miércoles, 28 de enero de 2009

galianos


M'agraden totes les cuines. Sense límits de fronteres, sense límits d'ingredients ( si be és cert que hi ha segons quins animals que no menjaria mai). M'agarda la cuina creativa, la cuina de mercat, la de la meva mare, la d'emergència o la d'estar per casa.

Però si és cert que, alhora de cuinar, em decanto més per la cuina del boca-orella. Aquella que es transmet de generació en generació i de la que moltes vegades no existeixen receptes escrites, sinó que s'aprenen per imitació o per memòria.

La meva tieta Júlia i el meu tiet Antonio són dos cuiners que no entenc encara per quina raó, no s'han dedicat mai a aquest ofici que consisteix en fer feliços als altres a través del paladar.

Els hi agrada la cuina d'abans, la que vàren menjar de petits, la que els hi cuinaven les seves mares i les seves àvies, la que tenia un perquè i res es feia sense sentit. Receptes que tenen una història al darrere com la que ja vaig explicar aquí.

Els galianos és un plat que feia la mare de la meva tieta, en un petit poble de Jaen. La massa d'aquest plat era la mateixa massa del pa que feien als forns de llenya de l'època, però sense llevat. El sofregit amb els productes de l'horta i que encara avui en dia utilitzem: all, ceba i tomàquet. I el tall depenia del què havien caçat els homes. També hi havia dies que s'havien de conformar amb els galianos sense carn, ja que no hi havia hagut sort, i llavors se'ls menjaven sols. El plat sorprèn per la seva facilitat d'elaboració i per els ingredients tan bàsics que coté, però us asseguro que és exquisit.


Que necessitem:
* 3 cebes
* 1 cabeça sencera d'alls
* 3 cullerades soperes de salsa de tomàquet
* 1/2 conill
* pa sense llevat o pasta per andrajos.
És difícil trobar aquesta pasta a Catalunya, però o bé podeu fer la massa vosaltres mateixos o l'equivalent d'aquesta pasta a casa nostra són unes torradetes que hi ha al mercat



Com es fa:
* Fem un sofregit amb la ceba, l'all i el tomàquet
Molt important que el sofregit estigui fet molt i molt a poc a poc
* Mentre bullim el conill amb aigua
* Quan el sofregit ja està llest, hi afegim el caldo i el conill, de manera que la barreja ens quedarà força líquida
* Ho deixem fer xup-xup una estona i ja podem tirar-hi la pasta que només trigarà uns 10 minuts a estar llesta
* Sal-pebrar al gust



5 comentarios:

Sara Maria dijo...

M'encanten aquestes receptes tradicionals. I aquesta... Mmmmm... Sobta el conill bullit...

Francesc dijo...

D'aquesta recepta, a Beneixama, l'Alcúdia i altres llocs del País Valencià, en diem "gaspatxos" i es fa, si fa no fa, igual, amb alguna petita variació local. Mai no havia sentit aquest nom de "galianos". Besades.

Anónimo dijo...

Aixó dels Galianos te res a veure amb els "Gazpachos" Manxegos?

deliciosa martha dijo...

Hola anònim, això sembla!

Anónimo dijo...

hola soc de bocairent i li posem PEBRELLA de la serra de mariola per donarli un sabor caracteristic