deliciosa martha

ous estrellats amb patates, blocs contra la fam

2011-11-24T22:55:00.006Z

Blocs contra la fam és una iniciativa nascuda al facebook per donar encara més ressó a la campanya de recollida d'aliments que està tenint lloc aquest cap de setmana.

L'objectiu de la recolecta és aconseguir el màxim nombre possible de productes de primera necessitat (ous, pa, llegums, pasta, arròs, ...) per fer-los arribar als més necessitats...que malauradament cada vegada creiexen més en nombre.

Paradoxalment, xoca veure que aquesta campanya coincideix amb les darreres informacions dels últims dies on, sembla ser que la majoria de menjar en bon estat que es llença. prové de les llars. És per pensar-hi.

En el meu cas, el fet de tenir una nena de 3 anys a casa que comença a entendre com funciona el món, és una bona manera de fer-te pensar a tú, ja que quan em pregunta (i ho fan constanment!) alguna cosa relacionada amb la resta de nens del món i tot el que tenen i no tenen, em fa pensar a mi també. Em fa recordar i m'obliga a pensar-hi de nou.

Una recepta clàssica, sencilla, amb productes bàsics i amb un nivell de dificultat baix.

OUS ESTRELLATS AMB PATATES

INGREDIENTS
- 3/4 patates mitjanes per cap
- 2 ous per persona +1 (si sou 2 persones 5 ous, si sou 3 persones 7 ous,...)
- oli d'oliva per fregir

EL.LABORACIÓ
- Pelem les patates i les tallem en forma de mitja lluna
- Amb abundant oli d'oliva (sobretot!!!) les fregim a foc mitjà. Hauríen de quedar fetes i no gaire torradetes.
- Un cop les patates estan fregides, les retirem del foc amb una escumadera, i les posem a sobre de paper absorvent
- Buidem l'oli de la paella (el qual podrem tornar a aprofitar per una altra ocasió)
- Tornem a afegir les patates a la paella, aquesta vegada ja amb molt menys oli, i baixem el foc.
- A partir d'aquí, anirem trencant els ous per afegir-los. S'ha de fer ràpid, per tal que els ous no es facin uns més que els altres
- El més important d'aquest plat, és deixar els ous mig cruus. Si els fem en excés, ens quedarà una pasta resseca i massa feta.
- Hi ha gent que diu que, amb un bon polsim de sal, el plat millora...

mate porteño

2011-09-04T21:20:00.019Z

Avui al matí, després de molts anys de no fer-ho, he esmorzat amb un mate. El primer cop que el vaig tastar va ser amb la Dani (veure aquí). Ella va ser la que em va ensenyar a prendre’l (té el seu art, com el tè per els japonesos) i la que em va anar explicant què volien dir paraules com “cebar”, “pava” o “bombilla”.

I només fer el primer glop he hagut de tancar els ulls i agafar-me a la taula perquè em pensava que marxava 7 anys enrere.

Per circumstàncies de la vida, quan la Dani(veure aquí) va arribar a Barcelona, la vaig acollir a casa. Ella em va prometre tornar-me el favor acollint-me a casa seva, i quan vaig fer 30 anys, el meu regal va arribar amb forma de viatge a l’Argentina. Com que llavors encara no havia començat a escriure el bloc, no vaig poder fer la crònica del viatge, però avui, he volgut recuperar aquell regal per deixar-ne constància en aquesta bitàcola gastronòmica que aviat farà 5 anys que existeix.

Amb la Dani ens van unir moltes coses, però una de les més importants van ser els plaers gastronòmics. Després d’aquell viatge a l’Argentina, vàrem compartir molts altres moments i viatges que podeu veure aquí, aquí i aquí.

Van ser més de 20 dies de descobriments de la mà d’una de les millors ambaixadores de la gastronomia del seu país: "empanadas", "locro", "arrollados", "humita en chala", pasta, "tamales", licors, "alfajores", pans, vins argentins, gelats.

A vegades no calia moure’ns de casa. Els argentins no acostumen a sortir a sopar fora amb la mateixa assiduïtat amb la que ho fem nosaltres, i per norma acostumen a dominar molt bé l’art de rebre i satisfer paladars curiosos i àvids de bona gastronomia. Cada matí, quan ens despertàvem, teníem una taula d’esmorzar tan plena de delicatessen que era impossible llevar-se sense gana.

Normalment a les nits els fogons eren de la Dani. Només els que l’hagin vist cuinar entendran perquè tot el procés es convertia en un festí. Veure-la treballar ja era gaudir. Dominava a la perfecció el ball de la cuina, els seus ingredients, el seu punt exacte de cocció, els tempos, la cromàtica del plat, el balanç dels gustos i les olors. I l’ordre, la pulcritud, la neteja i l’execució perfecte de cada pas, encara que estigués fent unes senzilles torrades amb “dulce de membrillo” i formatge.

Un dia la Dani em va dir que anàvem a dinar a casa de la seva amiga Eugenia. Em va explicar que l’Eugenia era un dels seus referents culinaris i que era una experta en gastronomia argentina. Una antropòloga de las gastronomia argentina. Després d’agafar uns quants trens i sortir per primer cop de la ciutat de Buenos Aires des de que havia arribat, vàrem arribar a un barri a les afores, a una casa petita i modesta amb un tros de jardí al davant. Només obrir-nos la porta ja et senties com a casa. Es van abraçar tan fort amb la Dani que em pensava que s’ofegaven una a l’altra. Portaven molts anys sense veure’s. L’Eugenia tenia tots els focs engegats i una filera d’olors, totalment desconeguts per mi, s’escapaven de la cuina per enganxar-te sense remei. La curiositat era màxima, així que no em vaig moure durant una bona estona del costat del focs, de l’Eugenia (a qui vaig abassallar a preguntes) i del locro que estava cuinant per a tots nosaltres des de ben d’hora. Òbviament no era plat únic, tot i que la consistència del guisat bé s’ho valia. A tot això ho acompanyaven un assortit de pans casolans, “empanadas”, carn i uns licors casolans que ens van ajudar a deixar-nos anar. Tot i que ens havien convidat a dinar, els argentins, igual que fan amb els “asados”, acostumen a allargar aquest dinars fins a l’hora d’anar a dormir. No hi havia rellotge, ni normes, ni límits, ni restriccions, ni desgana però si un cel estrellat que em va fer pensar que tant debò allò no s’acabés mai.

Dins del viatge a l’Argentina en vàrem fer un altre. Un vol intern ens va portar directament a visitar el Perito Moreno. Era inevitable viatjar fins a l’altra punta del món i no anar a veure i sentir aquesta meravella terrenal. Es igual les fotos o els reportatges que hagis vist on s’expliquen els esllaviçaments de gel d’aquest paisatge hipnòtic. La primera vegada que divises aquest glaçó de dimensions gegantines...el cor se’t encongeix. I et sents petita i indefensa com una formiga. Portàvem uns entrepans fets a primera hora del matí al hostel, una mica massa humits i freds. Però el dinar d’aquell dia, menjant al costat de la Dani sense dir-nos res, i sentint com el glacial ens parlava, el recordaré tota la meva vida.

El glacial Upsala també ens va deixar al·lucinades. El blau del gel es un blau nou que jo no havia vist mai. Semblava que els haguessin tenyit per impressionar als nostres ulls verges.

Però potser el que més ens va marcar va ser la visita a El Chaltén. Pensàvem estar-nos 3 dies, però el dia que teníem previst marxar no vàrem poder fer-ho. La Dani i jo ens vàrem mirar i ho vàrem entendre.

El Chaltén es el poblet que hi ha als peus del Fitz Roy, dins del Parc Nacional dels Glacials. Es la capital argentina del trekking i no sé encara ben bé perquè, però et segresta i no et deixa marxar. Les cases semblen de nines, tretes d’un d’aquests contes que jo li explico a la meva filla. No hi ha candaus a les portes, i qualsevol forma civilitzada de vida es troba a unes 5 hores en bus. La sensació es com la d’estar en un altre planeta on es respira un aire diferent. Chaltén és el nom amb el qual els tehuelches denominaven a la muntanya. Literalment vol dir “muntanya que treu fum” ja que es passa la major part de l’any coberta de núvols, i la seva ascensió es complicada. Doncs sí: vàrem tenir un dia de Sol radiant. Segons ens van dir, això només passava uns 10 dies l’any...per això no volíem marxar. El Chaltén ens havia regalat masses coses i volíem més dies per gaudir-les.

Fins i tot quan va arribar el moment de marxar el petit poblet ens va regalat aquest cel i aquesta llum

Només ens faltava un lloc per visitar abans de tornar a BsAs: Ushuaia, la fi del món. Considerada la ciutat més austral del planeta. La cuina del hostel (com havíem fet durant tot el viatge) va ser envaïda una vegada més per la xef, la seva ajudant i la nostra ampolla d’oli d’oliva verge que guardàvem cada nit al costat dels nostres béns més preuats, gairebé sota el coixí. Normalment els àpats dels motxileros dels hostels són bastants bàsics: pasta, sopes, carn i fruita. Però viatjar amb la Dani era fer amics allà on arribàvem. De cop, les cuines hostelianes acostumades a fums més que a olors, s’omplien de música, i com els ratolins del flautista, tots els seus habitants acabaven al costat dels fogons interrogant a la Dani sobre la seva vida i el perquè de les seves aptituds culinàries.

Després de tants dies al país dels famosos asados, jo encara no n’havia provat cap. Potser hi tenia a veure que la Dani era vegetariana. Així que quan la família que regentava la nostra casa per uns dies, ens va anunciar que en farien un, m’hi vaig apuntar de seguida. El dia escollit va ser un diumenge a la nit. Tot el hostel, una veritable Arca de Noé, estava pendent del desenllaç de l’últim capítol de “Friends” que van celebrar amb aplaudiments i “visca” (cadascú en el seu idioma). La Dani va aprofitar per ensenyar-me a fer un chimichurri, aquest amaniment que no pot faltar mai en un bon asado argentí. Que si em va agradar? Sí, molt. Però em vaig passar amb les racions. Amb el meu afany per tastar-ho tot i la novetat, em vaig passar toooota la nit retornant a la Terra allò que m’havia sigut donat. En fi.

A banda de les experiències culinàries del hostel, evidentment vàrem visitar tot el que es podia visitar. Això sí, sempre precedit de les paraules “del fin del mundo”: restaurante tatata “del fin del mundo”, Museo tatata “del fin del mundo”, Supermercado tatata “del fin del mundo”. A banda de l'ús comercial del nom, la veritat és que la sensació d’estar a l´última ciutat habitable del planeta em va conferir una llibertat interna tan abrumadora que no he aconseguit tornar a sentir-la mai més.

Amb molta pena l’avió ens va tornar a Bs As, on encara vaig poder seguir menjant i bevent uns quants dies més. Entre els llocs on em va portar la Dani, recordo el recorregut per les gelateries italianes que es va entossudir en fer-me tastar, tot i que estàvem a principis del mes de juny i feia un fred que glaçava les idees.

Però el fred era només a flor de pell. Per dintre el cos la sensació que em vaig emportar d’aquell viatge no va ser de fred. Ni molt menys. Avui al matí, el mate calentó m’ha fet tornar a aquella escalfor.

Culinary Zinema

2011-08-30T10:39:00.011Z

fotograma de la película

El Festival Internacional de Cinema de Berlín y el Festival de San Sebastià, conjuntament amb el Basque Culinary Center han firmat un acord de col·laboració per a la secció Culinary Zinema: Cine y Gastronomía.

Des de ja fa anys, la Berlinale ha incorporat les creacions que barregen el cinema i la gastronomia al seu festival. I essent el país Basc la regió del món que concentra a més xefs amb estrella per metre cuadrat han decidit crear en coproducció amb el Basque Culinary Center, la seva pròpia secció sobre cinema i gastronomia i treballant conjuntament amb la Berlinale.

En la propera 59ª edició del festival que tindrà lloc del proper 16 al 24 de setembre tindrà lloc també la 1ª edició del Culinary Zinema donostiarra que s’inaugurarà amb la projecció del documental MUGARITZ BSO de Felipe Ugarte y Juantxo Sardon, en estrena mundial. Set llargmetratges i un curt integren la secció. Un altre al·licient per assistir-hi es que les projeccions aniran acompanyades de sopars temàtics.

I si es complís un d’aquells somnis impossibles i pogués anar-hi...?

Més informació aquí i per veure el trailer de MUGARITZ BSO aquí (val molt la pena)

TICKETS BAR

2011-07-13T17:14:00.028Z

Sopar al Tickets Bar, la nova aventura del Ferran Adrià.

* Préssec impregnat de sangria blanca

* Olives esferificades

* Carpaccio de toro pintat amb greix d'ibèric

* Pescaíto frito

* Mini airbag farcit de formatge manchego

* Nius d'ous de guatlla 1'40'' amb migas d'almogrote

* Steak tartar de tomàquet amb làmines de pa

* Ostra amb consomé transparent de gaspatxo

* Amanida de tomàquet "el lleig de Tudela" i Ventresca de tonyina cuita a 54º amb el seu suc

* Salmó marinat amb mel trufada i iogurt

* Navalles amb salsa de gingebre, pebre de caiena i aire de llimona

* Entre-pernil

* Mollete de papada

* Ceps guisats amb vinagreta de suc de tòfona negra i pinyons

* Cuixetes de conill amb mousse d'all i oli

* Patates confitades amb costella de porc i pernil ibèric cuit

* Ravioli líquid de formatge gadità "Payoyo"

(Payoyo: formatge curat amb llard de porc ibèric)

* Pastís tebi d'ametlles amb sorbet (6 minuts d'espera)

* Cornet de mango amb el seu sorbet i pell de llima

* Bunyols de xocolata fred calent

aperitiu?

2011-07-07T16:02:00.002Z

ja no saben què inventar-se...

Lolita Bakery

2011-04-29T11:08:00.004Z

Lolita Bakery és un racó perdut al barri del Born perfecte per fer una parada i degustar qualsevol dels productes que tenen exposats.

Ultimament aquest tipus d'establiments s'han posat molt de moda i a la ciutat de Barcelona ja n'hi ha uns quants.

La pastisseria que fan està basada en la tradició anglosaxona i americana, i potser el producte més conegut són els famosos "cupcakes" que són l'equivalent a les nostres magdalenes.

