martes, 8 de abril de 2008

shangai, menjar xinès de veritat

Penso que amb la cuina xinesa i amb la cuina italiana s’han fet moltes injustícies. Dels dos països s’han exportat dues filosofies de restaurant que fan que pensem en la seva gastronomia d’una manera molt simple, pensant que a Itàlia es mengen pizzes, pasta i tiramisú, i a la Xina arròs tres delícies, “pollo agridulce” i “plátano frito”. I precisament aquests dos països tenen una història gastronòmica que té alguns segles d’història.
D’aquí unes hores viatjaré per segona vegada a Itàlia per poder comprovar in situ quina és la situació actual.
I també m’agradaria perdre’m alguna vegada per la Xina, sobretot per els poblets petits on cada regió i cada centímetre de terra deu tenir la seva particular manera de fer la cuina. Després de veure “Comer, beber, amar” i gaudir menjant amb els ulls tot el que aquell pare cuinava cada diumenge per les seves filles, varem decidir viatjar a la Xina...per fi!

El Josep Maria és l’encarregat de fer-te sentir com a casa, malgrat estar llegint a la carta plats com el Pato Pekin, verdures Tiakun Chai o el pollo boca Leon.
Vàrem decantar-nos per uns rotllets vietnamites...
Unes mongetes saltejades amb bacon fumat (semblaven espàrrecs per la seva textura)...
Pato Pekin, trinxat davant nostre que es menja amb una espècie de creps, cogombre i ceba tendra amb una salseta deliciosa. El millor del plat és que es pot menjar amb els dits ;)
De postre unes delícies de plàtan i xocolata, i poma fregida

Per veure vaig triar un "Cepas Bellas 2005, D.O. Bierzo" que ens va encantar, aigües i un te verd xinès, que ens va permetre comparar-lo amb el tè que fan al Marroc.

Vàrem pagar 114€ dues persones.
Un altre viatge pel MON...

SHANGAI
Bisbe Sivilla 48
08022 Barcelona
93 211 87 91
http://www.patopekin.com/

7 comentarios:

Juan Luis dijo...

Si Deliciosa, es espectacular, sempre que hi vaig penso que es fa realment cuina de fusió amb base xinesa. El saltejat que fan amb ou i tòfona es un exemple.

Gourmet de provincias dijo...

Hace algo más de un año tuve la suerte de compartir mesa con tres barceloneses de excepción: la escritora gastronómica Montse Clavé, el librero Paco Camarasa (Librería Negra y Criminal) y el escritor Francisco González Ledesma. Fue en Murcia, pero la conversación se fue, inevitablemente, hacia vuestra ciudad. Ellos me recomendaron efusivamente este restaurante para una próxima visita.

Después de ver la preparación de ese pato en el Forum de Santiago de la mano de J.M. Kao me confirmé en mi intención de visitarlo en cuanto tenga ocasión.

Y ahora tu, con lo que cuentas y tus fotos, no haces más que reafirmarme en esa idea.

Gracias!

Dumuro dijo...

See Please Here

Jordi dijo...

jo tambe me'vaig anar a fer una ruta gastronómica per la xina. I pel que veig no es dels més auténtics. No dubto que sigui bó, pero crec com diu juan luis "fusio"
jordi.

cap i pota dijo...

No entenc la dèria pel menjar oriental.
Suposo que si té adeptes deu ser per alguna cosa que no goso calificar ni endevinar, el que si tinc molt clar és que avants que un menjar "oriental" prefereixo un entrepà de sardines amb pebrot vermell. Això fa anys que esmenja i s´ha vist que no mata a ningù.
Per cert: On enterren els xinos?. No he vist mai cap esquela de xinès.
Jo m´ho pensaria molt avants de seguir endrepant segons que.

deliciosa martha dijo...

Hola Jordi,
Potser sí que tens raó, i que hi deu haber algun estaurant xinès més autèntic: me'n podries dir alguna adreça recomanable per anar-hi?

deliciosa martha dijo...

Juan Luis: doncs sí, vàrem gaudir molt. De totes maneres, m'agradaria conèixer algun restaurant xinès on hi vagin a menjar els xinesos. Algun lloc una mica més íntim. Sembla ser que el Jordi coneix algun racó d'aquests. Espero que ens faci arribar la recepta ben aviat ;)

Gourmet:ya verás como vas a disfrutar. Aunque si vienes a Barcelona, avísame. Te debo un favor ;) (yo también quiero hacer una guia gastronómica de mi tierra;) )

Cap i pota: la veritat és que no tinc ni idea d'on enterren als xinesos