sábado, 15 de noviembre de 2008

casa Leopoldo


La primera vegada que vaig sopar a casa Leopoldo va ser amb motiu d'un "trueque" (sóc una fervent defensora d'aquesta manera de funcionar: intercanvis de favor on no hi intervenen els diners. Diguem que s'utilitza una "altra moneda")

Quan estudiava a l'Escola d'Hostaleria es va casar el nostre professor de cuina. El regal dels alumnes va ser la mà d'obra: tot el banquet va ser cuinat i servit per nosaltres totalment de franc. Ell, a canvi, ens va convidar a tots i a totes a casa Leopoldo a sopar. Em sembla que vàrem sortir guanyant: en aquella època, treballar, era anar a passar una bona estona amb els teus companys de classe.

I fa una setmana, i després de 15 anys, he tornat a visitar aquest restaurant del barri xinès de Barcelona que va popularitzar Manuel Vàzquez Montalban, aquest gran gastrònom de casa nostra que tinc a la llista de "pendents per llegir i investigar".
I aquesta vegada també va ser un "trueque". A canvi de cuidar, mmimar i regar unes "plantes molt especials" d'un cosí, aquest ens va pagar el favor amb allò que més ens agrada: menjant.

El restaurant segueix igual que com jo el recordava: amb tot d'articles de diari i revistes penjant de les seves parets que t'ajuden a reconstruir la seva història i una decoració que fa pensar una mica en l'ambientació dels patis andalusos.
La carta és extensa i fa que sigui complicat fer la tria. Lamento no tenir cap foto dels plats, però us puc assegurar que la tria i desgustació va ser excel·lent. Si hagués de destacar algun punt negatiu, potser diria que la carta de vins és una mica fluixa (ja ens van avisar que l'estaven refent) i el preu una mica elevat (65€ per cap sense fer cap excés i compartint un pica-pica de primer).

Si us interessa conèixer més sobre la història d'aquest lloc emblemàtic, podeu llegir aquest article que us deixo aquí.

1 comentario:

Gemma dijo...

A mi també m'agrada el concepte "intercanvi de favors", així fas coses que d'altra manera no faries...
No he estat mai a casa Leopoldo, però sempre n'he sentit a parlar molt bé... Hi hauré d'anar!