viernes, 18 de julio de 2008

cómo cocinar tu vida

Moltes gràcies Laia! Els contactes del màster donen els seus fruits i gràcies a totes elles i al Manel (era l'únic alumne del gèner masculí de la classe!) hem creat una cadena que ens manté informats de tot allò que passa a prop nostre i que té a veure amb els fogons.

La proposta de la Laia és un documental al Verdi, "Cómo cocinar tu vida" que diu coses tan interessants com aquesta "...la cocina és un acto de generosidad y amor, capaz de influir en nuestro bienestar y en el de los otros"

6 comentarios:

Maurici Serra dijo...

he anat a veure-la aquesta tarda, als Verdi i molt fluixa.

Jo anava mes per la directora que pel cuiner-zen, pero ni una ni l'altre. Curiosament habia lleguit un dels llibres del cuiner, dl que havia parla al meu blig ja fa temps.

Solament te la recomano si t'agrada molt el rottlo Zen.

Cinematograficament, tb és poca cosa, un llenguatge molt infantil, rotllo fe una reflexio sobre la tranquilitat i treure un llac amb una anegeut al mig...

Si tens tot el temps del mon, tampoc passa res per veure-la.

Salut

Maurici

gina dijo...

hola fa algun temps que segueixo el teu bloc.
i l'altre dia que vaig anar a casa la meva mare que és de Badalona et vaig veure en la revista EL TOT.
pot ser?? ets cuinera en algun restaurant?

deliciosa martha dijo...

Hola Gina! Doncs sí, si que pot ser. A vegades surt alguna recepta o article al TOT. Ja des d'un principi em van posar el títol de cuinera, tot i que no treballo com a tal. Ara, fa 12 anys que estic en el ram de l'hostaleria i cada dia que passa m'agrada més. No descarto engegar algún dia un projecte relacionat amb la cuina.
Si ens creuem per Badalona i ens reconeixem, fem-nos un "saludu", no?

Margot dijo...

Hola Marta, un dia llegué a tu blog, supongo que venia de visitar otro blog y me llevó a ti.

Me gustó tu "cartelera" culinaria.
Gracias a ti, he visto varias pelis, y la verdad que la que mas me ha gustado es...
Deliciosa Marta, quizas porque se como es este mundo de los chefs, entiendo muy bien el argumento.Mi ex lo era.
Otro dia vine a visitarte y me gustó algo , no se que,y te enlacé a mi blog, no te lo había dicho, pero hoy aprovecharé la "vinantesa" y te lo hago saber.
Y hora he pasado por el blog de Maurici, y he leido el comentario sobre la peli...
Como cocinar tu vida.
Una amiga de mi pareja se la ha recomendado muy efusivamente, no se si es porque a ella le ha gustado mucho,o porque mi pareja es Budista.
Pero claro ya sabemos que la percepción de cada uno es lo que nos hace ver la misma cosa de modo distinto.
Yo pienso ir a verla.
Ya nos contaremos.
Petons.
Margot

La cuina vermella dijo...

Hola Deliciosa! Gràcies a la teva recomanació vam anar la setmana passada a veura el documental, de fet a l'igual que en maurici, ens esperàvem més, tot i així, no és cap pèrdua de temps.
Em va quedar claríssim una de les seves tesis: quan talles pastanaga el més important és tallar la pastanga, quan talles ceba el més important és tallar la ceba....
gràcies.

deliciosa martha dijo...

Hola Margot,

Muchas gracias por tus palabras. Aunque hice la recomendación del documental, yo todabía no me he podido escapar a verlo. Creo que me tocará comprarlo en el FNAC y disfrutarlo en casa, sin la magia de la pantalla grande. Creo que es acertada la visión de ir a ver la película sin pensar que es un tratado de cocina, sino más bien, un tratado de filosofía.
Ya me contaras.
Petons

Hola cuina vermella,
Gràcies a tots vosaltres que m'esteu explicant que us ha reportat la pel·lícula a nivell individual. Així sabré una mica més com sou ;)