La diferència? Els ingredients són els mateixos (farina, algun tipus de greix, ous i llevadura), la diferència rau en les proporcions i la tècnica emprada.

La magdalena es bat durant més estona per incorporar més aire a la massa i aconseguir que quedin esponjoses.

Els muffins es baten menys estona i d'aquesta manera queden més compactes al haver incorporat menys aire a la massa. No acostumen a ser tan dolços. També es poden fer versions salades.

I els cupcakes, com el seu nom indica, són "pastissos en una tassa", és a dir, que la tècnica és la mateixa que fem servir per fer un pastís, però amb miniatura.

De totes maneres no he triat ni un "cupcake" un "muffin" o una magdalena, sinó aquestes delicioses "cookies", les famoses galetes amb perletes de xocolata, de les que també en tenen diferents versions. Finalment m'he decidit per la típicament americana, amb xocolata, cacahuet i mantega...mmmmmm, de les millors "cookies" que he tastat mai: cruixent, melosa, dolça sense empalagar i amb un puntet salat.

dinar en blanc i negre

2011-03-28T14:44:00.005Z

Tinc una família gambiana. No estem emparentats per lligams de sang, però els considero part de mi. Sense ells saber-ho, he rebut unes quantes lliçons que em serveixen per anar caminant. La Jam, la matriarca, té la mateixa edat que jo i 4 fills: dos nens i dos nenes. La última en néixer, la Hawa, ho va fer el mateix any que la Dària, la meva filla. Així que mares i filles estem unides per uns quants número: 1974 i 2008.

La Hawa i la Dària es van conèixer de petites, quant les dues tenien pocs mesos. I fa ben poc els hi vàrem tornar a fer una visita. Aquesta vegada la Hawa i la Dària ja eren més conscients. Abans d’anar-hi li vaig explicar a la Dària que anàvem a veure uns amics que eren negres. Mai m’ha agradat utilitzar els termes: fosc, negret, de color. Ells, quan es refereixen al meu color, em diuen blanca. I jo a ells negres. I mai em tingut cap problema.

La trobada va ser màgica. La Hawa (que gairebé no parla el castellà i res de català) i la Dària es van entendre a la perfecció, amb aquest llenguatge tan especial que tenen els infants i que a mesura que ens anem fent grans anem perdent (quina llàstima!).

De mica en mica la casa es va anar omplint d’aquella olor que fan les olles, l’arròs cuinat a foc lent amb moltes espècies i la lentitud alhora de fer-lo. Aquella olor que sempre em fa tornar a Gambia. Arribava l’hora de dinar. La Jam va entrar al menjador, va estendre un “hule” al terra i va dipositar-hi un sol plat per les dues nenes. Amb dues culleres que al final no es van fer servir.

Primer la Dària em va mirar com dient:

- Mama, menjarem a terra?

I la seva pregunta següent va ser:

- Mama, jo no tinc plat?

Va ser una manera tan bonica d’explicar-li que aquella gent fa les coses d’una manera diferent que nosaltres! Que mengen a terra i que ho fan amb les mans, compartint un mateix plat per tothom.

De tornada a casa, quan anàvem amb el cotxe, la Dària em va dir:

- Mama, la Hawa es negra i jo blanca...som iguals!

Espero poder tornar a viatjar a Gambia, acompanyada de la Dària i la Hawa, per poder menjar a terra i amb els dits, però sota un cel diferent. Perquè a l’Africa el cel no és el mateix.

el BULLI

2011-02-17T12:53:00.061Z

Just uns mesos abans de que tanqui el que ha sigut el millor restaurant del món durant els últims anys i quan ja totes les esperances estaven perdudes, deliciosamartha ha pogut anar al Bulli gràcies a l'intervenció divina d'un àngel.

És una mica complicat explicar què és sopar en aquest restaurant perdut al costat del mar, i a més a més, hi ha centenars de pàgines escrites al respecte. Així que us explico amb imatges una mica més del que ja deveu saber sobre l'Univers Bullinià.

Coixí com un còctel
Flauta de mojito i poma
Ametlla-fizz amb amarena-LYO
Cresta de nori
Palet d'hibiscus i cacahuet / Porra de Parmesà

Ravioli de festucs
Macaron de parmesà
Xip d'oli d'oliva
Bloody-mary
Truita de camarons
Llagostí bullit
Gambes dues coccions
Won-ton de roses amb pernil i aigua de meló
Guatlles amb escabetx de pastanaga
Tiramisú / Llumins de soja
Crema de caviar amb caviar d'avellana
"Porra" líquida d'avellana
Tarta de tòfona
Papillota d'endívia 50%
Tarta de foie
Blini de San Felicienne
"Llangueta"
Angulas al vapor
Ceviche de lulo i mol·lusc
Taco de Oaxaca
Gaspatxo i ajo blanco
Tartar de tomàquet
Bunyol de llebre
Cappuccino de caça
Becada amb guanabana
Risotto de mores amb suc de caça
Ravioli de llebre amb la seva bolonyesa i la seva sang
Maduixes calentes amb consomé de llebre
Castanyes mimètiques
Gelat de pandang amb aigua de coco
Terròs de sucre al té de llima
Estany
Coca de vidre
Filipinos
Carpaccio de maduixes
Caixa
Els vins

I algunes fotos més

El restaurant

L'EST restaurant

2011-02-17T12:13:00.013Z

En un racó d'una plaça del barri antic de Girona hi ha un restaurant que no us podeu perdre. Em costa definir amb paraules què és l'EST restaurant.

Darrere d'aquest projecte hi ha el Christian, de qui ja us vaig parlar aquí.

Després de deixar enrrere el projecte de la Bòbila acaba d'estrenar l'EST. Però la obra del Christian no són només els plats que hi cuina sinó que també és l'autor de tot el restaurant. Cada detall ha sigut ideat, buscat, inventat i creat per ell i els seus amics/col·laboradors: les cadires i les taules són fetes a mida, les parets pintades i forrades amb les seves idees, el bol de la pica del lavabo...impressionant, les teles triades i cosides a mà, una barra de fusta preciosa que us permetrà degustar mentre mireu com cuinen, tota la vaixella feta i en part importada d'orient, els vins provinents de petites explotacions vinícoles que ell mateix visita i tasta, i els plats que cuina que són molt difícils d'explicar perquè no hi ha paraules.

Si voleu seguir la trajectòria de l'EST desde que es va pensar fins al dia d'avui, podeu llegir-ho tot al blog del restaurant, aquí.

I si voleu un tast del que hi podreu trobar, mireu aquestes fotos i no us espanteu pel preu que no fa gens de mal...no us ho perdeu, de veritat.

Aperitiu: tres mil peces
Amanida mediterrània: algues, pinyons, algues, garoines, gambes,...

Navalles fresques amb espinacs i cansalada

Sushi

Cloïses amb bolets orientals, vieires...i més

Rap arrebossat amb algues

Rotllets de vedella amb una salsa molt especial feta amb ratafia

I un postre a base de coco

L'EST restaurant

Plaça Josep Pla 18

Girona

Tel. 972.911.688

la nit de Nadal al restaurant Secret

2011-01-25T10:00:00.001Z

Si, ja se que vaig una mica tard, però l'espera ha valgut la pena, ja ho veureu.

A casa, tant la meva familia materna com paterna, son uns amants de la gastronomia. I quan arriba Nadal es produeix un cúmul de festins gastronòmics que jo ja no necessito regals de cap mena. Amb això en tinc prou. Serà per aquest motiu que m'agraden tant aquestes dates.

El dia de Nadal tenim l'àpat tradicional, el de tota la vida. La meva tieta Teresa ja fa no sé quants anys que està al davant de la cuina. Una cuina molt petita d'on en surten plats molt grans. De fet, ara fa 4 anys, quan vaig estrenar aquest blog, ella el va inaugurar aquí

I la nit del 24 sopem amb la familia materna. I és aquí on vaig.

Tinc un cosí que no té preu. És increible. Bé, és un artista en el sentit literal de la paraula: creatiu, desendreçat, un pèl esbojarrat, buscant constanment la inspiració, inquiet, inconstant,...

El regal que ens va fer la nit de Nadal va ser brillant, des del principi fins al final.

Aquí teniu els plats...

Micuit de foie amb torrades de brioix casolà i mermelada de ceba amb vinagre balsàmic

Llagostí amb maionesa de marisc un punt picant

Ou ferrat de codorniu amb escuma de patata i cruixent de pernil ibèric

Sopa de galets farcits de pilota amb aire de pastanaga, cruixent de porro i el seu caldo tradicional

Peus de porc desossats farcits de gambes, vieires i ceps

Civet de cérvol amb paisatge de tardor (pa de trompetes de la mort, molsa de bròquil, xips de moniato, bolets, brots i mel de castanyer

Tronc d'arbre de Nadal

Mini-torrons, neules i "polvorones"

Què? què us ha semblat? doncs sabeu el millor de tot...que vosaltres també podeu degustar aquest menú.

El restaurant es diu "Secret", i com el seu nom indica, ningú sap on és. Només uns quants tenim el privilegi de conèixer el camí per arribar-hi.

Hi ha una sola taula i la intimitat està garantida.

Heu de fer un regal? donar una sorpresa a algú especial? voleu trobar-vos i sentir-vos com a casa? si em guardeu el secret, jo també us explicaré un "Secret"...ssssssshhhhhhh

deliciosamartha, festes petites

2011-01-24T14:51:00.004Z

Aquesta guirnalda de colors es el que fa que porti un temps molt enfeinada i que tingui el blog una mica abandonat.
Fa 2 anys vaig rebre l'impuls necessari per començar aquest projecte que portava massa temps a la llista de "coses que vull fer en aquesta vida abans de marxar".
No sé si és el millor moment o no, però, quan és el millor moment per fer les coses? suposo que ARA. Sempre ens trobem amb entrebancs, sempre trobem excuses, sempre trobem "pros" i el temps va passant més ràpid del que voldríem.
Una persona molt especial l'altre dia em va dir:
- Sílvia, millor que t'arrepenteixis del que has fet i no pas del que no has fet.

Així que espero poder-vos explicar ben aviat una miqueta més del què podreu trobar darrera d'aquesta guirnalda de colors.

felicitats Aina i Mar

2011-01-05T19:00:00.003Z

Amb un retard d'un mes...felicitats a l'Aina i a la Mar!!!

2 anys

2010-12-30T23:09:00.009Z

Avui la Dària ha fet 2 anys. Teniem marcada la data al calendari i ella tenia molt clar que seria un dia especial. Així que feia una setmana que teniem els preparatius en marxa.

Triar la galeta d'aquest any era fàcil: el lleó que dóna nom a la seva classe. També ha sigut el seu debut com a ajudant de pastissera...la nota? un 10! mireu sinó...

Després havíem de guarnir una mica la casa. Vàrem fer una guirnalda que ens ha servit per repassar els colors tota la setmana. I també per saber quin és el color preferit de tothom que ens ha visitat, ja que era requisit indispensable triar-ne un. Ha quedat clar que el color de la Dària és el verd, i el de la seva "germana" Emma, el groc. Aquests ja estaven triats.

També hem imprès unes màscares de lleó per pintar-les i que cadascú s'emportés de record.

I per últim, l'elaboració de les madalenes amb les seves xocolates de colors.

La sorpresa final ha sigut un pastís amb la cara d'un lleó que ha viatjat directament desde Barcelona. Des d'un Restaurant Secret... moltes gràcies Xavi ;)

Moltes gràcies a tots i totes els que heu colaborat en tota aquest roda de colors. Perquè així ha sigut avui: un dia lila, blau, vermell, taronja, verd i groc...sobretot groc.

I molt especialment a aquestes 6 lleones (2 se m'han escapat de la foto) que per unes hores han fet que casa nostra fos l'indret més càlid de tots.

Ens ha costat, però finalment la solució per fer dormir a la Dària ha sigut aquest bany de globus relaxant...bona nit i gràcies de nou.

Galetes de Nadal

2010-11-23T08:42:00.005Z

Jo no sé vosaltres, però jo ja he començat a pensar en les festes de Nadal. Per molt que ens repetim que s'han convertit en unes dates massa consumistes, tots acabem fent regals. Molts anys em passa que vaig deixant les compres cap al final i acabo estressada pensant en què li pot agadar més a uns i altres i agobiada perquè no trobo res i el que trobo no s'adequa al meu pressupost.
Doncs us presento una idea original, senzilla i boníssima. Són aquestes galetes de mantega per posar a la tassa de cafè, a la copa de cava o per portar-les a sobre i anar-li fent mossegada. Aquí podeu trobar el motllo.
Es perfecte per regalar als vostres nebots/des, als companys de feina, a les mestres de l'escola dels vostres fills/es, per fer l'amic invisible, per posar com a detall a sobre del plat el dia de Nadal o Cap d'Any, per posar-les sota l'arbre el dia que arribin els Reis o per fer cagar el Tió.

la castanyada...amb retard

2010-11-22T13:42:00.009Z

Tothom ja es deu haver menjat els panellets i les castanyes, o sigui que faig tard publicant les galetes. Però estic molt enfeinada en un parell de projectes.

Un espero tenir-lo llest aquesta setmana.

L'altre és més gros. Fa molts anys que s'està gestant, però s'ha anat trobant entrebancs pel camí que l'han anat postergant en el temps. Espero poder explicar-vos-el en breu i que per fi les meves inquietuds emprenedores donin el seu fruit.

De moment deixo la mostra de les galetes en el meu dietari gastronòmic que està a punt de fer 4 anys.

I aquí una petita mostra (i una petita pista) del que m'ha tingut tant enfeinada aquest últim mes

galeta spiderman

2010-09-06T15:42:00.001Z

La meva germana Marta és l'autora d'aquests "spiderman" que va fer per la festa d'aniversari de l'Eric. No tenim cap foto de la cara que va fer...però va al·lucinar!!!

En Biel també volia els seus "spidermans" però no van arribar a volar. L'any vinent Biel tindras una nova sorpresa. Paraula de deliciosamartha ;)

galeta oxydum

2010-09-06T15:39:00.005Z

El repte aquesta vegada era força complicat. No tant per la forma de la galeta, sinó per poder imitar l'òxid de la roda.

L'Ari i la Mireia han obert un taller a Mataró on exposen les seves petites obres d'art. Podeu donar un cop d'ull a tot allò que fan al seu blog aquí

I el regal de l'Eva per donar-los sort van ser les galetes amb la reproducció del seu logo.

