viernes, 15 de enero de 2010

la sort dels àngels


Avui al matí ben d’hora, just quan el Sol començava a sortir pel mar de Cadaqués, els àngels rebien una visita.
Ha passat per aquesta vida d’una manera discreta i ha marxat sense fer soroll. Però la seva herència és immesurable. Aquells que hem tingut el plaer de conèixer-la ens sabem afortunats. Un dels meus referents culinaris acaba de fer molt feliços als d’allà dalt, però a nosaltres ens queda una immensa pena.
“Que casa meva és casa vostra…” semblava ser el seu lema. No et deixava marxar mai sense tastar uns dels seus dolços, o qualsevol guisat dels que feia, sempre sense recepta i sense mesures, deixant-se guiar per les seves mans i pel seu cor.
Malgrat venir de terres andaluses, tenia la millor recepta dels bunyols de l’Empordà, la terra que la va acollir ja fa molts anys. Encara no m’acabo de creure que quan torni la Quaresma no ens caurà a sobre una d’aquelles bunyolades que feia. Era impossible menjar-te’n només un. A més, ella no es cansava mai de repetir:
- Coge otro, mujé, que esto no engorda!

El destino ha sido muy injusto contigo. Mil besos i mil abrazos Ramos.

6 comentarios:

El cullerot Festuc dijo...

El meu condol. Quan ens deixa una persona estimada son moments molts durs, molts ànims!!
Petunts,
Eva.

Francesc dijo...

Oreto i jo ens afegim al vostre dolor. Sempre fa patir quan algú que estimem ens deixa. Tanmateix, teniu un món d'experiències familiars fantàstiques que us ajudaran a recordar amb estimació eixa persona tan especial que devia ser. Sort que heu tingut d'haver-la coneguda i haver compartit moments tan bonics com el que ens has volgut explicar. Rep una besada afectuosa de part dels dos i molt d'ànims.

deliciosa martha dijo...

Moltes, moltíssimes gràcies! Un petó per cadascú dels 3.

fem un mos dijo...

El nostre condol, encara que sempre ens queden els bons record dels que sen van, i això no sen va mall
Petons

Maria Morón dijo...

Carinyo, com has sabut reflectir aquesta tristor que ens presiona el pit !!!! N'estic convençuda que ella formarà part per sempre més de les nostres tertúlies i els nostres records.

T'estimo (no sé si igual que a la meva neta)

lola castro dijo...

nomes et puc dic gracies..gracies x estimar tant a sa meu mare....