miércoles, 20 de mayo de 2009

un hort de veritat

Avui he anat a veure un hort de veritat. Dic de veritat perquè jo, a la terrassa de casa, tinc un hort urbà. De moment hi hem plantat cebes, carbassons i tomàquets. I una mica d’alfàbrega. La veritat es que no queda espai per gaire més.
Però avui he anat a conèixer l’hort que el meu tiet Antonio té a Mollet. Com que ja fa forces anys que em dedico al món de la gastronomia, cada vegada vaig aprenent i coneixent més coses. Per això, suposo que el fet de descobrir quelcom nou m’emociona tant. I el meu tiet que em coneix bé, avui m’ha portat fins a una planta que jo no havia vist mai:
- Saps què és aquesta planta?- m’ha dit
- Ni idea tiet
- És la planta del cigró

Era una planta petita i baixeta, amb unes baines petitones que li penjaven de les branques.
- Agafa’n una- m’ha dit
He arrencat amb molta cura una de les baines de la planta i l’he obert. I dins hi havia un cigró d’un verd viu com el dels pèsols. I no us podeu imaginar el gust dolç i tendre que té un cigró acabat de collir, fora del pot de vidre del “Gigante Verde” i sense aquell suc mocós que hi posen.
També m’ha explicat que les cebes, quan ja estan gairebé al punt, se’ls hi trenca la tija per ajudar a que la ceba es faci més grossa i que l’aliment no marxi per fer-la créixer cap amunt.
I que a les tomaqueres només se’ls hi ha de deixar dues guies per tal que facin més tomàquets.
I que la flor del porro és preciosa i està plena de llavors.
I que quan cullen patates, posen una caixa de cerveses a cadascun dels extrems de l’hort, i cada vegada que acaben de collir les patates d’una renglera se’n beuen una.
Llarga vida als pagesos!


* flor de porro


* camamilla

* planta del cigró

* cirerer (sabíeu que hi ha més de 160 varietats de cireres?)

* regalessia

* orenga

* porro

* pèsols

* albergínies

* alls

la planta de l'all i de la ceba és molt semblant, amb la diferència que la fulla de l'all és més plana i la de la ceba més arrodonida

* mongeteres
* patates
si, jo també ho he contat...aquí hi ha mooooltes cerveses

4 comentarios:

La cuina vermella dijo...

Hola deliciosa, aquí els vermells molletans!! quina gràcia ens ha fet saber que el teu tiet té l'hort al nostre poble, és preciós i suposem que el té a Gallecs, no?
En fi, llarga vida als pagesos i a les cerveses. Petons.

arrozconbacalao dijo...

Hola,

Mai l'havia vist una flor de porro, gràcies per ensenyar-me una cosa nova. I quina enveja de recepta on conèixes d'on ve cada cosa....

Salutacions

Normal y Corriente dijo...

Collons quin super!!! Té delivery??
;)

dolors dijo...

hola, soy de pueblo y de niña pasaba los veranos en uno de León...los garbanzos eran mi debilidad iba a robarlos para comerlos verdes...eso si es un recuerdo y del saborUUUUUUUUUUUUUUm