Molta sort noies ;)

samarretes pintades

2010-07-21T11:18:00.003Z

Hi ha poques entrades al blog que no tinguin a veure amb el menjar, però hi ha vegades que ens alimentem d'altres substàncies. I aquesta iniciativa és una d'elles.

Quan tens fills el teu cercle d'amistat s'obre a una nova dimensió. Aquells temes que abans no sabies ni que existien o que fins i tot t'avorrien, formen part ara de la nostra vida quotidiana.

I la Maria és una d'aquestes mares que m'he trobat pel camí. Té un petit preciós, en Pol, amb el que tinc el gust i el plaer de compartir moltes tardes. La Maria va començar a pintar samarretes pel seu fill i, més tard, les comandes li van començar a arribar. Així que ja hi ha una colla de nens i nenes de Badalona que porten les samarretes que ella pinta a casa, quan la resta de les seves activitats i obligacions diàries li deixen un petit respir. Diu que la relaxa.

Així que si voleu seguir deixant que la Maria es relaxi, podeu demanar informació sobre les seves samarretes aquí mateix.

Molta sort!

ram de galetes

2010-07-20T10:33:00.001Z

Una manera diferent de presentar les galetes per fer un regal.

Ha nascut la Cloe i els seus pares tindran una mica de sucre per endolcir les nits en blanc ;)

Benvinguda Cloe!

timbals

2010-07-20T09:37:00.003Z

Normalment quan em demanen encàrrecs de galetes per nens o nenes, acostumen a ser pels aniversaris. En porten a la guarderia o a l'escola per regalar als seus amics i amigues.
Però aquesta vegada ha sigut al revés. L'encàrrec ha vingut desde l'altre costat.

La Núria, una mestra de l'últim "curs" de guarderia em va demanar aquestes galetes per la seva classe dels timbals, per desitjar molta sort als seus alumnes. M'han explicat que la Núria dorm molt poquetes hores quan arriba el final de curs ja que es passa les nits preparant sorpreses i detalls perquè els seus alumnes s'emportin un bon record.

galetes corporatives

2010-07-14T22:57:00.004Z

Aquí el logo original...

... i aquí les galetes

Gràcies de nou Anna!

galetes per l'estiu

2010-07-14T22:47:00.004Z

Bones vacances !!!!!

galetes de botó

2010-06-20T13:57:00.001Z

La consulta va ser la següent:
- És l'aniversari de la meva cunyada i és molt complicat fer-li un regal. Li agrada molt cosir i també li agraden molt els dolços.

Resultat: un costurer ple de galetes amb forma de botó i un pastís d'aniversari de colors, també per menjar.

El que no sé és si haurà cosit algun dels botons en un pantaló perquè algú se'l pugui menjar ;)

galetes girafa

2010-06-15T10:00:00.001Z

Gràcies al boca-orella de l'Anna he rebut moltes comandes de galetes i aquesta és la última.
El nebot de la Sonia ha fet 3 anys. Estàvem entre una vaca i una girafa. Al final va guanyar la sabana per sobre de la granja i demà l'Arnau portarà aquesta manada de girafes per compartir amb els seus amics de la guarderia.
Per molts anys Arnau!

el far de formentera

2010-06-14T10:49:00.004Z

Després de mooolts anys d'estar junts, el Marc i la Sílvia han decidit casar-se. D'aquí poques setmanes volarem cap a Formentera per certificar que el far que els ha guiat fins ara, ho seguirà fent per molts anys més.
Dissabte vàrem fer la despedida i aquest va ser el meu petit regal ;)

galetes a alta mar

2010-06-01T19:20:00.009Z

La Clara ha decidit celebrar els seus 25 anys a alta mar. Ha llogat un catamaran per a una bona colla dels seus millors amics. Quan em va demanar que li fes alguna galeta per regalar, just tenia el motllo perfecte davant meu.
Però per començar, li vaig fer uns peixos-collaret perquè anés penjant del coll a mesura que els seus convidats anaven arribant.

I aquestes van ser les galetes finals que va regalar a tothom que la va acompanyar el passat diumenge.

Aquí els vaixells a punt de partir

I un detall dels collarets

La Clara amb el collaret penjant del coll ;)

I tota la tropa "a bordo"

Moltes felicitats Clara!

maria 1 any

2010-05-20T13:17:00.001Z

La Maria ha fet un any. La seva mare va triar unes galetes força semblants a les que vaig fer per l'aniversari de la Dària: el motllo del pastís amb unes ratlles de colors.

Moltes felicitats Maria!

lucas 2 anys

2010-05-12T14:24:00.001Z

El Lucas, el fill d’una amiga amb qui sembla que fa dos dies que celebràvem els 20 anys, acaba de fer 2 anys. Quan li vaig demanar a la seva mare quines galetes volia, em va dir que encara era molt petit per triar, però que porta una temporada que només vol jugar amb els “baco” (vaixells en idioma adult). Llàstima que just 2 dies després d’entregar les galetes m’arribes, junt amb 51 motllos nous!, el que té forma de vaixell.

A canvi, però, vaig fer una nova prova. Amb una idea que vaig treure d’un bloc que segueixo que podeu veure aquí, vaig tintar les galetes de color blau, i així només pintar el vaixell. D’aquesta manera, la galeta queda menys ensucrada.
M’han arribat notícies de que la festa que li van preparar va ser un èxit...i les galetes també!

el dimoni de badalona

2010-05-11T21:12:00.005Z

A Badalona estem de festa major i l'acte més nostre és la cremada del dimoni.

Un dimoni com si fos una de les falles valencianes es planta a la platja de la ciutat per cremar-se la nit del 10 de maig.

I les galetes del dimoni no van cremar...van volar!

deliciosamartha a la formula 1

2010-05-06T14:30:00.007Z

Aquestes han sigut les galetes triades per l'hotel on s'allotjaran els pilots de la Fórmula 1 d'aquest cap de setmana. Va ser una procés una mica difícil, ja que no podíem fer galetes en forma de cotxes, ni motos ni amb la forma del circuit. Finalment vàrem decidir posar les galetes dins una funda i amb una cinta que ens ha proporcionat l'hotel, com si fos una acreditació (veureu algunes fotos més endavant)

També vàrem fe uns cascos:

I unes rodes:

I aquí teniu unes quantes fotos de com l'hotel ha adaptat les galetes per fer-ne una bona presentació.

roses i galetes

2010-04-22T08:25:00.003Z

Com no podia ser d'una altra manera, no podia deixar passar la diada de Catalunya, el dia de Sant Jordi, sense fer unes galetes.

Així han quedat aquestes roses que després de regalar-les us les podreu menjar.

No pretenc que renuncieu a la rosa de tota la vida, pero pot ser una manera original de sorprendre a algú o també ua bona opció si voleu regalar la rosa a una nena: segur que li treurà més profit!

fonda marina

2010-04-16T05:37:00.007Z

És la tercera vegada que vaig a la Fonda Marina, i mai n'he sortit decepcionada. Diuen els que hi van més sovint que a ells els hi passa el mateix.

Té una carta que sempre et sorprèn i on no hi falten mai els productes de temporada. L'elaboració dels plats és excelent però encara ho és més la materia primera que utilitzen.

A vegades m'han preguntat on es pot menjar bé a Badalona.
- Algun lloc que estigui aprop del mar- em demanen.

Tot i que desde les finestres de la Fonda no veureu el mar, si podreu olorar-lo, i és una opció que ja podeu apuntar a l'agenda.

Per més informació cliqueu aquí

* Carxofes amb pop i oli de nyores / Escopinyes amb favetes

* Tataki de tonyina amb ceba / Foie d'ànec, ceps laminats i ou poché

* Canutillos de crema / Sopa de coco amb pinya colada i menta

zoo cal castillo

2010-04-15T19:24:00.009Z

Al mig del parc de Collserola hi ha una reserva creada per un personatge enamorat dels animals. No es tracta d'un zoo, ja que totes les besties volten al seu aire barrejats uns amb els altres i compartint el menjar.

Bambis, cabres tibetanes, ases, oques, ànecs, porcs, llames, ponis, porcs vietnamites,...

L'entrada és gartuïta. Només es demana la voluntat pe contribuir a l'alimentació i cura dels animals.

Més informació aquí

bateig de l'Álvaro

2010-03-26T23:21:00.001Z

A través de la web de deliciosamartha (que encara està en construcció i espero que pugui estar activa ben aviat) em va arribar una comanda: unes galetes per celebar el bateig del'Álvaro.

Després d'intercanviar-nos uns quants mails i unes quantes fotos perquè pogués triar, la seva mare es va decidir per els bodis amb la seva inicial.

Em va trucar per dir-me que havien sigut un èxit!

galetes per l'hotel Barceló

2010-03-25T22:40:00.000Z

Una amiga que treballa a l'hotel Barceló em va demanar que fes unes galetes per fer la descoberta a uns vips de l'hotel.

Quan vaig estudiar hosteleria, vaig treballar uns mesos en un hotel al sud d'Irlanda. Vaig estar fent de cambrera de pisos, és a dir, fent llits i netejant habitacions com una boja. Malgrat semblar una feia desagraida, suposo que el fet de ser jove i estar sola en un país estranger, van fer que guardi molt bon record d'aquella època. I allà me'n vaig fer un tip de fer descobertes, que no és res més que passar per totes les habitacions a mitja tarda, "obrir" els llençols per tal que quedin llestos per posar-te dins el llit, i deixar un detall als clients a sobre del coixí.

Normalment es deixen xocolates o alguna flor però en aquest cas els vips del Barceló es trobaran una galeta de la factoria "deliciosamartha" !

galetes per la núria

2010-03-24T23:02:00.002Z

Tot i que ja fa uns quants dies d'això, aquestes galetes van servir per celebrar l'aniversari de la Núria, la neboda d'un amic que viu aprop de la muntanya de Montserrat.

Alhora de triar-les no va tenir dubtes...queda clar quins són els ídols infantils, no?

Vaig publicar fa uns mesos unes galetes per la Bruna. En aquell cas van ser llops i caputxetes. Vaig rebre un comentari d'una persona que em comentava que això era molt sexista, que perquè no llops a les nenes i caputxetes els nens. Suposo que en aquest cas, si aquesta persona veu aquesta entrada tornarà a opinar de la mateixa manera. Només dir-li que la tria la fan els propis nens/es, i que són els seus gustos i els seus desitjos.

Felicitats Núria!

maria, pol i magdalenes + jaimie olivier

2010-03-24T22:06:00.006Z

Sort que ja ha arribat la primavera. Aquest hivern, per els que tenim gent petita a casa, ha sigut una mica pesat. Una mica dur. Suposo que si vius en un poble petit les coses canvien força. Però a la ciutat (almenys a la que visc jo) costa molt trobar espais públics per anar a fer activitats amb els mes petits i que siguin gratuites. La ludoteca està molt bé, i les ganes de contagiar-los el gust per la lectura també està molt bé. Però no està molt bé si és la única opció cultural que tens i pretens fer-ho cada dia, perquè al final el que faran amb els llibres es tirar-te'ls pel cap. Normal.
Et quedes a casa i jugues, però arriba un moment que se't acaben les idees, els jocs i les tàctiques per fer de casa teva una caixa de sorpreses.
Així que tipes d'aquest hivern tan pesat, fa uns dies ens vem veure a casa l'Anna i la Maria per fer magdalenes. La Dària encara és petita per posar-s'hi, però la Maria i el Pol s'hi van aplicar amb totes les seves ganes. Val a dir que el resultat no va ser espectacular, però almenys vem quedar tranquiles de saber que coneixíen els aliments. Ja sabeu: els ous, la farina, el sucre, l'oli... I no, no és tan normal que els més petits ho tinguin tan clar. Adjunto el video del Jaimie Olivier (des del blog de l'amic que me'l va fer conèixer) fent el seu discurs durant l'entrega del premi que li acaben de donar. Parla sobre l'alimentació infantil i val la pena escoltar-lo (hi ha subtítol en castellà).

http://normalycorriente.com/2010/03/03/jamie-oliver-premio-ted-solo-un-deseo/

en marc ha fet 1 any

2010-03-02T10:35:00.000Z

...i els seus pares li han preparat una festa on no hi ha faltat la galeta sobre el plat dels convidats per celebrar-ho!

caputxetes i "llopos" per la Bruna

2010-02-05T09:31:00.013Z

Un grup de Caputxetes i “llopos” van abandonar ahir l’obrador de deliciosamartha per colar-se a l’escola de la Bruna. Ahir va fer 4 anys i les galetes li van servir d’invitació per la festa que farà diumenge.

La història de la Bruna amb la Caputxeta Vermella ve de llarg. Va ser la seva primera disfressa, i aquest any els reis li han portat el conte que la seva mare no es cansa de llegir-li cada nit. Quan es va tractar de triar un personatge per fer les seves galetes d’aniversari va estar molt clar: Caputxetes per les nenes i Llops per els nens.

A més a més, com si el destí s’hagués posat d’acord per fer-li un altre regal, avui al matí la Bruna ha anat a teatre, tot just un dia després del seu aniversari. A que no endevineu quina obra ha anat a veure…?

Moltes felicitats Bruna!

Primeres proves amb la Caputxeta rossa...

Les Caputxetes i els LLops

La Caputxeta definitiva

La invitació que la tieta de la Bruna li va fer per la seva festa...un 10!

la sort dels àngels

2010-01-15T09:33:00.003Z

Avui al matí ben d’hora, just quan el Sol començava a sortir pel mar de Cadaqués, els àngels rebien una visita.
Ha passat per aquesta vida d’una manera discreta i ha marxat sense fer soroll. Però la seva herència és immesurable. Aquells que hem tingut el plaer de conèixer-la ens sabem afortunats. Un dels meus referents culinaris acaba de fer molt feliços als d’allà dalt, però a nosaltres ens queda una immensa pena.
“Que casa meva és casa vostra…” semblava ser el seu lema. No et deixava marxar mai sense tastar uns dels seus dolços, o qualsevol guisat dels que feia, sempre sense recepta i sense mesures, deixant-se guiar per les seves mans i pel seu cor.

Malgrat venir de terres andaluses, tenia la millor recepta dels bunyols de l’Empordà, la terra que la va acollir ja fa molts anys. Encara no m’acabo de creure que quan torni la Quaresma no ens caurà a sobre una d’aquelles bunyolades que feia. Era impossible menjar-te’n només un. A més, ella no es cansava mai de repetir:
- Coge otro, mujé, que esto no engorda!

