sábado, 9 de mayo de 2009

bona gent

(foto del blog "Chow Bella")

Ahir al matí vaig anar a Biocultura, a Barcelona. Quan ens va entrar la gana, vàrem comprar una samosa i unes pakoras en un estand pakistaní per dinar. Desde que vaig treballar amb una senyora pakistaní en un restaurant (ella rentava els plats) i vaig conèixer aquesta creació culinària, sempre me'n demano quan tinc la oportunitat. Recordo treure la cartera per pagar i deixar-la sobre el mostrador. En un moment vaig pensar:

- Sílvia, pensa en tornar a desar-la sinó te la deixaràs

A les 7 de la tarda, quan ja havia tornat a casa me'n vaig adonar. La meva cartera amb el DNI, targetes de crèdit (bé, només 2 i sense gaires diners al banc...), targeta sanitària meva i de la Dària, i altres documents , s'havien quedat al mostrador gaudint de la olor de la gastronomia pakistaní.

La meva intenció va ser la de no anul·lar les targetes. Avui en dia que et demanen el DNI a tot arreu, penso que és força difícil que algú les faci servir. Però davant dels consells de la família, finalment les vaig anul·lar. Vaig intentar contactar amb la organització de la fira però va ser impossible (gràcies Martina). Així que avui al matí tenia pensat anar una altra vegada cap a Montjuïc i intentar trobar-la.

Fins aquí una història que li pot haver passat a qualsevol de vosaltres.
Avui al matí, fa uns minuts (a les 8.24hrs per ser exactes) algú comença a picar insistenment al timbre de casa. Al principi em decidit no fer-li cas, tot i que la Dària ja ens tenia aixecats feia una estona. Però vista la insistència em decidit anar a veure qui era.
En Mahamood, el noi pakistaní que ahir em va cuinar les famoses pakoras estava a la porta de casa. Amb l'adreça del DNI s'ha guiat fins a Badalona. Ha vingut amb transport públic des de Barcelona, i ha hagut de marxar depressa ja que a les 9.00hrs havia de tornar a ser en el seu lloc de feina. No ha pogut entregar la meva documentació a la policía perquè no té papers. M'ha demanat que siusplau mirés si hi era tot i jurant-me que ell no havia robat res. En aquell moment a la cartera hi havia 20 euros que li he demanat siusplau que acceptés (ara em sembla un gest ridícul!!). Ell no volia i jo insistint li he dit:
- Por favor, acéptalos. Para mi no son nada
- Para mi tampoco- m'ha contestat
Tinc el seu telèfon, tot i que viu a València, i jo li he donat el meu per si puc tornar-li, ja no aquest favor, sinó aquesta lliçó que m'ha donat avui.
Jo confesso que no ho hagués fet. És a dir, si m'hagués trobat la cartera l'hagués entregat a qualsevol punt d'informació i llestos.
El món és un lloc bo per naturalesa. Jo tenia raó!

7 comentarios:

Martona dijo...

Martha
jo tambe crec que al mon hi ha gent de debo, tot i que cada dia em demostrin el contrari. Tot una lliço de honrades, si señora.
petons, sempre.

Mar Calpena dijo...

Aquestes històries ens fan reconciliar a la vida. Per cada mala persona que ens fa plorar, n'hi ha una altra que ens vol fer feliços.

Sara Maria dijo...

A la meva mare (74 anys) li va passar quelcom de semblant. Va anar al mercat i va perdre el bitlletero amb 80 euros a dins.
Al dia següent truquen a la porta. Era un noi negre, de Guinea crec que li va dir, il·legal també, li duia la cartera que s'havia trobat al terra del mercat. A dins, els 80 euros, no hi mancava res. Són dos exemples que ens ajuden a intentar una bona convivència malgrat els problemes que pot comportar.

La cuina vermella dijo...

carn de gallina...

Maurici Serra dijo...

Deliciosa historia.

Aprofitem l'arribada dels nous vinguts, per aprendre d'ells.

MAR dijo...

Ostres Martha se m'ha posat la pell de gallina ... bones lliçons com aquesta n'hi hauria d'haver-hi a grapats sobretot als que desconfien i posen etiquetes precipitadament als que vénen de fora a treballar honestament al nostre pais ... quan de bé aniria el pais si molts dels d'aqui ens entreguéssim com el que venen de fora ...

petonets
mar

Núria dijo...

Aquestes coses son les que fan que la vida tingui sentit....aquesta i moltes d'altres...com per exemple les teves receptes . Felicitats pel bloc.