jueves, 17 de febrero de 2011

el BULLI

Just uns mesos abans de que tanqui el que ha sigut el millor restaurant del món durant els últims anys i quan ja totes les esperances estaven perdudes, deliciosamartha ha pogut anar al Bulli gràcies a l'intervenció divina d'un àngel.

És una mica complicat explicar què és sopar en aquest restaurant perdut al costat del mar, i a més a més, hi ha centenars de pàgines escrites al respecte. Així que us explico amb imatges una mica més del que ja deveu saber sobre l'Univers Bullinià.

Coixí com un còctel
Flauta de mojito i poma
Ametlla-fizz amb amarena-LYO
Cresta de nori
Palet d'hibiscus i cacahuet / Porra de Parmesà

Ravioli de festucs
Macaron de parmesà
Xip d'oli d'oliva
Bloody-mary
Truita de camarons
Llagostí bullit
Gambes dues coccions
Won-ton de roses amb pernil i aigua de meló
Guatlles amb escabetx de pastanaga
Tiramisú / Llumins de soja
Crema de caviar amb caviar d'avellana
"Porra" líquida d'avellana
Tarta de tòfona
Papillota d'endívia 50%
Tarta de foie
Blini de San Felicienne
"Llangueta"
Angulas al vapor
Ceviche de lulo i mol·lusc
Taco de Oaxaca
Gaspatxo i ajo blanco
Tartar de tomàquet
Bunyol de llebre
Cappuccino de caça
Becada amb guanabana
Risotto de mores amb suc de caça
Ravioli de llebre amb la seva bolonyesa i la seva sang
Maduixes calentes amb consomé de llebre
Castanyes mimètiques
Gelat de pandang amb aigua de coco
Terròs de sucre al té de llima
Estany
Coca de vidre
Filipinos
Carpaccio de maduixes
Caixa
Els vins



I algunes fotos més


El restaurant





3 comentarios:

fina dijo...

1 àngel, 3 arcàngels i tot el cor celestial:))
Un somni fet realitat, has tocat el cel amb els dits amb el cor i amb l'ànima.
no he nat al Bulli, però si he anat a classe...¡ felicitats, un moment per sempre.
Tan sols una cosa:
Que bé, que bé, Marta moltes felicitats, moltes felicitats.)

elsfogonsdelabordeta dijo...

Mare meva, acabo de trobar aquesta entrada... i no et pots imaginar la salivera que m'està entrant! Nosaltres vam intentar fer la reserva, però ja estaven tancades les solicituds... quina enveja!
Petonets
Sandra

Arantxi dijo...

Jo, yo sé que me quedaré sin poder ir..quizás vuelvan de aquí a unos años, me queda esa esperanza... igualmente siempre me quedará ver fotos como las tuyas! Gracias!

Saludines