El destino ha sido muy injusto contigo. Mil besos i mil abrazos Ramos.

galetes personalitzades

2010-01-09T23:19:00.003Z

A casa de la Sílvia tenen la tradició de posar els noms a sobre els regals de Reis d'alguna manera diferent. I aquest any m'ha tocat a mi decorar aquestes galetes amb el nom de cadascú i la corona.
També és bona idea per personalitzar un sopar i posar els noms de les persones a la taula ;)

més galetes

2010-01-01T20:52:00.011Z

Tota la feinada que hem tingut per Nadal m'ha fet impossible fer fotos de totes les galetes. Aquí una petita mostra de la feina feta. L'inici de l'any que de moment promet.
Moltes gràcies a tots i a totes els que heu confiat en aquest nou projecte.

Els Reis blancs. Els Reis rossos i negres van marxar massa depressa...

Un dels Papa Nöel per la Laura

I la seva càmara de fotos...a mig acabar

El logo de la segona empresa que ha confiat en nosaltres, Proyecto Mayo. Moltes gràcies Jose i Almudena...

El Pocoyó per als nebots de la Eva

I mooooolts regals

I les cases de Nadal, totes nevades

1 any

2010-01-01T20:35:00.003Z

Ha fet 1 any que vaig tornar a néixer...moltes felicitats i que la vida ens doni un camí ben llarg

galetes decorades, nou projecte

2009-12-13T16:17:00.010Z

Va començar per casualitat. Va ser l'aniversari del fill d'una amiga i vaig fer-li un regal: galetes decorades amb formes d'animals. I van tenir èxit. I m'han començat a demanar més i més galetes. Així que junt amb la meva germana, hem començat a prendre'ns en serio això d'enfornar, coure i decorar una a una, de la manera més artesanal, aquestes delicioses galetes decorades. Ara mateix estem enfeinades atenent diferents comandes, però tenim molt més temps i encara més ganes d'atendre més comandes.
Com molts i moltes de vosaltres m'heu demanat fotografies, us en penjo unes quantes i a mesura que anem fent, anirem penjant-ne de noves.

Marietes per l'aniversari d'en Vicenç

I també ànecs...

I conills....

Bob esponja que van servir per donar com a invitació de la festa d'anivesari de l'Alessandra (per els nens. Per les nenes vàrem fer Kittys)

I més Kittys que la petita Maria va portar a la guarderia i va regalar a tots els nens de la seva classe

I els lleons. En Martí va fer 2 anys i va a la classe dels lleons a la guarderia, així doncs...

...va regalar lleons a tots els nens de la classe.

Tenim moooltes comandes pendents per aquest Nadal. Són motius nadalencs que seriran per adornar l'arbre, per colocar a sobre el plat i donar-li a la taula un toc diferent, per regalar a l'amic invisible, per fer cagar el tió, per regalar als nens i també per posar als tres Reis la nit que venen a posar els regals. Quan tingui les fotos us les ensenyo.

En breu, la pàgina web www.deliciosamartha.com estarà activa.

Si voleu fer qualsevol consulta o comanda, us podeu dirigir a:

marta@deliciosamartha.com

silvia@deliciosamartha.com (aquest encara no està actiu)

info@deliciosamartha.com

Les galetes són vertaders regals que es poden utilitzar en qualsevol ocasió: aniversaris, regals d'empresa, dates assenyalades, per donar un missatge a algú d'una manera original i dolça, per adornar l'arbre de nadal o la taula, per regalar a l'amic invisible, per celebrar un casament o un naixement, per fer-la servir d'invitació a alguna festa, per personalitzar un sopar, ...
Com veieu són moltes les ocasions on es poden utilitzar aquestes galetes. Segur que encertareu!

pastís de plàtan i iogurt

2009-10-19T14:01:00.004Z

Si teníeu pensat comprar-vos un llibre de receptes de pastisseria però ara mateix no teniu els diners, o bé penseu que per lo poc que el fareu servir no val la pena comprar-lo, no patiu. Esteu de bona sort.
Ja fa gairebé 3 anys que existeix DELICIOSA MARTHA. I en aquests 3 anys he conegut a molts enamorats de la cuina que s’amaguen darrera dels seus blocs on aboquen la seva passió pel món de la gastronomia. Parlen sobre llibres de cuina, pel·lícules, filosofia culinària, restaurants, experiències gastronòmiques.

I d’entre els blocs de receptes n’hi ha un que encara no ha deixat de sorprendre’m mai. Sempre que fa una nova entrada sé del cert que no em decepcionarà. Tinc el plaer de conèixer a la Gemma en persona, i sempre li he fet la mateixa pregunta:

- qui són els afortunats de poder devorar i degustar els postres que fas?

Perquè amb els seus dolços et passa això: tens ganes de degustar-los a poc a poquet, de disfrutar cada mossegada, però al mateix temps, de posar-te a menjar qualsevol dels seus pastissos de cop, sense deixar-ne ni una engruna.
Del bloc de la Gemma, LA CUINA DE CASA, és d’on he tret la recepta d’aquest pastís de plàtan i iogurt. No cal que us expliqui que el resultat ha sigut brutal.
No té cap complicació. Jo he fet el pastís mentre la Dària, gatejava entre les meves cames ;), així que no hi ha excuses.

(recepta copiada integrament del bloc de la Gemma)

Ingredients:

Per la base
150g de galetes Maria
80g de mantega
1 cullerada de sucre

Pel farcit:
5 cullerades de sucre
2 cullerades d’aigua
4 plàtans
5 fulles de gelatina
3 iogurts naturals ensucrats
100ml de nata líquida per muntar

Per la cobertura:
4 cullerades de sucre
100ml de llet
2 iogurts naturals ensucrats (jo he fet servir 2 iogurts grecs que tenia per la nevera)
3 fulles de gelatina

Preparació:

De la base
Per fer la base del pastís s’esmicolen les galetes Maria junt amb la mantega i el sucre (jo no li he afegit el sucre perquè no m’agraden els pastissos molt molt dolços) i es cou 5 minuts al forn a 180º.

Del farcit
Pel farcit, farem un caramel amb el sucre i l’aigua. Els posarem en una caçola i esperarem a que el caramel sigui daurat. Vigileu no cremar-vos al manipular el caramel, sobretot si feu el pastís amb nens/es. Quan sigui daurat, afegirem el plàtan a rodanxes i el deixarem coure 5 minuts. Afegirem la nata líquida i ho portarem a ebullició. Ja es pot treure del foc i triturar amb el túrmix. Afegirem ara la gelatina hidratada amb aigua freda i la deixarem refredar una mica. Per últim afegim els iogurts, remenarem bé i abocarem la barreja sobre la base de galeta. Ho reservem a la nevera un parell d’hores.

De la cobertura Per la cobertura, escalfarem la llet (jo he fet servir llet d’arròs i també ha funcionat), afegirem el sucre i la gelatina hidratada. Deixarem refredar una mica la barreja, afegirem els iogurts i ho abocarem sobre la capa de plàtan que ja estarà quallada. Deixarem reposar a la nevera fins al moment de servir.

i divendres (4)

2009-10-19T13:45:00.003Z

DINAR

"Trinxat" de bledes
He de dir que després del fracàs d'ahir a la nit, avui les bledes han millorat. Uns quants grans d'all passats per la paella + una bona cansalada fregideta+ les patates i les bledes= boníssim!
Malgrat els comentaris positius (pel que fa a les bledes) que m'heu fet, tant a través del blog com en persona, decididament aquesta verdura no està dins dels meus plats predilectes.

SOPAR

Filet de vedella a la pedra i patates

Ens agrada la carn poc feta. Bé, més aviat crua. El problema de fer un filet molt poc fet es que t'he l'acabes menjant fred. Una solució és fer el filet a mesura que anem menjant. Es pot fer amb una planxa elèctrica o bé amb aquest invent que nosaltres fem servir sovint: la planxa de fer la carn al foc, col·locat a sobre la taula amb moooltes espelmes de quinqué a sota.

dijous (4)

2009-10-15T20:10:00.003Z

DINAR
Lamentablement no hi ha foto de la botifarra amb seques de l'hora de dinar. ha pogut més la gana...però us podeu imaginar com queda, no?

SOPAR

Bledes amb patates i ceba bullides
No acostumo a menjar aquesta verdura. No em diu res. Però avui al matí l'he vist a plaça i he pensat:
- Vaig a probar-ho; fa anys que no menjo bledes!
Les he bullit amb patates i cebes. Un cop fetes, he saltejat uns grans d'all amb força oli, i quan aquests han estat daurats, i he afegit les bledes amb les patates i la ceba. El resultat? no m'han agradat gens. De fet, la meitat del plat ha anat a parar a les escombraries. I que consti que no acostumo a fer-ho mai. Això de llençar el menjar vull dir. De fet la meva nevera està plena de potets amb la mica d'arròs que em sobra de dinar que el re-aprofito per sopar, o la miqueta de formatge que sobra i que faig servir per fer una crema de formatge per la pasta.
Però amb les bledes ha sigut diferent. Demà al migdia intentaré fer-les com si fes un trinxat, a veure si d'aquesta manera m'agraden més i no acaben llençades.

dimecres (4)

2009-10-14T22:15:00.005Z

DINAR

Rovellons

Lluç a la papillotte amb patates i ceba

SOPAR

Arròs 3 delícies (gambes congelades, pèsols i truita amb salsa de soja)

Pels que teniu nens/es podeu substituir els pèsols per altres verdures talladetes petites. A veure si així és més fàcil que mengin verdures...

dimarts (4)

2009-10-13T21:28:00.006Z

DINAR

Pasta amb salsa pesto

SOPAR

Truita d'alls tendres i xampinyons a la planxa

divendres (3)

2009-10-09T13:39:00.005Z

DINAR

Cigrons amb botifarra de bolets esparracada

SOPAR

Torrades amb formatges i pernil

dijous (3)

2009-10-08T20:36:00.005Z

DINAR

Arròs a la cubana
Si teniu nens hi podeu afegir un tros de plàtan fregit que segur que els hi agradarà molt.

SOPAR

Sopa de galets
A mi m'agrada més amb el caldo fet a casa. Normalment quan en faig el congel i en tinc per mooolts dies. En aquest cas es amb caldo de la marca "Aneto" que penso que encara està força bé.

Verdura a la papillotte

En aquest cas tenia un tros de carbassa a punt de fer-se malbé i unes remolatxes que m'havien regalat ;)

dimecres (3)

2009-10-08T19:44:00.009Z

DINAR

Taboulé

Bé, no sé exactament si són exactament aquests ingredients, però es una bona manera d'aprofitar verdures que se'ns queden sense fer servir. Aquest porta la sèmola, pebrot verd, pastanagues, porro i a més cigrons ja bullits i panses.

Altres preparacions que podeu fer amb verdures per tal d'aprofitar-les:

- truita (de carbassó, d'albergínia,...)

- saltejades amb una mica de soja i acompanyades d'arròs

- en tempura

- amb pasta. Si hi afegim una mica de crema de llet tindrem una carbonara vegetal

- fent crema de verdures

- si són verdures que es poden menjar crues, picant-les i afegint-les a l'amanida o combinant-les amb llegums

Hamburguesa de ceba

SOPAR

Sopo fora!

dimarts (3)

2009-10-06T13:44:00.007Z

DINAR

Tempura d'albergínia
Tenia una albergínia a la nevera a punt de fer-se malbé i una bona manera d'aprofitar-la és fer-la arrebossada amb farina de tempura. Això ho podeu fer amb qualsevol verdura que es pugui cuinar. A vegades ens queda mig carbassó, un pebrot, tres alls tendres sueltos, una ceba,..., així que es una bona manera de donar sortida a les verdures que es queden "penjades" i soles dins la nevera.

LLuç a la planxa

SOPAR

Pasta a la carbonara
Tires de bacó + crema de llet + ou + pasta

dilluns (3)

2009-10-06T12:25:00.006Z

DINAR

Encara que fa una calor pròpia de l'estiu, un "puchero" de la meva tieta per veure si frenem els virus de la tardor..

SOPAR

Entrepà de truita
Quan et trobes malament no tens ganes de cuinar, encara que alguna cosa has de menjar..

divendres (2)

2009-10-02T13:10:00.003Z

DINAR

Aperitiu: les sardines que van sobrar d'ahir esmicolades i amb un raig d'oli + olives

Pasta amb salsa de formatge
Normalment aquesta salsa em queda molt bona i és molt ràpida. Agafo les restes de formatge que tingui a la nevera i les desfaig amb una mica de mantega. Hi afegeixo crema de llet de civada i ja està. Però aquest cop m'ha quedat una mica insípida. Definitivament el Montagnolo no es un bon formatge per fer la salsa

SOPAR
Sopem fora

dijous (2)

2009-10-01T18:46:00.007Z

DINAR

Amanida de mongetes (les que van sobrar d'ahir), ceba tendra, pebrot verd i tomàquet

Tonyina a la planxa

SOPAR

Escalivada (comprada ja feta) amb pa torrat

Sardines a la planxa

La sort de treballar amb els peixeters es que pots menjar peix molt sovint i a mooolt bon preu

dimecres (2)

2009-10-01T10:08:00.006Z

DINAR

Peus de porc amb mongetes
Tant els peus com les mongetes els tenia congelats. La nit abans ho trec del congelador, i al moment de dinar només cal posar els peus de porc a la planxa i saltejar les mongetes amb una mica d'all

SOPAR

Crema de carbassó i porro amb pipes torrades

He fet la crema només amb carbassó i porro al vapor i després afegint una mica de crema de llet de civada (també es pot fer amb crema de llet de vaca però jo trobo que hi dóna un gust massa fort). La veritat es que ha quedat una mica insípida. Potser hi hagués hagut d'afegir uns formatgets...

Montagnolo (un formatge blau deliciós) i Brie amb torrades

dimarts (2)

2009-09-29T20:31:00.006Z

DINAR

Bonítol i porro a la planxa

SOPAR

Amanida de poma, tomata, figues fresques i parmesà
És el que quedava a la nevera: una poma de feia uns dies, dos tomàquets madurs, figues i una mica de parmesà de l'últim dia que vaig fer pasta. Però qualsevol ingredient és vàlid per fer una amanida. Normalment tot allò que teniu en poques quantitats i que no sabeu que fer-ne (una pera, una mica de formatge, un ou, alguna altra fruita, un pebrot, ...).

