viernes, 18 de julio de 2008

cinema a la fresca


M’emprenya molt estar veient una pel·lícula i haver d’estar escoltant les converses o comentaris en veu baixa dels altres. Se suposa que si anem al cinema es per veure la projecció, i no pas per explicar la nostra última aventura, no?
Així doncs la idea de veure una pel·lícula a l’aire lliure amb unes 2.000 persones em feia una mica de por.

Llàstima que “La soledad” dirigida per Jaime Rosales (2007) no ens va entusiasmar, tot i que ha sigut guanyadora de 3 Goyas, però tot el que fa al muntatge d'aquesta activitat estiuenca, la veritat és que no està gens malament.

“Cinema a la fresca” és una iniciativa de vàries entitats i empreses tant públiques com privades, que té lloc entre el 30 de juny i l’1 d’agost, al costat del castell de Montjuïc, a Barcelona.
De què es tracta?
Una esplanada de gespa enorme (el que normalment és el camp de tir amb arc) amb capacitat per a 2.500 persones
Una pantalla gegant on s’hi projecte el curt i la pel·lícula programats per aquella nit
Gent de totes les edats, de totes les nacionalitats i de tots els colors, asseguts a sobre d’estores de coco proveïts cadascú del seu pícnic particular, com si estiguessin al menjador de casa

Os ho recomano pel gust de veure una pel·lícula amb la fresqueta de les nits d’estiu (penseu en agafar un jersei).

Algunes recomanacions:
- podeu anar-hi amb cotxe. No és molt difícil aparcar i potser teniu 10 minuts a peu des d’on deixeu el cotxe fins al Camp de Tir
- porteu-vos el pícnic per sopar. Allà hi ha un bar on venen begudes i entrepans, però no és el mateix que sopar com si estiguéssiu a casa
- recordeu d’agafar un jersei o alguna cosa d’abric, ja que cap al tard fa fresqueta
- si arribeu relativament d’hora (nosaltres vàrem arribar a les 21.00h) encara trobarem estores de coco força grans per posar a terra i no haver de seure directament sobre la gespa. Són gratuïtes!
- Però encara haureu d’arribar més d’hora si voleu llogar alguna hamaca, encara que nosaltres ens vàrem portar un coixí doble de casa i ens vàrem espavilar prou bé
- La pantalla i el so es veuen i s’escolten encara que us col·loqueu lluny. Nosaltres estàvem gairebé al costat del bar que està situat al final de l’esplanada i no vàrem tenir cap problema. És més, jo us ho recomanaria, ja que esteu a prop de les begudes i dels lavabos (que per cert estaven molt nets i hi havia paper!!!)

Doneu-vos pressa...només queda una setmana de projeccions!!

2 comentarios:

Zampabollos dijo...

LA veritat és que la peli no és molt pallà, certament... Jo tb tenia una persona darrere que retransmetia tot el que passava a la pantalla, potser el seu acompanyant era invident, però em decanto a pensar que el problema el tenia ella...

Fa gracia saber que estaves tb per allí. Nosaltres hi vam anar amb entrepans de xapata (anxoves i tomàquet, pernil i formatge, brie, tapenade, enciam i tomàquet...) i un Bach blanc semidolç.

deliciosa martha dijo...

A veure si per un altre dia ens posem d'acord el màster en ple per anar-hi ;)