jueves, 9 de octubre de 2008

amanida Habiba

La meva feina dins el món de la hosteleria m'ha portat a conèixer gent d'arreu del món. No tant perquè sigui una professió tant interessant que agradi a gent de tots els racons del planeta. Ni tampoc perquè on la vaig estudiar s'assembla a ESADE on hi convergeixen totes les nacionalitats possibles. El motiu és molt més mundà. Hi ha feines dins les cuines que normalment no ocupem els que vàrem néixer aquí: l'ofici de "plongeur", o dit d'una altra manera, el que renta els plats, olles, cassoles, cullerots i altres estris que tots els que treballem ,embrutem.

Quan estudiava a l'escola d'hostaleria, el Jordi era el noi de "la pica". Segons m'havien explicat, un ex-presidiari. També vaig treballar amb un senyor i el seu nebot, els dos de Pakistan, que no parlaven res de castellà, però feien la seva feina a la perfecció. Vaig treballar amb una noia filipina, petitona i poqueta cosa: impressionava molt quan la veies aixecar aquelles olles amb les seves petites mans.

Ara mateix allà on treballo, el lloc de "la plonge" l'ocupa la Habiba, una dona marroquina amb 4 fills, que pensa que existeixen els dimonis i els hi té por i que segueix el Ramadà fil per randa, sense faltar a les seves oracions diàries.
Desde que estic embarassada no para de portar-me tot tipus de menges i begudes del seu país que diu faran que "tu niña crese mejor así, más grande y muy fuerte". I com que sóc curiosa de mena en les coses del menjar i del beure, mai li dic que no. L'últim descobriment que he fet, és una llet de vaca fermentada envasada en unes bosses de llet com les que jo recordo de petita. No és tan líquida com la llet (que per cert no he suportat ni he begut mai, i de moment estic sana i forta) ni tan espessa com el iogurt. Diria que líquid com el keffir però amb un gust diferent.

Doncs per sopar he aprofitat el regal de la Habiba per fer un tzatziki amb pepino, pebrot verd, all, julivert picat, oli, sal i pebre.
Amb uns tomàquets de l'hort, mozarela de búfala trenada, unes figues i olives de Calamata ha quedat un maridatge exquisit, fresc, ràpid i molt, molt fàcil de fer.

P.D. Per cert, si algú sap on puc trobar aquesta mena de llet fermentada agrairia la informació. La Habiba em diu que "yo compro en Fransia", però em queda una mica lluny...

10 comentarios:

Costarossa dijo...

Mmm, la veritat es que té molt bona pinta. A mi també m'agrada provar els menjars de altres paísos y la cocina árab sempre m'ha encantat.

Gemma dijo...

El contacte amb immigrants d'altres països sempre és enriquidor i més encara en temes de cuina...
Segur que aquesta llet fermentada tindrà bones propietats que faran la teva niña gran i forta ;)

Wservir dijo...

Hola,

Su blog ha captado nuestra atención por la calidad de sus recetas.

Agradeceríamos que lo registre en Ptitchef.com para poder indexarlo.

Ptitchef es un directorio que referencia los mejores sitios web de cocina. Cientos de blogs ya se han inscrito y disfrutan de Ptitchef para darse a conocer.

Para suscribirse a Ptitchef vaya a http://es.petitchef.com/?obj=front&action=site_ajout_form o en http://es.petitchef.com y haga clic en "Añade tu blog " en la barra la parte superior.

Atentamente,

octávio
wservir.com

Mar dijo...

ñam ñam...
mozarella de búfala trenada! on la compres????

Martona dijo...

Hola es la primera vegada que entro en al teu blog,m'ha semblat molt especial.
En quant a la llet fermentada et puc dir, que jo soc de La Bisbal d'Emporda, i alla a prop i ha un poble que es diu Corça, on hi ha un petit ramader,Salvi Mir, que amb la llet de las vacas de la seva granja fa aquesta llet fermentada, que te molta aceptacio per la comunitat arab de tot el Baix Emporda.
Espero que la informacio hagi sigut de utilitat.
Si tens l'oportunitat de venir per aquesta zona, la pots trobar en qualsevol tenda de gent vinguda del Marroc.

molts de petons

Mercè dijo...

Enhora bona per el teu blog i per la teva futura maternitat.

deliciosa martha dijo...

Costarossa, doncs a veure si ens proposen una recepta...sueca?

Gemma, això espero, que "la niña sigui gran i forta"...quins nervis...

Martina, on vols que la compri...a la Vilaviniteca!!!

Martona, moltíssimes gràcies per la teva informació. La veritat és que la buscaré, ja que a mi la llet no m'agrada, però he trobat aquesta que me la bec molt a gust

Mercè, moltíssimes gràcies ;)

gemma dijo...

Felicitats per aquesta nena!

Has mirat si la tenen a les petites botigues del Raval?!?!?

deliciosa martha dijo...

Gemma, tens raó!! Hi donaré un cop d'ull ;)

Anónimo dijo...

Your blog keeps getting better and better! Your older articles are not as good as newer ones you have a lot more creativity and originality now keep it up!