jueves, 18 de septiembre de 2008

lectures gastronòmiques: El perfecionista a la cuina


“El perfeccionista a la cuina”, recomanat pel Manel, m’ha fet donar moltes voltes a la meva manera de cuinar i a la dels altres.

Mai he sigut capaç de cuinar seguint una recepta. Potser per això envejo tant a els o les afortunades que són genis del món dolç (com la Dani o la Gemma que té un impressionant blog de receptes dolces). Diuen que la pastisseria és a la cuina el que les matemàtiques són a les ciències: exactes.
M’agrada la improvisació (tot i que hi ha vegades que els resultats no són ni tan sols comestibles) , i poques vegades una mateixa recepta em queda dues vegades igual. No em fa gens de mandra arribar a casa i cuinar cada dia. Tinc amigues (sobretot les que tenen criatures) que em comenten el gran repte i la mandra que els hi suposa haver de pensar un menú per cada dia, que agradi i que a més sigui equilibrat. A casa meva sempre hi ha un plat buit per si s’apunta algú a última hora, i poques vegades hem hagut de recórrer al menjar servit a domicili.

En Julian Barnes, autor del llibre en qüestió, m’ha semblat un personatge divertidíssim. La seva obsessió al més pur estil Jack Nicholson a “Mejor Imposible” per les receptes dels seus llibres de cuina m’ha fet passar bons moments.

Quan és “un grapat”? i un abocat del tamany d’una mà? però del tamany de quina mà: de la meva, de la d’un nen? Els cigrons que em de posar en remull la nit abans, també es poden posar en remull de dia?
Si llegiu el llibre, trobareu la resposta a aquestes i moltes altres preguntes.

5 comentarios:

Gemma dijo...

Ei, gràcies per referenciar el meu blog :)
L'analogia entre pastisseria - cuina i mates - ciències és un tòpic molt ben trobat. Potser per això el meu blog només és de postres... (és que sóc matemàtica! Je je je)
Crec que els autèntics cuiners són aquells que saben cuinar amb exactitud sense necessitat de llegir receptes ni pesar ingredients... Troben la mida exacte d'un grapat de cigrons per intuïció, tenen un do que els altres no tenim. I per això, els altres necessitem llibres i balances :(

Había algo... dijo...

Hola de nou, suposo que ho hauras llegit o vist o no t´agradi, pero hi ha un llibre de Jamie Oliver:
"Jamie´s Italy", fusio de receptes de cuina tradicional italiana i fotografia que esta prou be. Es pot trobar al Fnac, i la pagina de la editorial es www.penguin.es, per si et pot interessar.

xaro dijo...

A mi em passa el mateix!! Normalment quan em poso a cuinar vaig improvisant i desprès soc incapaç de dir quina quantitat hi posat de cada cosa.
Ara que tinc el blog, m’obliga a de tant en tant i quan vull publicar una recepta, a anar anotant el que faig...:)

Mar dijo...

Jo sempre canvio les receptes dels pastissos o els postres, canvio el sucre per melassa d'arròs, mantega per oli d'oliva i farina de blat per la d'espelta o kamut. La majoria de les vegades acaben a les escombreries. L'altre dia, al tastar un dels "meus invents", l'Eric em va dir: "mama, es que no has de fer invents". Oído cocina. ;)

deliciosa martha dijo...

Hola,

Gràcies "Habia algo...". últimament no dono a l'abast amb tants llibres. Tinc la tauleta de nit colapsada.

Xaro, ja he donat una volta per casa teva ;)

Mar, a mi sempre m'han semblat deliciosos els teus pastissos...mmmmm