martes, 5 de agosto de 2008

crònica desde frankfurt



Aquesta crònica m'ha arribat en forma de correu. El corresponsal en qüestió no sabia ben bé on escriure ni com fer-ho. La crònica és del Ramon, un antic company-amic-i més ,de l'escola d'hostaleria. Una d'aquelles persones que, malgrat els anys i els camins triats, sempre l'he sentit al costat.

És una veu crítica i coneix molt bé el sector, per dins i per fora. Tots els anys que porta treballant, l'han portat a conèixer a fons a xefs, cambrers, propietaris, clients i altres espècies d'aquest món de les cuines.

La seva recomanació és per aquells o aquelles que viatgeu a Frankfurt, Alemania.

"No tinc clar si haig d'escriure a través d'aquí o fer-ho des d'una altre espai. No veig l'opció (comentaris). És igual.
T'escric des d'el Raval i el meu nom ja està patentat.I si dic "Conill"... i que m'he emancipat dels accents...
Ja gairebé fa un any que vam anar a un parell de locals que em van cridar l'atenció. No és gaire normal perquè el meu esport preferit és descubrir on és el truc de qualsevol restaurant. I normalment no em costa. Però potser perquè acabo baixant el llistó, de tant en tant algun em sorpren. O potser perquè estic lluny de casa, m'estovo. Només tinc la referència d'un dels dos locals.Qué poc professional!
A Frankfurt-am-Main (sí, el més famós; podries aprofitar per introduir-hi un mapa per marcar per on passen els teus corresponsals) vaig veure una llum al final d'els dönner- kebabs. Al districte financer, on en el futur ha de ser el New York europeu en el sentit borsari i financer, vam veure que l'ambient deixava de ser tant neutre com és normalment a Alemanya per adquirir tocs minimalistes i de disseny. Sí com la major part de restaurants de Barcelona. És a dir, com el Negro ,el Pla, bona part del Born...
La questió és que és un italià que és diu Paninoteca ( Bleidenstrasse 13). Es troba en un xanfrà. Per un costat pots demanar més rotllo casual i en l'altre més tipus restaurant convencional. La carta era molt sencilleta en la part casual però, com pot passar amb la cuina italiana, amb 3 o 4 ingredients bons en pots quedar més que satisfet. Un detall em va soptar. Ara ja deu ser general ja que he sentit que al País Valencia ja donen la informació calòrica per llei, em sembla. En aquest cas, no et donen la informació calòrica però sí els adhitius que t´hi pots trobar. O alguna cosa semblant. Osti!, com s'enteri el Santamaria...

Ara et toca a tu editar. Un petó i tingues cura de tots"

4 comentarios:

Mar dijo...

Carai! En Ramon sense accent des d’Alemanya... quina crònica de luxe ;))

deliciosa martha dijo...

Ja ho veus Mar...qui ens ho havia de dir,no?

Mar dijo...

Si noia... em penso que la darrera vegada que el vaig veure, era de matinada i nosaltres anavem vestides de nit, amb el rimel corregut i que se jo... però d'això ja fa moooooolt ;))

deliciosa martha dijo...

El meu era blau i el teu de ratlles ;)