jueves, 15 de mayo de 2008

slow food a biocultura

per Laia Moreras



Un any més, ha tingut lloc al Palau Sant Jordi de Barcelona, la fira Biocultura, la fira de la producció biològica i l’alimentació responsable.

En aquesta 15ena edició es presentava la plataforma “SOM LO QUE SEMBREM”, que promou una iniciativa Legislativa Popular per aturar els cultius i aliments trangénics a Catalunya.
En aquest marc i per a reforçar les idees plantejades per aquesta plataforma, es va convidar a l’italià Carlo Petrini, fundador i president de l’Slow Food, un moviment que defensa el sabor dels plats, les receptes tradicionals, els productes autòctons, l’agriculura biològica...
Aquestes són algunes de les idees que ens va transmetre a tots els assistents de la seva ponencia.

“Actualment hi ha una série de factors que han portat a que el sector de l’alimentació pateixi una greu situació. Estem parlant de que hi ha 50 països que pateixen gana.
En primer lloc hi ha una situació de desertització, provocada per un canvi climàtic de la que tots en som una mica responsables.
Per altra banda l’increment del cost del petroli i els fertilitzants que està sent exponencial.
Els subsidis que tant la Unió Europea com els Estats Units dónen als agricultors i que serveixen perque aquests acabin fent dumping als països pobres.

Aquests en són alguns. D’altres poden ser l’afany, sobretot de països com els Estats Units de convertir els aliments en Biocarburants. Una idea nefasta que té com a principal promotor al senyor president dels Estats Units, que ha patrocinat a les grans corporacions enlloc de fer coses interessants pels països pobres.

Aquests factors fan que molts camperols d’arreu del món i pels quals el cultiu de les seves terres era el seu mitjà de subsistència, s’hagin vist obligats o a viure en males condicions o ha haver d’abandonar-les.
Un exemple el trobem a Mèxic, on fins no fa gaire hi trobavem les MILPA.
Eren petites extensions de terra que els agriculators locals feien servir per a conrear quatre tipus de cereals. Era la seva petita economia. Però l’afany de més beneficis per part dels Estats Units va interrompre en aquestes petites plantacions per produir-ne trangénics, contra els que evidenment els petits agricultors mexicans no van poder-hi competir. Una producció de blat de moro massiva i pagada amb subsidis. Ara molts d’ells han hagut de marxar a treballar a California.

Per altre banda, s’ha pogut observar en els últims anys que hi ha hagut un canvi d’hàbits en països com la Xina o la India a causa de la manca cada cop més evident de cereals. A la Xina, en els últims 5 anys, el consum de carn ha passat de 20 Kg a 50 kg per càpita i any.
A Espanya se’n menjen 120 kg i a Estats Units 125.
Tenint en compte que l’espai agrícola destinat a l’alimentació animal és del 65% mentre que la resta, el 35% és per al consum humà. Si els xinesos comencen a menjar tanta carn com els espanyols o els americans no anem bé.

S’ha de canviar l’estil alimentari, ja que mai l’aliment havia tingut tan poca importancia com en els nostres dies. El missatge que se’ns ven és el de consumir sense pensar. I el pitjor són els nens i les generacions més joves, que són com esponjes.
Caldria que a més de consumidors, fossin consumidors responsables.
La continua creació de nous productes fa que es creein noves necessitats. La publicitat, en aquest sentit ens aniquila la ment. I per contra ens trobem amb el desperdici. A Itàlia cada dia es llencen 4.000 tonelades de desperdici d’aliments.
Produim aliments per 12.000 milions de persones, quan en el món en som molts menys i una part passen gana. Algú ho enten?

I es que als països rics hi ha una total esquizofrenia alimentària. Cada vegada estem més rallats per la gastronomia, a la televisió, a les revistes, als diaris...es parla molt de menjar però mai s’havia menjat tan malament.
La Gastronomia s’ha d’agafar com una ciencia multidiciplinar, que engloba desde l’antropologia fins a la fisiologia del ser humà passant per la sociologia i altres ciències.
S’ha de tornar a donar al menjar la importacia que té. Que menjar és un acte agrícola és evident. Per tant si un menja d’una determinada manera, el consum ha de ser més resposable.

La solució és tornar a l’economia local i deixar enrera els tomàquets fruits de la globalització que ens arriben de la Xina o de qualsevol indret perdut a l’altre cantó del món.
A Itàlia, ara ja no es planten uns pebrots fantàstics que eren l’ingredient principal de la Peperonata, un plat local. Ara la fan amb pebrots que venen d’Holanda i a les plantacions dels antics pebrots , ara s’hi planten bulbs de Tulipans.

La nostra aposta ha de ser cap als camperols locals. Desde l’Slow food s’organitza aquest any a Itàlia, la trobada TERRA MADRE, que reunirà 10.000 camperols i 154 països de tot el món i on s’hi discutirà sobretot el futur de l’agricultura. A Itàlia al 1950 els agricultors representaven el 50% de la població activa. Actuament el percentatge és del 15%.
I es que fa 50 anys abandonar el camp era molt modern. Anar cap a la indústria. I amb aquest pensament s’ha destruit la cultura agrícola.
Desde l’oganització Slow Food, que està present a 85 països, s’intenta defensar al camp i als camperols”.

I va acabar dient:
“El dret al plaer i a la qualitat gastronómica no és un dret de rics, sino un dret de tots.”

Què us sembla?

6 comentarios:

Anónimo dijo...

Laia, m´ha agradat l´article, però tal i com jo ho entenc, penso que parlar de "dret al plaer i a la qualitat gastronòmica" és una frivolitat quan no podem oferir ni el dret a no morir de gana. Gràcies per totes aquestes dades que sempre fan plantejar-se moltes coses.

Anónimo dijo...

Arribo aqui des del bloc del xevi i he descobert et teu bloc delicios que visitare sovint. Ja tens un nou comensal
rob

Mercè dijo...

hola deliciosa martha, fa anys que formo part d'un grup de consum responsable i ecològic, tinc fills i per a mí és bàsics educar-los en el consum responsable; és a dir, buscar la proximitat de l'orígen dels nostres aliments, afavorir al petit proveïdor o artesà, evitar els enbalatges, consumir productes de temporada, no trangènics.....Tot i que encara són petits i la publicitat té un gran pes en els nens, crec que entenen que en el consum és bàsic renunciar al egoisme i és bàsic ser generós, perquè totes dues coses formen part de la responsabilitat.
Fins aviat.
Mercè

deliciosa martha dijo...

Hola Rob, benvingut a casa de la Martha! En Xevi sempre envia gent interessant ;). Espero que disfrutis i t'enganxis a cuinar algún plat, a visitar algun restaurant o a llegir algun llibre.

deliciosa martha dijo...

Hola Mercè, justament el passat mes d'abril vaig estar visitant la Universitat que Slow Food té a Itàlia i on vàrem tenir la oportunitat de parlar amb una de les estudiants. Es un tema que donaria per moltes i moltes hores de conversa, i aquí és impossible. En qualsevol cas, precisament el que defensa Slow Food és un consum "just, net, bo" i que té molt a veure amb tot el que tú expliques. Però malgrat tota la filosofia, vaig sortir una mica decepcionada d'algunes maneres de fer que si puc un dia us explicaré per veure que en penseu.Fins aviat Mercè i moltíssimes felicitats per aquesta feina que fas amb els teus fills.

Anónimo dijo...
Este comentario ha sido eliminado por un administrador del blog.