martes, 8 de septiembre de 2009

tota la veritat sobre el foie


Aquest estiu hem estat al Perigord Noir, a França. És la terra del foie i les trufes. I era l’ocasió perfecte per esbrinar tota la veritat sobre el foie. Són moltes les històries que havia sentit sobre l’elaboració d’aquest producte tan polèmic i sobretot tenia ganes de saber de primera mà el tracte que es dóna als animals. La veritat no ha sigut tan cruel com m’havien dit, però tampoc tan feliç com m’hagués agradat.
Vàrem visitar 2 granges d’ànecs i oques: una de més “turística”, amb un recorregut preparat i una degustació al final, i l’altre en una granja més familiar on vàrem acabar asseguts al jardí parlant de tot una mica amb els grangers.
Primer diferenciar la cria d’uns i altres animals. Així com a casa nostra és molt més fàcil trobar productes elaborats amb ànec, a França, i sobretot a la zona del Perigord, és habitual trobar productes tant d’ànecs com d’oques. De fet, la tradició de la zona és la cria d’oques. Resulta que aquestes últimes són animals molt més sensibles i delicats, per la qual cosa la seva criança i posterior elaboració de productes és més costosa a tots els nivells.

Les granges compren els animals quan aquests tenen 2 o 3 dies i els tenen en unes naus amb calefacció i un bon tros de prat perquè surtin i mengin. En el cas de les oques s’estan 4 mesos portant aquesta vida plàcida, i els ànecs amb 3 mesos ja en tenen prou. Fins aquí tot transcorre en un ambient tranquil, amb molt d’espai per moure’s i viure en llibertat. Però passat aquest temps comença el “gabage”, l’engreixament. Aquest procés s’estén per un període de 2 setmanes en el cas dels ànecs i de 3 setmanes per a les oques. En una altra nau hi ha uns corrals on hi caben entre 10 i 12 animals, és a dir que no estan en gàbies individuals i tancats. I aquí és on comença l’elaboració del foie. Als ànecs els hi donen menjar 4 vegades al dia i a les oques 2 per tenir un sistema digestiu més delicat. Utilitzen una màquina on hi ha una barreja de menjar (farines) i mitjançant un tub llarg d’acer els introdueixen el menjar directament a l’estómac. Es triguen entre 5 i 15 segons per a cada animal. Antigament aquest procés es feia mitjançant un embut i es trigava uns 20 minuts per animal cada vegada que els hi donaven la barreja de farines i blat de moro.
El procés s’ha escurçat en quan a temps i el patiment de l’animal també, però el resultat segueix sent el mateix: l’atrofiament del fetge és evident.
He de dir que no sóc una consumidora habitual de foie, però m’agrada menjar-ne de tant en tant. El fet de veure i conèixer tot aquest procediment potser me’n farà reduir el consum.

Però malgrat ser conscient d’estar menjant un producte que obliga als animals a rebre aquest tracte, que me’n dieu dels pollastres? No és molt més bèstia el maltracta que reben els pollastres a les granges on no els deixen ni espai per moure’s i s’acaben trepitjant entre ells? On no els apaguen la llum perquè la seva producció d’ous sigui més intensiva?
Quin dilema...

7 comentarios:

MAR dijo...

Buffffff ... no em facis pensar i encara menys plantejar_me la situació a mi m'encanta el foie i també em sap molt de greu com s'obtè, però em sembla que si ens plantejessim a cada mos que fem d'animals com han estat tractats abans d'arribar a les nostres boques ens tornariem vegetarians al 100%, tot animal pateix uns més que altres és veritat però ... en fin si que és trist ...

petunets

Laura dijo...

Està clar que hi ha molts punts negres pel que fa al tracte que reben tots i cadascun dels animals que acaben al nostre plat.

I per això existeix el pensament vegà. Segurament, fer-se vegetarià no evitarà que aquests tractes es continuïn produint, però si que és una manera de defensar unes creences i de sentir-se tranquil.

Per part meva, ni sóc vegana ni deixaré de menjar foie. Pel simple fet que menjar, per mi, és un plaer. I per exemple, podria deixar de menjar carn (bistec, pollastre, etc..) però el foie és una de les meves debilitats.

Merci per la info!!

Anónimo dijo...

No soc vegetariana, però he deixat practicament de menjar carn i la poca que en menjo és ecològica, perque vull pensar que la vida d,aquests animals és mes digna. Som aforunats i tenim molts productes per gaudir del plaer de menjar, és qüestió de conciencia personal el triar un o altre.
Bon profit.
Merce

Mar Calpena dijo...

Jo estic en la línea dels altres comentaris. Menjo molt poca carn i procuro que sigui bona i criada en condicions decents. Penso que tot aniria millor si al primer món reduíssim el consum de carn (i de peix, tot un altre problema), però també penso que aquest no és en absolut un tema de blanc i negre.

Lluís V dijo...

Precisió: el fetge del animal no “s'atrofia (es fa petit)" com ve a dir el text, si no que degut a la quantitat d'ingesta calòrica (no només de greix, si no també de farines) l'organisme l'acumula en el fetge per evitar que passi a la sang i malmeti altres òrgans. És el mateix procés que passa, en menys mesura, amb el fetge d'algunes persones grasses: creix.
Pel que fa a la discussió fetge si/fetge no, jo distingiria en alimentar-se habitualment i degustar de tant en tant. Crec que menjar fetge gras algun cop no fa mal.

deliciosa martha dijo...

Només que hagi servit per pensar-hi un moment i per plantejar-nos el model de consum que volem, ja ha valgut la pena.
Gràcies!

Anónimo dijo...

a mi m'agradava molt el foie, però he deixat totalment de comprar/menjar ... quina gran tortura!!!!