lunes, 7 de julio de 2008

sopar final de màster 07-08

El passat mes d'octubre començava un màster en gastronomia i comunicació a la Universitat de Vic. Va ser una decisió difícil, ja que fer el màster implicava una logística considerable, on implicava la meva feina i la meva vida personal. Bé, de fet, el mateix que ha de fer tothom que decideix treballar i estudiar alhora.

Però ho tornaria a fer una i mil vegades més. Tot té la seva part "no tan bona" i evidentment el màster ha tingut alguns passatges dolents. Però no arriben, ni de bon tros, a compensar totes les experiències positives i enriquidores que he tingut la sort i el plaer de tenir.

Com sempre m'acostuma a passar, el millor ha sigut el factor humà. Totes aquelles cares que el primer dia de la presentació vaig intentar desxifrar, han sigut una sorpresa constant. Les nostres estones lliures han estat plenes d'olors de menjar de diferents parts del món; d'aromes dels olis d'oliva, les xocolates , les tòfones, el foie i els embotits que em tastat a les diferents classes; del tacte dels formatges al paladar i del so de les nostres copes al llarg de tots els brindis que em fet.

També m'emporto 2 viatges gastronòmics a Galicia i a Itàlia que m'han deixat un regust de boca per repetir sempre aquests dos destins. Això sí, si pot ser acompanyada d'aquells que han compartit el viatge amb mi. O bé d'ànimes culinaries que no els molesti estar-se 4 dies seguits menjant, bevent, comparant 2 Parmesans de diferents anyades, intentant descobrir la millor empanada gallega o fent descubriments gastronòmics com els grelos o les "zamburiñas ".

Quants plaers amagats que conté el menjar. Que poc ens ensenyen a apreciar-lo, a coneixe'l, a tractar-lo com es mereix. A utilitzar-lo com una terapia que ajuda a recomposar qualsevol ment o algun que altre cos esgotat. Es una eina que ens ajuda a coneixer al qui tenim al costat. Que et fa guanyar amics: a qui no li agrada que el mimin amb un bon àpat?

Llàstima que a les escoles no existeixi aquesta assignatura i m'hagi hagut d'esperar a acabar tots els meus estudis "obligatoris" per descobrir que a vegades, estudiar, pot ser un plaer deliciós.

6 comentarios:

Anónimo dijo...

Realment ha estat un plaer compartir totes aquestes experiències amb les persones amb les que ens hem creuat.
Estic convençuda que de tots els moments, bons o no tant bons, hem après quelcom.
I no oblidis que aquí tens una companya de viatge per repetir a Santiago i a Itàlia o per compartir la gastronomia de qualsevol altre indret.
Tot un plaer,
Àngels

El cullerot Festuc dijo...

Quina sort haver cursat aquest màster...jo he llegit informació a la revista Descobrir Cuina, xo per tema horari a la feina m'és completament impossible cursar-lo. L'enhorabona per haver gaudit tant...i una pregunta curiosa: la teva feina actual està encaminada a aquest sector o el vas realitzar per afició?
Petunets,
Eva.

Clara dijo...

Estic asseguda al balcó de casa, aquest cop a Sabadell.
Feia dies que no et visitava, la feina nova em roba molta part del meu temps, però a part altres històries (fantàstiques) també ocupen els moments internàutics, per fi una nit de quasi lluna plena m'he disposat a llegir-te.
La meva sorpresa, un relat que en veure el retar vaig deixar d'esperar fa temps.
Ara, pell de gallina, de cap a peus.
M'he emocionat, les paraules semblen del tot sinceres.
Per mi també ha estat un any fantàstic, ja l'enyoro.

Petons!

Ens seguirem la pista, només cal flairar! ;)

deliciosa martha dijo...

Angelines! Ara es feina nostra seguir amb tot el que em començat a construir aquest any. Ha sigut un plaer i una font d'inspiració i de coneixements estar al teu costat. Seguirem cuinant juntes, seguríssim!!

deliciosa martha dijo...

Hola Eva!
Doncs mira, jo vaig estudiar hostaleria i fa 12 anys que treballo dins el sector. La majoria de les meves amistats són cuiners, cambrers, o bé estant en contacte d'alguna manera amb els fogons. Però molts dels meus companys del màster ho van fer pe afició i t'asseguro que la seva experiència ha sigut apassionant. Penso que ja s'han enganxat per sempre a la cuina!

deliciosa martha dijo...

Clareta...has sigut l'alumna eficient i aplicada que tots voldriem haver sigut alguna vegada. Ben segur que en la teva feina també ho faràs mooooolt bé. Ens veiem de seguida, no pateixis per això ;)