Bonítol a la planxa amb moniato
Li vàrem dir a la peixetera que "bonítol per 2" i ens en va posar per cuatre. Així que per sopar, una altra vegada peix. Aquest cop amb uns moniatos a la papillote (també poden ser bullits o al vapor)

dilluns (2)

2009-09-28T22:20:00.008Z

RESUM CAP DE SETMANA

El més destacable són les gambes a la planxa de dissabte al vespre per compensar les males nits que estem passant (els qui teniu nens ja m'enteneu...)
Jo acostumo a fer tota la compra al mercat i a les botigues del voltant. Vull dir que no vaig mai a les grans superfícies. Penso que al final no t'acabes estalviant diners i la qualitat no és tan bona.
Si voleu menjar peix el dissabte, espereu-vos a que la plaça sigui a punt de tancar. Potser el material que queda no és de primeríssima qualitat (hi ha molts llocs on no es pot pescar ni dissabte ni diumenge i per tant el peix no és fresc del tot perquè és de divendres), però a canvi pagareu un preu una mica més baix ja que als peixeters els interessa quedar-se amb el mínim de peix a les seves càmares.

DINAR

Amanida de tomàquet, ceba, panses i festucs

Magret d'ànec amb figues
Poseu el magret en una paella. Sobretot no hi poseu ni una gota d'oli, ja que el mateix greix de l'ànec ja servei per la cocció. Poseu-lo primer pel costat de la pell a foc mitjà. Deixeu-lo coure uns 5-6 minuts. Després el gireu per l'altre costat uns 4-5 minuts i al moment de servir-lo el talleu de la mida que més us agradi. Mentres, poseu una mica de mantega (afegiu-hi sempre un raig d'oli perquè sinó la mantega sola es crema) en una paella i daureu les figues per tots dos costats.

SOPAR

Truita de carbassó amb pa amb tomata
Jo he fet servir un carbassó gran, l'he tallat en forma de mitges llunes, i l'he cuit a la papillotte durant 4 minuts. Després l'he daurat una mica a la paella. He batut 6 ous i hi he afegit el carbassó ja cuit. Surt una truita lo suficientment gran com per sopar dues persones plat únic.

divendres

2009-09-25T20:51:00.006Z

DINAR

Llenties estofades amb costella
Normalment quan faig sofregit el faig en grans quantitats (unes 20 cebes) i el congelo en varies parts. Ahir a la nit vaig teure un "tupper" amb sofregit del congelador. Quan he arribat a casa he saltejat les costelles amb oli, un cop daurades he afegit el sofregit i després les llenties pardines sense remull. S'afegeix aigua a mida que va coent fins que les llenties estiguin al punt.

SOPAR

Guacamole ràpid
Avocat aixafat amb forquilla, una tomata i una ceba tendra tallades a dauets.

Patata, pèsols i ceba a la "papillote"
També es pot fer bullida o al vapor

dijous

2009-09-24T13:34:00.009Z

DINAR

Amanida de tomàquet, ceba tendra, figues fresques i festucs

LLucets de platja arrebossats
Jo sempre guardo un plat amb la farina d'arrebossar el peix a dins el forn perquè sigui més ràpid i pràctic

SOPAR

Figues fresques amb pernil

Truita francesa amb pa amb tomàquet
El pa amb tomàquet queda molt més bo si el suqueu amb tomàquet i li poseu oli per tots dos costats

dimecres

2009-09-23T13:33:00.011Z

DINAR

Amanida de figues fresques, avocat, tomàquet, panses i pinyons

Tall rodó guisat amb verdures i arròs basmati

Quan arribeu a casa, abans de treure-us les sabates, poseu una cassola al foc amb oli i poseu-hi el tall rodó a foc fort que es vagi daurant pels dos costats. Un cop us hagueu descalçat el tall rodó ja estarà daurat. Afegiu-hi un parell o tres cebes mal tallades i un bon grapat de pastanagues pelades i tallades a trossos. També tres grans d’all sense pelar. Aneu remenant fins que quedin les verdures ben daurades. També hi podeu afegir un parell de branques de llorer, farigola, romaní… Un cop estigui tot ben cuit poseu-hi un raig de vi ranci i deixeu que redueixi. Afegiu aigua fins que el tall rodó quedi cobert i deixeu que faci xup xup fins que punxeu la carn i noteu que està tendra (aproximadament 45-60 minuts a foc mitg). No us oblideu de salpebrar. Espereu a que el tall rodó sigui fred per poder-lo tallar. Aquest plat el podeu fer el dia abans i així, quan arribeu a casa només l’haureu d’escalfar i bullir l’arròs. Facilíssim.

SOPAR

Macarrons amb salsa de tall rodó

Han quedat unes sobres de la barreja de verdures amb la salsa del tall rodó d’avui al migdia. Passat pel túrmix i amb un bon parmesà ratllat ha sigut un sopar ràpid, fàcil i bo.

dimarts

2009-09-22T16:02:00.015Z

DINAR

Patates bullides amb bacallà i maionesa + "pimientos del Padrón"

Bullir les patates i quan estan a punt tirar-hi el bacallà. Afegir-hi maionesa al gust

Un plat súper senzill que ens feia la meva mare quan érem petites. És una bona manera de menjar peix

SOPAR
Avui sopem fora!

dilluns

2009-09-20T20:50:00.014Z

DINAR

Crema de carbassa i pipes (veure la recepta aquí)

LLom de dos colors a la planxa amb "pimientos del Padron"

SOPAR

Assortit de formatges amb figues fresques, poma i paté de tomàquets secs (veure la recepta aquí)

el menú de cada dia

2009-09-19T06:21:00.003Z

Ens agrada escriure sobre els restaurants que visitem en ocasions especials. I ens agrada transmetre i explicar aquelles receptes especials que fem per un dia únic. Però penso que el vertader repte és cuinar cada dia. Em de menjar de 3 a 4 vegades al dia, i a més ho em de fer d’una manera equilibrada, respectant la famosa piràmide on han d’abundar els cereals, la fruita i les verdures, en segon lloc la carn el peix i els productes làctics, i en darrera posició els greixos i els sucres. A més em d’aconseguir que la cuina sigui atractiva, és a dir, que el fet de menjar cada dia també es converteixi en un plaer.

Per mi no es una tasca complicada ni difícil. Sempre m’ha agradat cuinar i, allò que per alguns és un problema (obrir la nevera i adonar-te’n que tens 4 coses que a més fan de mal combinar entre elles), per mi sempre ha sigut un estímul i un repte. Moltes vegades m’han demanat algun “truc” per arribar amb èxit cada dia a l’hora dels àpats. A mi no m’han servit mai els llibres de receptes ja que requereixen una preparació massa complicada pel fet de que has de tenir a casa tots els ingredients que es demanen. Jo prefereixo fer servir la imaginació, encara que a vegades això a portat fins a l’elaboració d’un plat que després no ha resultat el que m’esperava.

Només intento organitzar-me una mica amb 3 o 4 coses ben fàcils, i a partir d’aquí vaig fent:

- sempre tinc al rebost patates, alls, cebes i ous
són aliments ben fàcils de conservar i sempre et salven quan tens poc temps o no tens gaires ganes de pensar. També tenir un bon assortiment de cereals: pasta, arròs, cuscus o quinoa

- al congelador procuro tenir sempre carn (normalment botifarres de diferents gustos, hamburgueses, pollastre i peus de porc, però això és segons els gustos de cadascú) i safates de gra cuit. Després de nombrosos intents de coure jo els cigrons (que han de bullir durant hores!) i de comprovar que comprats a la parada del gra cuit surten molt bé de preu i boníssims, he desistit: cigrons, mongetes, llenties, faves,...

- si faig alguna salsa casolana com la de tomàquet, beixamel o pesto, en faig més quantitat de la que necessito aquell dia. El que sobra ho congelo i així em serveix per tenir un plat llest en pocs minuts un dia que no tinc gaire temps.

- Mentre estic cuinant algun plat que em deixa temps (esperar a que bulli la pasta o l’arròs per exemple) procuro aprofitar el temps per avançar alguna cosa: podem posar a fer al vapor alguna verdura per fer una crema, netejar l’enciam perquè a la nit no ens faci mandra fer l’amanida, fer un sofregit per tenir-lo llest, tallar la fruita per tenir feta la macedònia,...

- Quan compro pollastre o peix, sempre demano que em posin els ossos i les espines, ho congelo, i vaig acumulant per el dia que en tinc prou, fer un brou o un fumet de peix que servirà per fer una sopa o un arròs.

- Procuro fer preparacions fàcils i sanes, que no comportin fer servir grans quantitats d’oli

Com que alguns i algunes de vosaltres m’heu demanat moltes vegades idees per poder sortir airosos de la vida culinària diària, intentaré recollir durant el màxim temps possible, la cuina diària que fem a casa, amb els trucs i les anècdotes que vagin sortint pel camí. A veure si això us inspira i us ajuda a fer de l’acte de menjar, un plaer.

Bon profit!

tota la veritat sobre el foie

2009-09-08T21:02:00.009Z

Aquest estiu hem estat al Perigord Noir, a França. És la terra del foie i les trufes. I era l’ocasió perfecte per esbrinar tota la veritat sobre el foie. Són moltes les històries que havia sentit sobre l’elaboració d’aquest producte tan polèmic i sobretot tenia ganes de saber de primera mà el tracte que es dóna als animals. La veritat no ha sigut tan cruel com m’havien dit, però tampoc tan feliç com m’hagués agradat.
Vàrem visitar 2 granges d’ànecs i oques: una de més “turística”, amb un recorregut preparat i una degustació al final, i l’altre en una granja més familiar on vàrem acabar asseguts al jardí parlant de tot una mica amb els grangers.
Primer diferenciar la cria d’uns i altres animals. Així com a casa nostra és molt més fàcil trobar productes elaborats amb ànec, a França, i sobretot a la zona del Perigord, és habitual trobar productes tant d’ànecs com d’oques. De fet, la tradició de la zona és la cria d’oques. Resulta que aquestes últimes són animals molt més sensibles i delicats, per la qual cosa la seva criança i posterior elaboració de productes és més costosa a tots els nivells.

Les granges compren els animals quan aquests tenen 2 o 3 dies i els tenen en unes naus amb calefacció i un bon tros de prat perquè surtin i mengin. En el cas de les oques s’estan 4 mesos portant aquesta vida plàcida, i els ànecs amb 3 mesos ja en tenen prou. Fins aquí tot transcorre en un ambient tranquil, amb molt d’espai per moure’s i viure en llibertat. Però passat aquest temps comença el “gabage”, l’engreixament. Aquest procés s’estén per un període de 2 setmanes en el cas dels ànecs i de 3 setmanes per a les oques. En una altra nau hi ha uns corrals on hi caben entre 10 i 12 animals, és a dir que no estan en gàbies individuals i tancats. I aquí és on comença l’elaboració del foie. Als ànecs els hi donen menjar 4 vegades al dia i a les oques 2 per tenir un sistema digestiu més delicat. Utilitzen una màquina on hi ha una barreja de menjar (farines) i mitjançant un tub llarg d’acer els introdueixen el menjar directament a l’estómac. Es triguen entre 5 i 15 segons per a cada animal. Antigament aquest procés es feia mitjançant un embut i es trigava uns 20 minuts per animal cada vegada que els hi donaven la barreja de farines i blat de moro.

El procés s’ha escurçat en quan a temps i el patiment de l’animal també, però el resultat segueix sent el mateix: l’atrofiament del fetge és evident.
He de dir que no sóc una consumidora habitual de foie, però m’agrada menjar-ne de tant en tant. El fet de veure i conèixer tot aquest procediment potser me’n farà reduir el consum.

Però malgrat ser conscient d’estar menjant un producte que obliga als animals a rebre aquest tracte, que me’n dieu dels pollastres? No és molt més bèstia el maltracta que reben els pollastres a les granges on no els deixen ni espai per moure’s i s’acaben trepitjant entre ells? On no els apaguen la llum perquè la seva producció d’ous sigui més intensiva?

Quin dilema...

INDEX DELS MENUS DE CADA DIA

2009-09-01T20:26:00.003Z

Introducció "El menú de cada dia"

Primers plats
Crema de carbassa i pipes
Crema de carbassó i porro
Amanida de figues fresques, avocat, tomàquet, pipes i panses
Amanida de tomàquet, avocat, ceba tendra i festucs
Amanida de tomàquet, ceba, panses i festucs
Amanida de tomàquet, ceba tendra, figues fresques i festucs
Amanida de poma, tomàquet, figues fresques i parmesà
Figues fresques amb pernil
Guacamole ràpid

Segons plats
Bonítol a la planxa amb moniatos
LLom de dos colors amb "Pimientos del Padron"
LLucets de platja arrebossats
Magret d'ànec amb figues
Tall rodó guisat amb verdures i arròs Basmati
Truita francesa amb pa amb tomàquet
Truita de carbassó amb pa amb tomàquet
Figues fresques amb pernil
Patata, pèsols i ceba
Peus de porc amb mongetes

Plats únics
Assortit de formatges amb figues fresques, poma i paté de tomàquets secs
Llenties estofades amb costella
Patates bullides amb bacallà i maionesa
Macarrons amb salsa de tall rodó

fonda Xesc

2009-07-15T20:37:00.011Z

Una molt bona opció per aquells/es que encara no tingueu plan per aquest estiu, o bé pels que hagueu decidit quedar-vos per aquí i voleu fer alguna escapadeta.

La Meritxell va estudiar amb mi direcció hotelera i vivia al Campus de la Universitat perquè era de Ripoll. Quan vàrem acabar l'Escola vaig perdre el contacte amb ella, i un dia que llegia el "Descobrir Cuina" la vaig tornar a trobar. Va conèixer en Xesc i van començar un projecte en comú: la Fonda Xesc.

Estan a Gombrèn, un petit poble molt aprop de Ripoll i des d'on podreu fer excursions per tot el Ripollès,una comarca amb mil encants.

Per aquest estiu proposen un "forfait" molt interessant:

- 2 nits

- 2 esmorzars

- 2 menú Fonda

- 2 menú degustació

130 euros/persona, begudes i extres a part

La Fonda Xesc és tot un referent gastronòmic del nostre país i val la pena apropoar-s'hi per conèixer les seves propostes. Si a més de gaudir amb el menjar sou dels que us agrada regar-ho amb un bon vi, no dubteu en deixar-vos aconsellar per la Meritxell.

