sábado, 24 de enero de 2009

xef jordi, un àpat de luxe a domicili

Amb el Jordi gairebé sempre parlem de cuina. Més aviat d'una cuina tradicional, pausada, tranquila, que vol el seu temps. Una cuina de sofregits fets a foc lent. És una de les coses que més li agrada fer. I a mi també. Em puc passar l'estona mirant la ceba com es va daurant mica en mica, sense presses, escoltant el xup-xup.

He fet ús dels consells del Jordi en vàries ocasions. Una trucada de telèfon per demanar-li si primer l'all o la ceba en un sofregit o si va millor un raig de brandy o de vi ranci per al plat que estic preparant. Sempre m'han funcionat la mar de bé.

Però malgrat tot això, mai he visitat el restaurant on ell ja fa molts anys que va començar a treballar, quan un bon dia es va adonar que la seva passió era la cuina i que no tenia cap sentit "estudiar per tenir una carrera". La seva "carrera" es poder regalar àpats memorables als seus amics i cuinar per tots aquells que algun dia vulgueu visitar Ca l'Isidre i jutjar si la decisió de fer de la cuina la seva universitat va ser acertada.

Aquest és el menú que ens esperava el passat diumenge a casa del Jordi i la Mercedes, la seva dona vinguda directament des del cor del Carib i que ens ha promès per la propera vegada un dinar al més pur estil "dominicano"

* Xanguets (sento que no hi hagi foto, però és que van volar!!!)
* Foie (evidentment fet pel Jordi) amb unes torradetes que porten figues i que fan un maridatge perfecte
* Crema de patata amb xipirons saltejats amb all i julivert
Era deliciosa. Tenia una textura increible, tot i que el Jordi em va jurar que era ben fàcil i que no portava res: sencilamment la patata bullida i triturada amb l'aigua d'haver-la bullit i una nou de mantega. En fi, miraré de fer-la algun dia d'aquests i us dic el què.
* Mandonguilles amb carxofa.....mmmmm
* I per postre, un dels millors Coulants de xocolata que he tastat mai

Sento no recordar el nom dels vins, que van estar a l'alçada en tot moment.

Jodi: ens veiem a Ca l'Isidre!!!






5 comentarios:

Francesc dijo...

Quina sort de menjar tan bé a casa. Amb les teues explicacions i les fotos fa una mengera de por. Salutacions

Massitet dijo...

Ostres, quina sort poder tenir tan a prop un cuiner tan bó!
El restaurant és el Ca l'Isidre de Barcelona, el de "tota la vida"???
Per cert, com va amb la Dària? Espero que tot bé!

Molts besets a les dues!

deliciosa martha dijo...

Si Francesc, la veritat es que és un luxe poder gaudir d'aquesta cuina així, en privat

Hola Massitet!! Quina llàstima no haver vingut a la última trobada...en fi, suposo que tenia altres prioritats ;)
I sí, el restaurant és el de Ca l'Isidre de tota la vida. Si mai hi vas fes-m'ho saber que avisarem al Jordi.
I la Dària i jo, doncs coneixent-nos...
Besets també per vosaltres!

Massitet dijo...

Hola, hola!
Gràcies per la confirmació. No dubtes que si hi anem t'avisaré. Ganes no en falten: és una d'aquelles referències clàssiques que tinc pendents des de fa anys...
M'ha agradat això de "coneixent-nos". Certament, això és prioritari sobre absolutament qualsevol altra cosa!!!

Molts besets!

Normal y Corriente dijo...

La setmana vinent m'arrisco a tope i faig tots els plats!! Bé poder per sopar es massa i deixo algun... algun consell sensei?? Es un sopar de vi francés i foie (com la vàreu fer vosaltres a casa!!!) amb que més acompanyo??

Petons petits pel petit pà de pessic!!