lunes, 30 de marzo de 2009

la cuina reversible i albert einstein

Un bon amic, "normal y corriente" i autèntic gourmet, m'acaba de fer un regal virtual...una cuina reversible!!

Per un costat podré cuinar tot allò que vulgui. I per l'altre costat podré tenir la meva pròpia televisió. Inventaré un telenotícies on començaré parlant de la famosa crisis segons Albert Einstein, que de moment és la definició amb la que millor m'identifico:

"No pretendamos que las cosas cambien si siempre hacemos lo mismo.
La crisis es la mejor bendición que puede sucederle a personas y países porque la crisis trae progresos.
La creatividad nace de la angustia como el día nace de la noche oscura.
Es en la crisis que nace la inventiva, los descubrimientos y las grandes estrategias. Quien supera la crisis se supera a sí mismo sin quedar 'superado'.
Quien atribuye a la crisis sus fracasos y penurias violenta su propio talento y respeta más a los problemas que a las soluciones.
La verdadera crisis es la crisis de la incompetencia.
El inconveniente de las personas y los países es la pereza para encontrar las salidas y soluciones.
Sin crisis no hay desafíos, sin desafíos la vida es una rutina, una lenta agonía. Sin crisis no hay méritos.
Es en la crisis donde aflora lo mejor de cada uno, porque sin crisis todo viento es caricia.
Hablar de crisis es promoverla, y callar en la crisis es exaltar el conformismo.
En vez de esto trabajemos duro. Acabemos de una vez con la única crisis amenazadora que es la tragedia de no querer luchar por superarla."

I per cert i com a curiositat, sabieu que Albert Einstein era vegetarià? la seva reflexió sobre aquest tipus de dieta fa pensar:

"Yo soy un ferviente seguidor del vegetarianismo por principio. mas que nada por razones morales y éticas. Yo creo firmemente en un orden de vida vegetariano, simplemente por los efectos físicos. Influirá sobre el temperamento del hombre de una manera tal que mejorara en mucho el destino de la humanidad. Nada beneficiará tanto la salud humana e incrementará las posibilidades de supervivencias de la vida sobre la Tierra, como la evolución hacia una dieta vegetariana. No comprendo como se puede tener valor para matar a un animal y estómago para comerlo, es un doble crimen."

9 comentarios:

Francesc dijo...

Crec que no podria fer-me vegetarià. Tampoc és que siga de menjar carn a cada dia, però, per exemple, un bon cuixot... o un pollastre rostit... o... En fi, ja m'entens.

deliciosa martha dijo...

Jo tampoc podria Francesc. Almenys en aquest moment de la meva vida. No m'imagino una vida sense pernil acabat de tallar, sense la cansalada del trinxat o sense la carn d'olla de Nadal de la meva tieta. Només era una reflexió d'aquest home tan savi. Suposo que alguna raó té.

Chis dijo...

Amb el tema de la crisi hi estic d'acord, però això de desmembrar plantes, provocar els seus avortaments, decapitar-les o, en molts més casos, fer un tall que els tregui la vida... és el mateix, a sobre menjat en cru aquella vida que encara es fresca... aiss els vegetarians, quina panda de criminals!

Normal y Corriente dijo...

i si ens menjem la crisi??? s'ha de ser vegetarià?? o has de poder menjar de "tot" per empassar tanta hipocresia??

Joan dijo...

Amb tota la meva admiració per al senyor Einstein, només un geni tant gran pot tenir prou força de voluntat per no caure en el plaer de la carn, peró es que a més, jo em dedico al foie gras, o sia que ho tenim malament, no?
Si tampoc teniu tanta força de voluntat, ens veiem a la meva paradeta, a la plaça Bonanova, nomes el 1er divendres de cada mes.

Anècdota atribuida a en Francesc Pujols:
Pujols va convidar a dinar don Emili Tintoré, crític teatral. El senyor Tintoré, que era fi i esquelètic com un insecte delicat, li va dir:
—No vull plantejar-li problemes, perquè sóc vegetarià.
—No es preocupi... Ja matarem un bròquil.

deliciosa martha dijo...

Jose, decididament un dia quedem i anem a veure al Joan, a la seva parada de foie i compartim de nou aquest "manjar" que tant ens agrada a tots 2 ;)

enric dijo...

Sàvies paraules referides a la crisi les del senyor Einstein com a repte que hem d’afrontar, malgrat que no tothom està el suficient preparat per poder encarar-la, i la terrible injustícia que genera el fet que sempre hagin de pagar justos per pecadors, però li dono la raó de totes totes.

I pel que fa a l’opció d’alimentar-se com ho fan els vegetarians em sembla del tot vàlida, però m'empipa que alguns ens tirin a la cara als que no ho som que ens alimentem de cadàvers. L’anècdota atribuïda a en Francesc Pujols és prou explícita.

deliciosa martha dijo...

Totalment d'acord Enric. Això de pensar que ens alimentem de cadàvers em sembla una "animalada".

marta dijo...

Hola, es la primera vegada que entro en el teu blog, força interesant i no m´en puc estar d´apuntar que Hitler també era vegetaríà. Endevant