Podreu trobar més informació de la Fonda Xesc aquí.

* Tartar de tonyina amb alvocat, poma i ous d'arengada

* Verduretes amb gambes i oli de julivert

* LLobarro amb Parmentier de tòfona i suc de rostit

* Peu de porc amb sobrassada i espardenyes

* Sopa de maduixes amb granissat d'alfàbrega i gelat de xocolata blanca

* Xocolata amb regalèssia i gelat d'eucaliptus

estômago

2009-07-07T13:13:00.004Z

* foto de la pàgina web www.ecartelera

No havia sentit mai el títol d’aquesta pel·lícula fins que el David i la Marta me'n van parlar. Quina llàstima que treballs com aquests quedin amagats darrere de les grans produccions, perquè la veritat es que és una història que val la pena veure, a banda de que us agradi o no el tema culinari. És una coproducció brasilenya-italiana i val la pena veure-la en versió original.
Raimundo Nonato descobreix que te el do de la cuina. I també descobreix el poder que això li pot donar. La fotografia té imatges que em fan pensar en la delicada “Comer, beber, amar” i no se perquè, algun rerefons de la història sembla treta d’algun dels llibres de l’Anthony Bourdain. Potser és perquè s’explica la cuina des d’un lloc on no hi ha estrelles. O si.

Trailer d'estômago

koy shunka

2009-06-17T13:43:00.014Z

La meva primera sortida nocturna després de l'arribada de la Dària havia de ser en un lloc ben especial, i el KOY SHUNKA feia temps que estava a la llista.

Dels mateixos propietaris del SHUNKA, aquest restaurant japonès és dels més freqüentats pels ciutadans nipons que visiten la ciutat Comtal. Està situat al costat de la catedral de Barcelona, en un carreró petit.

Us recomano que si hi aneu demaneu lloc a la barra, un espai cuadrat amb la cuina al mig i els cuiners treballant davant dels teus ulls: increïble. L'ordre, la meticulositat, el silenci, la neteja i les tècniques emprades són per veure-les. La vaixella i els diferents materials de construcció també mereixen una menció a part. És aconsellable demanar el menú degustació on podreu fer-vos una idea més àmplia i conèixer alguna cosa més que la cuina japonesa "del sushi".

I per últim, només recomanar-vos, si sou amants de la cuina japonesa, la pàgina web Comer Japones.com

* aperitiu: albergínia en tempura, faves de soja i anguila

* he oblidat el peix...però la salsa era de soja i amb cruixents d'algua nori

* caldo de vieira i espàrrecs...espectacular

* bacallà confitat amb escuma de te verd, ceba tendra i alga nori

* "cucurucho" d'arròs i tonyina...boníssim

* degustació de sashimi

* anguila i arròs (curiós veure com fan l´anguila)

* aquest plat ens va encantar: pimientos del Padron, espardenyes, presa ibèrica i pernil ibèric

* no és que no recordi el nom. Es que m'ho van repetir 3 vegades, vaig seguir sense entendre-ho i no vaig gosar tornar-ho a demanar, però era el plat que s'acostava més als gustos de la cuina mediterrània

* cap de gamba de Palamós, calamar, salmó i ...ja no recordo més

* i de postre gelat de castanya amb pa de pessic de te verd...impressionant!

KOY SHUNKA

c/ Copons 7

08002 Barcelona

Tel. 93 412 79 39

la huerta Murciana en casa

2009-05-24T18:24:00.004Z

"Me da tanto placer complacer a los que quiero, que siendo tan egoista, no me quiero privar de ello"

Casi no conozco a Juan, pero a mi me da que es un “buen egoísta”. Es decir, un perfecto generoso que no dudó ni un momento en enviarnos unos sabrosísimos tomates, patatas y almendras desde la huerta Murciana.
Sí, nos complació, y de que modo…mmmmm

RECETA
Tomates de la huerta Murciana de Juan
Oli de les oliveres del pare d’en Marc
Orégano del huerto del tío Antonio
Cuando la calidad es exquisita, la cocina tiene que ser sencilla.
Gracias a todos por vuestro egoísmo.

un hort de veritat

2009-05-20T21:31:00.015Z

Avui he anat a veure un hort de veritat. Dic de veritat perquè jo, a la terrassa de casa, tinc un hort urbà. De moment hi hem plantat cebes, carbassons i tomàquets. I una mica d’alfàbrega. La veritat es que no queda espai per gaire més.
Però avui he anat a conèixer l’hort que el meu tiet Antonio té a Mollet. Com que ja fa forces anys que em dedico al món de la gastronomia, cada vegada vaig aprenent i coneixent més coses. Per això, suposo que el fet de descobrir quelcom nou m’emociona tant. I el meu tiet que em coneix bé, avui m’ha portat fins a una planta que jo no havia vist mai:
- Saps què és aquesta planta?- m’ha dit
- Ni idea tiet
- És la planta del cigró

Era una planta petita i baixeta, amb unes baines petitones que li penjaven de les branques.
- Agafa’n una- m’ha dit
He arrencat amb molta cura una de les baines de la planta i l’he obert. I dins hi havia un cigró d’un verd viu com el dels pèsols. I no us podeu imaginar el gust dolç i tendre que té un cigró acabat de collir, fora del pot de vidre del “Gigante Verde” i sense aquell suc mocós que hi posen.
També m’ha explicat que les cebes, quan ja estan gairebé al punt, se’ls hi trenca la tija per ajudar a que la ceba es faci més grossa i que l’aliment no marxi per fer-la créixer cap amunt.
I que a les tomaqueres només se’ls hi ha de deixar dues guies per tal que facin més tomàquets.
I que la flor del porro és preciosa i està plena de llavors.
I que quan cullen patates, posen una caixa de cerveses a cadascun dels extrems de l’hort, i cada vegada que acaben de collir les patates d’una renglera se’n beuen una.
Llarga vida als pagesos!

* flor de porro

* camamilla

* planta del cigró

* cirerer (sabíeu que hi ha més de 160 varietats de cireres?)

* regalessia

* orenga

* porro

* pèsols

* albergínies

* alls

la planta de l'all i de la ceba és molt semblant, amb la diferència que la fulla de l'all és més plana i la de la ceba més arrodonida

* mongeteres
* patates

si, jo també ho he contat...aquí hi ha mooooltes cerveses

xef perete, un àpat de luxe a domicili

2009-05-13T20:12:00.008Z

Ahir a la nit van venir a sopar en Perete i la Marta, però venien amb una sorpresa preparada: en Perete, que és cuiner, portava tots els estris i material per fer-nos el sopar…magnífic!
Van arribar carregats de bosses amb olor a soparet dels bons. En Perete va entrar a la cuina i de seguida va tenir localitzats els estris que necessitava. Com es nota quan a la teva cuina hi entra algú que és del ram: no és necessari donar explicacions de res, la seva manera de treballar és metòdica i sobretot (atenció noies!!!) va deixar la cuina com una patena.

Nosaltres vàrem posar l’aperitiu: una cecina comprada el dia abans a la Vilaviniteca (la cecina és al bou el que el pernil és al porc) amb unes herbes de Provença per sobre i un bon raig d’oli d’oliva verge extra.

Primer plat: Risotto de ceps i tòfona
Ja portava la marca feta (se li diu marca al sofregit que acaba essent el que dóna gust al plat) de ceba i ceps. Un cop calenta, afegir l’arròs (recomanat el de la marca Illa de riu del Delta de l’Ebre) i anar afegint caldo de pollastre. Un cop tenim l’arròs al punt que volem, apagar el foc, afegir una nou de mantega i formatge Parmesà ratllat. Deliciós.

Segon plat: rotllets de lluç amb xips de pipes, carxofes i all amb vinagreta a base d’oli d’oliva verge extra, acceto balsàmic, all cru i pebre. Val a dir que les xips, que innocentment en Perete va deixar sobre el passador de la cuina, les vàrem anar menjant com aperitiu.

Maridatge: un negre de Castilla y Leon que va tenir molt d'èxit

Un Chardonnay francès que per mi era bo, encara que un pèl dolç pel meu gust

Amb convidats així et venen ganes de tenir la casa plena cada nit. Moltes gràcies per tot!

lasanya de carn

2009-05-11T15:11:00.001Z

Una altra recepta feta amb la carn del Mauro. Aquesta vegada ha sigut una lasanya de carn aprofitant la carn picada del lot de productes.
Val a dir que les mides de la lasanya són per unes 6-8 persones, ja que vaig utilitzar tota la carn picada queb vàrem comprar. És una bona opció per si teniu convidats a sopar, ja que és un plat que es pot tenir fet amb antelació i alhora de servir-lo no és gens complicat.

INGREDIENTS
- 1’115 kg de carn picada (de vedella, de porc o mig i mig)
- 8 cebes
- 1 pot de salsa de tomàquet natural triturat
- làmines de pasta de lasanya
- formatge per fondre. A mi m’agrada força l’havarti, un formatge danès de llet de vaca, i que es fon molt bé

I per la salsa beixamel:
- 1 cullerada d’oli d’oliva verge extra
- 50 gr de mantega
- 100 gr de farina
- 800 gr de llet sencera
- sal, pebre i nou moscada

Amb aquestes quantitats podeu fer 1 litre de beixamel. A mi sempre me’n sobra però la congelo i així ja en tinc per un altre dia.

COM ES FA
- Es talla la ceba ben petita i es posa a sofregir a foc mitjà fins que quedi daurada. Aconsello tallar la ceba a mà, encara que suposi més temps, ja que així no perdrà tanta aigua i no quedarà tan pastosa. Si no voleu que us plorin els ulls mentre peleu la ceba, seguiu aquest consell.
- Un cop la ceba ja està prou sofregida, hi afegim la carn. Ara és hora de salpebrar bé.
- Quan la carn ja està feta, s’hi afegeix la salsa de tomàquet i es deixa fins que estigui cuita
- Ja podem preparar les làmines de pasta de lasanya. N’hi ha unes que no s’han de bullir: només cal posar-les en aigua calenta i deixar-les 10 minuts. La veritat és que el resultat és molt bo (excepte per als puristes de la pasta!)
- Per fer la salsa beixamel, fem un “roux”: posem en una paella la mantega i l’oli. Hi afegim la farina i remenem amb el foc molt lent. Hi afegim la llet, que ja tindrem calenta, i remenem amb una varilla per tal que no ens quedin grumolls. Hi anem afegint la resta de la llet (o fins que aconseguiu l’espessor que vulgueu), sal, pebre i la nou moscada
- Per muntar la safata que ha d’anar al forn, unteu la base amb salsa beixamel. Poseu una capa de làmines de pasta procurant que quedin unes sobre les altres. Ara poseu una capa de carn, unes làmines de formatge i una mica de beixamel. Torneu a fer una capa de làmines de pasta, carn, formatge i beixamel. Finalment acabeu amb una altra capa de pasta, tot napat amb la salsa beixamel i formatge abundant perquè alhora de gratinar quedi torradet
- Ja està llesta, només es necessita posar-la al forn fins que us quedi ben torrada.

Bon profit!

bona gent

2009-05-09T05:34:00.000Z

(foto del blog "Chow Bella")

Ahir al matí vaig anar a Biocultura, a Barcelona. Quan ens va entrar la gana, vàrem comprar una samosa i unes pakoras en un estand pakistaní per dinar. Desde que vaig treballar amb una senyora pakistaní en un restaurant (ella rentava els plats) i vaig conèixer aquesta creació culinària, sempre me'n demano quan tinc la oportunitat. Recordo treure la cartera per pagar i deixar-la sobre el mostrador. En un moment vaig pensar:

- Sílvia, pensa en tornar a desar-la sinó te la deixaràs

A les 7 de la tarda, quan ja havia tornat a casa me'n vaig adonar. La meva cartera amb el DNI, targetes de crèdit (bé, només 2 i sense gaires diners al banc...), targeta sanitària meva i de la Dària, i altres documents , s'havien quedat al mostrador gaudint de la olor de la gastronomia pakistaní.

La meva intenció va ser la de no anul·lar les targetes. Avui en dia que et demanen el DNI a tot arreu, penso que és força difícil que algú les faci servir. Però davant dels consells de la família, finalment les vaig anul·lar. Vaig intentar contactar amb la organització de la fira però va ser impossible (gràcies Martina). Així que avui al matí tenia pensat anar una altra vegada cap a Montjuïc i intentar trobar-la.

Fins aquí una història que li pot haver passat a qualsevol de vosaltres.

Avui al matí, fa uns minuts (a les 8.24hrs per ser exactes) algú comença a picar insistenment al timbre de casa. Al principi em decidit no fer-li cas, tot i que la Dària ja ens tenia aixecats feia una estona. Però vista la insistència em decidit anar a veure qui era.

En Mahamood, el noi pakistaní que ahir em va cuinar les famoses pakoras estava a la porta de casa. Amb l'adreça del DNI s'ha guiat fins a Badalona. Ha vingut amb transport públic des de Barcelona, i ha hagut de marxar depressa ja que a les 9.00hrs havia de tornar a ser en el seu lloc de feina. No ha pogut entregar la meva documentació a la policía perquè no té papers. M'ha demanat que siusplau mirés si hi era tot i jurant-me que ell no havia robat res. En aquell moment a la cartera hi havia 20 euros que li he demanat siusplau que acceptés (ara em sembla un gest ridícul!!). Ell no volia i jo insistint li he dit:

- Por favor, acéptalos. Para mi no son nada

- Para mi tampoco- m'ha contestat

Tinc el seu telèfon, tot i que viu a València, i jo li he donat el meu per si puc tornar-li, ja no aquest favor, sinó aquesta lliçó que m'ha donat avui.

Jo confesso que no ho hagués fet. És a dir, si m'hagués trobat la cartera l'hagués entregat a qualsevol punt d'informació i llestos.

