims organitzadors d'aquesta trobada, va ser un dels nostres "professors" i això ens va animar.

Aquest any li toca el torn a Girona i els bloggaires tornem a tenir el nostre espai amb activitats molt interessants. Ja fa setmanes que estic en contacte tan amb la gent del Fòrum com amb els bloggaires gallecs que vaig conèixer a Santiago per tal d'aconseguir que torni a ser un èxit.

Des d'aquí us animo a tots i totes a que feu la màxima difusió per tal que tots els blogaires tinguin noticia del Fòrum i també a que feu la subscripció per tal de poder-hi assistir d'una manera totalment gratuita. Podeu trobar el programa aquí.

Una vegada anem coneixent qui ens veurem les cares a Girona, ja us aniré explicant, ja que des de la organització m'han demanat si podem donar un cop de mà en muntar una trobada posterior al Fòrum el mateix dissabte, per tal que puguem fer unes tapes i uns vins tots junts.

Animeu-vos!!!

miércoles 28 de enero de 2009

galianos


M'agraden totes les cuines. Sense límits de fronteres, sense límits d'ingredients ( si be és cert que hi ha segons quins animals que no menjaria mai). M'agarda la cuina creativa, la cuina de mercat, la de la meva mare, la d'emergència o la d'estar per casa.

Però si és cert que, alhora de cuinar, em decanto més per la cuina del boca-orella. Aquella que es transmet de generació en generació i de la que moltes vegades no existeixen receptes escrites, sinó que s'aprenen per imitació o per memòria.

La meva tieta Júlia i el meu tiet Antonio són dos cuiners que no entenc encara per quina raó, no s'han dedicat mai a aquest ofici que consisteix en fer feliços als altres a través del paladar.

Els hi agrada la cuina d'abans, la que vàren menjar de petits, la que els hi cuinaven les seves mares i les seves àvies, la que tenia un perquè i res es feia sense sentit. Receptes que tenen una història al darrere com la que ja vaig explicar aquí.

Els galianos és un plat que feia la mare de la meva tieta, en un petit poble de Jaen. La massa d'aquest plat era la mateixa massa del pa que feien als forns de llenya de l'època, però sense llevat. El sofregit amb els productes de l'horta i que encara avui en dia utilitzem: all, ceba i tomàquet. I el tall depenia del què havien caçat els homes. També hi havia dies que s'havien de conformar amb els galianos sense carn, ja que no hi havia hagut sort, i llavors se'ls menjaven sols. El plat sorprèn per la seva facilitat d'elaboració i per els ingredients tan bàsics que coté, però us asseguro que és exquisit.


Que necessitem:
* 3 cebes
* 1 cabeça sencera d'alls
* 3 cullerades soperes de salsa de tomàquet
* 1/2 conill
* pa sense llevat o pasta per andrajos.
És difícil trobar aquesta pasta a Catalunya, però o bé podeu fer la massa vosaltres mateixos o l'equivalent d'aquesta pasta a casa nostra són unes torradetes que hi ha al mercat



Com es fa:
* Fem un sofregit amb la ceba, l'all i el tomàquet
Molt important que el sofregit estigui fet molt i molt a poc a poc
* Mentre bullim el conill amb aigua
* Quan el sofregit ja està llest, hi afegim el caldo i el conill, de manera que la barreja ens quedarà força líquida
* Ho deixem fer xup-xup una estona i ja podem tirar-hi la pasta que només trigarà uns 10 minuts a estar llesta
* Sal-pebrar al gust



sábado 24 de enero de 2009

xef jordi, un àpat de luxe a domicili

Amb el Jordi gairebé sempre parlem de cuina. Més aviat d'una cuina tradicional, pausada, tranquila, que vol el seu temps. Una cuina de sofregits fets a foc lent. És una de les coses que més li agrada fer. I a mi també. Em puc passar l'estona mirant la ceba com es va daurant mica en mica, sense presses, escoltant el xup-xup.

He fet ús dels consells del Jordi en vàries ocasions. Una trucada de telèfon per demanar-li si primer l'all o la ceba en un sofregit o si va millor un raig de brandy o de vi ranci per al plat que estic preparant. Sempre m'han funcionat la mar de bé.

Però malgrat tot això, mai he visitat el restaurant on ell ja fa molts anys que va començar a treballar, quan un bon dia es va adonar que la seva passió era la cuina i que no tenia cap sentit "estudiar per tenir una carrera". La seva "carrera" es poder regalar àpats memorables als seus amics i cuinar per tots aquells que algun dia vulgueu visitar Ca l'Isidre i jutjar si la decisió de fer de la cuina la seva universitat va ser acertada.

Aquest és el menú que ens esperava el passat diumenge a casa del Jordi i la Mercedes, la seva dona vinguda directament des del cor del Carib i que ens ha promès per la propera vegada un dinar al més pur estil "dominicano"

* Xanguets (sento que no hi hagi foto, però és que van volar!!!)
* Foie (evidentment fet pel Jordi) amb unes torradetes que porten figues i que fan un maridatge perfecte
* Crema de patata amb xipirons saltejats amb all i julivert
Era deliciosa. Tenia una textura increible, tot i que el Jordi em va jurar que era ben fàcil i que no portava res: sencilamment la patata bullida i triturada amb l'aigua d'haver-la bullit i una nou de mantega. En fi, miraré de fer-la algun dia d'aquests i us dic el què.
* Mandonguilles amb carxofa.....mmmmm
* I per postre, un dels millors Coulants de xocolata que he tastat mai

Sento no recordar el nom dels vins, que van estar a l'alçada en tot moment.

Jodi: ens veiem a Ca l'Isidre!!!






martes 20 de enero de 2009

moll oest, port de Masnou

Una molt bona opció per dinar o sopar fora de la ciutat de Barcelona. Està situat al Port de Masnou, en un local circular, molt càlid i amb una terrassa fantàstica per quan arribi el bon temps.









* garoines amb salsa holandesa












* calamarcets planxa












* peixet fregit












* tonyina amb ceba










* morro de bacallà amb salsa agredolça, panses i pinyons











* llobarro al forn









* suquet de rap













* coca de llavaneres......mmmmmm




* sorbet de mojito
MOLL OEST
93.540.29.11

lunes 19 de enero de 2009

DÀRIA


Dària. És el que ara m'alimenta de dia i de nit. Una delícia cuinada a foc molt lent. La meva millor creació culinaria ;)