El món és un lloc bo per naturalesa. Jo tenia raó!

rotllet de carn i verdures

2009-05-04T21:00:00.002Z

El Mauro, després de voltar món, decideix parar-se en un trosset de terra prop de Ripoll on no hi ha semàfors, papers per terra, soroll de grues ni obres per tot arreu.
Entre altres activitats, es dedica a criar bestiar i aquest any s'ha decidit a comercialitzar la seva carn. I en un món com l'actual on és difícil saber l'origen d'allò que mengem, un grup d'amics no em dubtat en fer-nos amb un lot dels seus productes. Nosaltres vàrem arribar tard per fer la comanda, però aprofitant que el Marc (el nostre veí i fill adoptiu) va encarregar "la carn del Mauro" em fet un pacte: ell la compra i nosaltres, un cop a la setmana, la cuinem i el convidem a sopar.
Em començat amb la "tapa" i la "culata", dues parts de la vedella (per veure on es troben cliqueu aquí), que normalment són una mica eixutes. Com que trobàvem massa senzill fer-nos un bistec a la planxa, em fet uns rotllets de carn i verdures.

INGREDIENTS (3-4 persones)
- 1 tall de tapa o culata per cap
- espàrrecs verds
- ceba tendra
- formatge Parmesà

COM ES FA
- Saltegem les cebes i els espàrrecs
- Posem oli en una paella i quan és calent hi posem la carn
- Hi col·loquem els espàrrecs, la ceba i hi ratllem una mica de Parmesà
- Emboliquem el tall en forma de rotllet i alhora de servir-lo hi ratllem una mica més de formatge

La idea és no fer gaire la carn per tal que quedi el menys eixuta possible. És una opció senziilla i fàcil per menjar el clàssic "bistec" d'una altra manera.

Per cert, estem parlant amb el Mauro, a veure si em deixa publicar tota la informació referent a la seva carn, aquí a "deliciosamartha" perquè tots i totes pugueu tastar-la!

mona

2009-04-28T10:00:00.000Z

La Dària té 3 padrines i 1 padrí, tot un luxe. I això ha repercutit en les mones. Encara que ella sigui petitona des d'aquí vull deixar-li un petit record de la seva primera pascua i de les mones que va rebre.

Moltes gràcies padrines i padrí!

almadrava park

2009-04-25T21:00:00.000Z

Hi ha paisatges que ens fan viatjar a la nostra infància, sobretot aquells on em passat els estius. Aquells estius tan llargs, de gairebé 3 mesos, on hi cabien moltes experiències.
Aquesta Setmana Santa he pogut estar al costat d’ algú molt especial just en el moment en que ha tornat, després de molts anys, al seu propi paisatge infantil.

L’Almadrava Park Hotel de Roses és un hotel familiar. Està situat en un indret privilegiat, al capdamunt d’un turó on les vistes sobre la badia de Roses i la platja de l´Almadrava et deixen sense paraules. El Jordi, un dels fills del senyor Subirós, és l’encarregat de fer funcionar el negoci. La família Subirós també regenta el Motel Empordà, a Figueres, on podeu llegir-ne més coses aquí.

Vàrem triar un menú que ens va deixar un molt bon gust de boca: un turbot amb una salsa molt ben trobada, un steak tartar fet davant nostre (tal i com fèiem al restaurant de l’escola quan jo estudiava) i unes postres que ens va costar triar d’aquell carro que ens van plantar davant. A banda de la menció especial a la cuina, també destacar el servei de sala que era d’una professionalitat sorprenent difícil de trobar avui en dia. I curiosament aquesta visita a l’Almadrava Park també em va servir per descobrir un nou bloc per afegir a la meva agenda: el mâitre del restaurant va resultar ser un expert en vins, i més concretament en vins de la Borgonya. Així doncs us recomano la visita a l’hotel, al restaurant de l’hotel i al bloc “vins i roses”

* Croqueta d'arròs negre

* Turbot amb salsa de Martini i salsifís

* Steak tartar

* sorbet de farigola

Només el tenen dues setmanes l'any, just quan la farigola comença a florir.

* milfulls de crema i poma caramelitzada

* Hendricks amb Fever Tree i tota la badia de Roses per nosaltres

xocolata amb sal

2009-04-07T09:00:00.000Z

Jo sempre havia sigut de salat. Davant d'una llesca de pa amb tomàquet i pernil i d'una presa de xocolata feta amb un bon cacau, sempre guanyava el pernil. Però desde que em vaig quedar embarassada que el meu paladar ha canviat una mica. No és que ara no em mengi el pa amb tomata i el pernil en detriment de la xocolata...el problema és que ara m'ho menjo tot ja que necessito acabar el àpats amb alguna cosa dolça, i que millor que la xocolata.
Però fa poc he descobert la meva salvació...la xocolata amb sal. Si encara no l'heu tastat us la recomano.
Es un bon detall per portar si us conviden a sopar.

tataki de tonyina

2009-04-05T08:00:00.000Z

Una recepta fàcil, fresca, ràpida de fer i amb pocs ingredients. Això si, us ha d'agradar el peix poc fet, és a dir, ben cru.

Ingredients:
- un llom de tonyina ben fresc, de la vostra peixetera de confiança, i tallat molt gruixut per tal que us sigui més fàcil tallar-la a dauets
- 1 alvocat ben madur
- 1 ceba tendra grossa o bé dues de petites
- sal i pebre
- salsa de soja

Com es fa
- Tallem la tonyina a daus petits i la deixem macerar amb soja. El meu consell es que no hi poseu massa soja i que tampoc hi deixeu la tonyina massa estona. Aquesta salsa és molt forta de gust i molt salada i us pot arribar a anul·lar el sabor de la tonyina.
- Tallem també a dauets petits la ceba i l'alvocat
- Ho barregem tot en un bol i ho emplatem. Quedarà millor si feu servir un motllo rodó per fer-ho.
- Ho podeu acabar amb un raig d'oli d'oliva i amb unes llavors de sèsam torrades

NOTA: Vigileu moltíssim alhora de manipular la tonyina i renteu bé tots els estris per tal d'evitar una contaminació creuada.

Bon profit!

la cuina reversible i albert einstein

2009-03-30T14:00:00.000Z

Un bon amic, "normal y corriente" i autèntic gourmet, m'acaba de fer un regal virtual...una cuina reversible!!

Per un costat podré cuinar tot allò que vulgui. I per l'altre costat podré tenir la meva pròpia televisió. Inventaré un telenotícies on començaré parlant de la famosa crisis segons Albert Einstein, que de moment és la definició amb la que millor m'identifico:

"No pretendamos que las cosas cambien si siempre hacemos lo mismo.
La crisis es la mejor bendición que puede sucederle a personas y países porque la crisis trae progresos.
La creatividad nace de la angustia como el día nace de la noche oscura.
Es en la crisis que nace la inventiva, los descubrimientos y las grandes estrategias. Quien supera la crisis se supera a sí mismo sin quedar 'superado'.
Quien atribuye a la crisis sus fracasos y penurias violenta su propio talento y respeta más a los problemas que a las soluciones.
La verdadera crisis es la crisis de la incompetencia.
El inconveniente de las personas y los países es la pereza para encontrar las salidas y soluciones.
Sin crisis no hay desafíos, sin desafíos la vida es una rutina, una lenta agonía. Sin crisis no hay méritos.
Es en la crisis donde aflora lo mejor de cada uno, porque sin crisis todo viento es caricia.
Hablar de crisis es promoverla, y callar en la crisis es exaltar el conformismo.
En vez de esto trabajemos duro. Acabemos de una vez con la única crisis amenazadora que es la tragedia de no querer luchar por superarla."

I per cert i com a curiositat, sabieu que Albert Einstein era vegetarià? la seva reflexió sobre aquest tipus de dieta fa pensar:

"Yo soy un ferviente seguidor del vegetarianismo por principio. mas que nada por razones morales y éticas. Yo creo firmemente en un orden de vida vegetariano, simplemente por los efectos físicos. Influirá sobre el temperamento del hombre de una manera tal que mejorara en mucho el destino de la humanidad. Nada beneficiará tanto la salud humana e incrementará las posibilidades de supervivencias de la vida sobre la Tierra, como la evolución hacia una dieta vegetariana. No comprendo como se puede tener valor para matar a un animal y estómago para comerlo, es un doble crimen."

(extret del bloc "comida vegetariana deliciosa")

forum gastronòmic de girona'09 i barcelona degusta

2009-03-12T13:00:00.000Z

L'any passat vaig assistir al Fòrum Gastronòmic de Santiago i va ser una experiència tan enriquidora que aquest any, malgrat estar una mica més enfeinada, vaig decidir repetir. Aquesta vegada la cita era a Girona, molt més aprop de casa.

Vaig estar al Fòrum 2 dies on vaig assistir a un taller de fotografia impartit per el Marc Cuspineda, cuiner de El Bulli i l'Esteve Guillamet, fotògraf responsable de tots els llibres que ha editat el restaurant. Aquesta trobada em va servir per trobar-me amb els blocaires (tan catalans com gallecs), que ja tenia ganes de veure perquè amb ells les converses giren sempre al voltant del mateix. I això per mi és un plaer. Poder parlar de cuina, plats, restaurants, llibres i vins sense límits.

També em vaig trobar al Ramon que segueix treballant en el seu projecte (El Raiguer ) on crea i s'inventa postres per a totes les edats (doneu un cop d'ull al seu blog!). Entre dos passadissos va aparèixer l'Eric, que fa 10 anys va deixar la feina a la cuina d'un gran hotel (allà ens vàrem conèixer) per començar una nova aventura amb la Mey Hoffman. Li vaig prometre que el visitaria a la nova pastisseria que han obert al carrer Flassaders, en ple barri de la Ribera. També vaig trobar-me el Carles, antic profe meu de l'Escola d'Hostaleria que actualment treballa pels establiments "Viena". I feia molt i molt que no veia l'Alain. Vàrem estudiar junts també a l'Escola i li havia perdut la pista. Ja fa molts anys que forma part de l'equip del Ferran Adrià, i a banda de viatjar sense parar i de participar en multitud de projectes fascinants, la seva última aventura ha sigut la seva participació en la película "Dieta Mediterránea". El Miguel Angel ha estat durant molt de temps treballant a "l'Art en Buff" on em passat unes jornades gastronòmiques que mai oblidarem. Em va estar explicant el seu viatge al Japó, on s'hi ha estat un mes amb la companyia del Shiro, que li a ensenyat tots els secrets d'aquest pais. I amb la Clara, la Laia i el Manel, antics companys del màster, em tornat a compartir moments gastronòmics com els molts que van omplir els nostres dies l'any passat. El Pep Palau, en bona part responsable de la organització de tot aquest conjunt d'activitats, anava amunt i avall, de ben segur amb molts fronts oberts al mateix temps.

I el Barcelona Degusta també em vaig trobar amb moltes sorpreses: una bona col.lecció de cerveses d'arreu del món; un sashimi de tonyina fresc d'una de les parades de la Boqueria; uns cgrons al Pinotxo; una samosa en una haima al bell mig de la Fira; un foie fresc del que ja no en queda ni una engruna a la nevera; una ampolleta d'oli que vàrem triar després d'olorar-ne més de 30 i unes croquetes delicioses que formen part d'un projecte que acaben d'engegar antics companys d'escola.

I amb tot això la Dària m'ha acompanyat a tot arreu. La porto amb mi per veure si alguna se li encomana de tot el que tant m'agrada a mi...

el rebost de ger

2009-02-17T15:30:00.000Z

Surts de casa veient el mar i amb poc menys de 2 hores et plantes davant d'un paisatge blanc, coronat de muntanyes i amb una neu que no té res a envejar als destins esquiables que hi ha arreu del món. Sabeu de què estic parlant? de casa nostra...vivim en un país ple de tresors!

Si abans que acabi aquesta neu teniu la oportunitat de visitar la Cerdanya, podeu fer una parada a "El Rebost de Ger". Està situat a la plaça Major del poble de Ger i és càlid i tranquil. La sala principal té una llar de foc que ha de fer molt agradable un àpat tranquil després d'una jornada d'esquí.

Nosaltres vàrem pujar fa una setmana per ensenyar-li la neu a la Dària. La Sílvia i el Marc, tan hospitalaris com sempre, ens van oferir el seu refugi de Gréixer i la seva companyia. Llàstima que a la tornada no ens atrapés la nevada que va fer que molta gent es quedés aïllada...hagués pagat molts diners per uns dies més.

Bé, us deixo un resum del que vàrem menjar per a veure si així us acabeu decidint a visitar aquest restaurant i els paisatges de casa nostra.

* aperitiu: trinxat de la Cerdanya

* aperitiu: butifarra negra amb musselina d'alls

* parmentier amb ou trufat

* ous ferrats amb llengueta i patates xips

* barreja de verdures

* jarret de vedella

* filet de bou amb foie

* mar i muntanya: mandonguilles amb sepiones

* arròs cremós

EL REBOST DE GER

Plaça Major 2

17539 Ger, La Cerdanya

II Trobada de bloggers gastronòmics, Fòrum Girona

2009-01-30T10:00:00.001Z

* foto extreta de la web del Fòrum Gastronòmic

L'any passat i gràcies al màster de comunicació i gastronomia que vaig cursar a la Universitat de Vic, vaig assistir al Forum Gastronòmic de Santiago de Compostela. El Pep Palau, que és un dels màxims organitzadors d'aquesta trobada, va ser un dels nostres "professors" i això ens va animar.

Aquest any li toca el torn a Girona i els bloggaires tornem a tenir el nostre espai amb activitats molt interessants. Ja fa setmanes que estic en contacte tan amb la gent del Fòrum com amb els bloggaires gallecs que vaig conèixer a Santiago per tal d'aconseguir que torni a ser un èxit.

Des d'aquí us animo a tots i totes a que feu la màxima difusió per tal que tots els blogaires tinguin noticia del Fòrum i també a que feu la subscripció per tal de poder-hi assistir d'una manera totalment gratuita. Podeu trobar el programa aquí.

Una vegada anem coneixent qui ens veurem les cares a Girona, ja us aniré explicant, ja que des de la organització m'han demanat si podem donar un cop de mà en muntar una trobada posterior al Fòrum el mateix dissabte, per tal que puguem fer unes tapes i uns vins tots junts.

Animeu-vos!!!

galianos

2009-01-28T08:25:00.000Z

M'agraden totes les cuines. Sense límits de fronteres, sense límits d'ingredients ( si be és cert que hi ha segons quins animals que no menjaria mai). M'agarda la cuina creativa, la cuina de mercat, la de la meva mare, la d'emergència o la d'estar per casa.

Però si és cert que, alhora de cuinar, em decanto més per la cuina del boca-orella. Aquella que es transmet de generació en generació i de la que moltes vegades no existeixen receptes escrites, sinó que s'aprenen per imitació o per memòria.

La meva tieta Júlia i el meu tiet Antonio són dos cuiners que no entenc encara per quina raó, no s'han dedicat mai a aquest ofici que consisteix en fer feliços als altres a través del paladar.

Els hi agrada la cuina d'abans, la que vàren menjar de petits, la que els hi cuinaven les seves mares i les seves àvies, la que tenia un perquè i res es feia sense sentit. Receptes que tenen una història al darrere com la que ja vaig explicar aquí.

Els galianos és un plat que feia la mare de la meva tieta, en un petit poble de Jaen. La massa d'aquest plat era la mateixa massa del pa que feien als forns de llenya de l'època, però sense llevat. El sofregit amb els productes de l'horta i que encara avui en dia utilitzem: all, ceba i tomàquet. I el tall depenia del què havien caçat els homes. També hi havia dies que s'havien de conformar amb els galianos sense carn, ja que no hi havia hagut sort, i llavors se'ls menjaven sols. El plat sorprèn per la seva facilitat d'elaboració i per els ingredients tan bàsics que coté, però us asseguro que és exquisit.

Que necessitem:
* 3 cebes
* 1 cabeça sencera d'alls
* 3 cullerades soperes de salsa de tomàquet
* 1/2 conill
* pa sense llevat o pasta per andrajos.
És difícil trobar aquesta pasta a Catalunya, però o bé podeu fer la massa vosaltres mateixos o l'equivalent d'aquesta pasta a casa nostra són unes torradetes que hi ha al mercat

Com es fa:
* Fem un sofregit amb la ceba, l'all i el tomàquet
Molt important que el sofregit estigui fet molt i molt a poc a poc
* Mentre bullim el conill amb aigua
* Quan el sofregit ja està llest, hi afegim el caldo i el conill, de manera que la barreja ens quedarà força líquida
* Ho deixem fer xup-xup una estona i ja podem tirar-hi la pasta que només trigarà uns 10 minuts a estar llesta
* Sal-pebrar al gust

xef jordi, un àpat de luxe a domicili

2009-01-24T11:08:00.007Z

Amb el Jordi gairebé sempre parlem de cuina. Més aviat d'una cuina tradicional, pausada, tranquila, que vol el seu temps. Una cuina de sofregits fets a foc lent. És una de les coses que més li agrada fer. I a mi també. Em puc passar l'estona mirant la ceba com es va daurant mica en mica, sense presses, escoltant el xup-xup.

He fet ús dels consells del Jordi en vàries ocasions. Una trucada de telèfon per demanar-li si primer l'all o la ceba en un sofregit o si va millor un raig de brandy o de vi ranci per al plat que estic preparant. Sempre m'han funcionat la mar de bé.

Però malgrat tot això, mai he visitat el restaurant on ell ja fa molts anys que va començar a treballar, quan un bon dia es va adonar que la seva passió era la cuina i que no tenia cap sentit "estudiar per tenir una carrera". La seva "carrera" es poder regalar àpats memorables als seus amics i cuinar per tots aquells que algun dia vulgueu visitar Ca l'Isidre i jutjar si la decisió de fer de la cuina la seva universitat va ser acertada.

Aquest és el menú que ens esperava el passat diumenge a casa del Jordi i la Mercedes, la seva dona vinguda directament des del cor del Carib i que ens ha promès per la propera vegada un dinar al més pur estil "dominicano"

* Xanguets (sento que no hi hagi foto, però és que van volar!!!)
* Foie (evidentment fet pel Jordi) amb unes torradetes que porten figues i que fan un maridatge perfecte
* Crema de patata amb xipirons saltejats amb all i julivert
Era deliciosa. Tenia una textura increible, tot i que el Jordi em va jurar que era ben fàcil i que no portava res: sencilamment la patata bullida i triturada amb l'aigua d'haver-la bullit i una nou de mantega. En fi, miraré de fer-la algun dia d'aquests i us dic el què.
* Mandonguilles amb carxofa.....mmmmm
* I per postre, un dels millors Coulants de xocolata que he tastat mai

Sento no recordar el nom dels vins, que van estar a l'alçada en tot moment.

Jodi: ens veiem a Ca l'Isidre!!!

moll oest, port de Masnou

2009-01-20T10:00:00.002Z

Una molt bona opció per dinar o sopar fora de la ciutat de Barcelona. Està situat al Port de Masnou, en un local circular, molt càlid i amb una terrassa fantàstica per quan arribi el bon temps.

* garoines amb salsa holandesa

* calamarcets planxa

* peixet fregit

* tonyina amb ceba

* morro de bacallà amb salsa agredolça, panses i pinyons

* llobarro al forn

* suquet de rap

* coca de llavaneres......mmmmmm

* sorbet de mojito

MOLL OEST

93.540.29.11

DÀRIA

2009-01-19T10:00:00.000Z

Dària. És el que ara m'alimenta de dia i de nit. Una delícia cuinada a foc molt lent. La meva millor creació culinaria ;)

crema de taronja

2008-12-18T07:00:00.000Z

Sempre és una sorpresa visitar el bloc de la Gemma. Em pregunto qui tindrà la sort de ser el destinatari de tot el que prepara...sempre està tot fet amb un grau de professionalitat que sorprèn.

L'altre dia vaig veure aquesta crema de mandarines i com que jo tenia excés de taronges, vaig decidir provar de fer-la. És facilíssim i dóna molt bon resultat.

INGREDIENTS

1/2 litre de suc de taronja

125 grs. de sucre

25 grs de maicena

la pell d'una taronja ratllada

2 ous

COM ES FA

- en un pot escalfar el suc, la pell de taronja i el sucre

- batre el ous i la maicena en un bol

- quan el suc estigui calent afegir-hi els ous i la maicena

- remenem bé i quan trenqui el bull ho apartem del foc i deixem refredar

- ho posem a la nevera per poder servir la crema ben freda i espolvorejada amb una mica de canyella en pols

Bon profit!

torrades de santa teresa o "rebanas parias"

2008-12-17T17:00:00.000Z

La meva mare ja feia dies que tenia voltant-li pel cap fer aquestes torrades taaaan delicioses i tan poc aptes per dietes amb poques calories. Recordo que de petites, la meva germana i jo podiem gaudir d'aquesta suculencia molt sovint, però ara feia anys que no les repetia.

En català es diuen torrades de Santa Teresa, i en "andalus" (la meva mare és d'allà) se'ls hi diuen "rebanás parías". Diuen que quan una dona donava a llum i rebia les visites a casa, ningú portava cap regal al recent nascut, ja que aquest, amb unes hores o dies de vida, no podia apreciar els obsequis. I tampoc els necessitava. En canvi la mare, després de l'esforç que suposa donar a llum, necessitava refer-se rapidament per poder donar el pit. I era costum portar-li menjar perquè es pogués alimentar. D'aquí el seu nom.

INGREDIENTS
* pa que no estigui molt tou. L'ideal és utilitzar pa de llonguet, ja que té molta crosta
* llet
* ous
* sucre o mel
* canyella
* oli

COM ES FA
* en primer lloc es talla el pa a llesques
* es banya el pa amb la llet (procureu no tenir-lo molta estona, sinó se us desfarà)
* traieu el pa de la llet on haurà quedat ben empapat i passeu-lo per l'ou previament batut
* ja es hora de posar-lo a la paella on tindrem l'oli ben calent per fregir les torrades. Dues coses a tenir en compte:
- l'oli ha d'estar ben calent quan hi tirem les llesques de pa, però inmediatament les haguem posat, cal baixar el foc per tal que es fregeixin uniformement
- si poseu un parell d'escuradents dins de la paella, evitareu que l'oli se us cremi
* un cop les torrades agafen un color dauradet, les traiem del foc i les coloquem sobre un paper absorvent
* quan s'hagin referdat una mica, hi tirem sucre per sobre (la meva mare hi tira mel i estan boníssimes) i una mica de canyella

Bon profit!

la joven de las especias

2008-12-05T11:00:00.000Z

Normalment m'agrada veure, olorar, tastar i tocar tot allò que té a veure amb la gastronomia. En el cas de la barreja que es dóna entre el cinema i el menjar, gairabé sempre m'he trobat amb resultats sorprenents.

Però aquesta vegada no ha sigut així.

"La joven de las especias" és la història d'una noia hindú que ha sigut educada per entendre i interpretar les moltes espècies que tenen al seu pais. El resultat però, és el d'una pel·lícula massa ensucrada que acaba explicant una història d'amor de "celuloide" sense gaires coses més.

Si realment voleu conèixer l'ús de les plantes i les espècies de la India sobretot en el camp de la medicina i la sanació, si que us recomano i molt! el documental "Ayurveda, el arte de vivir".

trinxat de la cerdanya

2008-12-02T12:35:00.000Z

Per mi és un dels plats d'hivern per excelència, molt econòmic, facilíssim de fer i una bona manera de menjar verdures, sobretot per als més petits o per als alèrgics als menjars de fulla verda.

INGREDIENTS PER A 2 PERSONES (plat únic!)
* 3 patates mitjanes
* 1 col petita
* 4 dents d'all
* 1 tall ben gruixut de cansalada

COM ES FA
* Es netegen les fulles de la col i es posen a bullir junt amb les patates pelades i tallades a daus
* Un cop bullit (jo deixo que quedi tot ben tou perquè després em sigui més fàcil aixafar-ho) ho escorrem que no quedi gens d'aigua
* Mentres pelem els alls i jo els tallo a cuarts, ben gruixuts, i els fregeixo amb oli. Sobretot no deixeu que els alls es cremin ja que deixen un gust amargant
* Abans de que els alls es comencin a posar rossos, hi afegiu la cansalada tallada a trossets i ho fregiu tot junt
* Com que ja tindrem la patata i la col escorreguda, ho afegim a la paella i anem aixafant amb una forquilla
* Alhora d'emplatar-ho, ja que es tracta d'una verdura que costa de menjar, quedarà més atractiu si ho feu amb un motllo (si no teniu motllo us el podeu fabricar amb un tros d'una ampolla de plàstic)
* Per últim, tirar-hi una mica de pebre i un bon raig d'oli verge extra d'oliva
* Recordeu fer servir productes de primera qualitat si voleu un resultat millor. Per exemple: no és el mateix fer el trinxat amb aquestes tiretes de bacon que venen al super que ja estan tallades, que acostar-vos a la cansaladeria del vostre barri i demanar un bon tall de cansalada.

Bon profit!

carxofes amb mongetes del ganxet i ciboulette

2008-12-01T15:00:00.000Z

Aquest plat no té cap secret, però es d'aquells que he fet amb el que tenia a la nevera, i el resultat ha sigut tan bo que mereix la pena compartir-lo.

INGREDIENTS PER A 2 PERSONES
- uns 300 grs. de mongetes del ganxet (si no són del ganxet també s'hi val!)
- 4 carxofes
- ciboulette

COM ES FA
* Netegem les carxofes només deixant el cor i les tallem a cuarts. Per mi, el secret està en la bona cocció d'aquesta verdura. Jo el que faig es coure-la al vapor i deixar-la "al dente". Després la passo per la paella saltejada amb oli per aconseguir que quedi daurada (una altra vegada la reacció de Maillard!)
* Un cop tenim la carxofa ben daurada hi afegim les mongetes ja cuites i els hi donem un parell de voltes
* Un minut abans de treure el plat del foc hi afegim el ciboulette tallat petit que li donarà un gust especial
* No oblideu que si feu servir ingredients bons: oli verge extra d'oliva, unes bones mongetes i carxofes de la plaça triades per vosaltres mateixos, el resultat serà molt millor.

Bon profit!

crema de carbassa amb llagostins a la planxa i ou "poché"

2008-11-30T15:32:00.002Z

Aquesta recepta l'he tret de l'últim "Descobrir Cuina" i l'he adaptat una mica a la meva manera. No ho sembla però atipa bastant, així que pot ser un plat únic per sopar o bé servirem de segon plat alguna cosa lleugera.

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES
- 1 carbassa mitjana
- 1 ceba mitjana
- crema de llet de soja o d'avena (per mi això és molt important. Si la crema de llet és de vaca, no queda el mateix gust)
- 3 llagostins per cap (12 unitats)
- pipes de carbassa torrades
- 4 ous
- sal, pebre, oli

COM ES FA
- Per fer la crema veure aquí
- Per fer els ous poche utilitzar el mateix procediment que aquí
- Per muntar el plat ho farem de la següent manera: col·loquem les llavors de carbassa torrades al fons del plat. Al centre posem l'ou poché. I al voltant, els 3 llagostins. Jo us recomano servir el plat així a taula, i després allà abocar-hi la crema. Si el serviu a taula ja amb tots els ingredients servits, els vostres convidats no podran veure el muntatge del plat...i val la pena!!

Bon profit!

INDEX DE RECEPTES

2008-11-27T16:03:00.011Z

A
amanida Habiba
amanida de bonítol, pebrots del piquillo i patata
amanida de rúcula i burrata
amanida de patates d'estiu
amanida Clàudia

B
brownie
bunyols

C
canelons d'espinacs express
carxofes amb foie
carxofes amb cloïses
calçotada
codonyat casolà
crema de carbassa
crema de carbassa amb llagostins a la planxa i ou "poché"
crema de taronja
corball musicat
crepes
cueta de rap
cuscus bereber
D

E
espàrrecs bñancs amb salsa de iogurt de coco i vinagreta de llima

F
fabetes amb xipironets
foie

G
guacamole
galetes

H

I

J

K

L
lasagna de carn
lasagna de verdures

LL
llagosta a la brasa
llenties amb xoriç i ou poché

M
maduixes d'estiu
mongetes del ganxet amb carxofes i ciboulette
musclos al vapor amb vinagreta

N

O
ous estrellats amb patates

P
pastís de formatge
pastís de poma amb anous i kefir
paté de tomàquets secs
peus de porc amb salsa de cava a l'estil de l'Albert

Q
queimada i conxuro

R
rotllets de carn i verdures

S
sorbet de menta i vodka
steak tartar

T
tataki de tonyina
tiramisú
trinxat de fredolics amb botifarra
truita de carxofes i alls tendres amb botifarra d'ou
tomàquets verds fregits
torrades de Santa Teresa o Rebanás Parías
trinxat de la Cerdanya

U

V
verdura al forn amb arròs Basmati

X

Y

Z