martes, 22 de abril de 2008

olors

M'agrada molt llegir el què escriuen els altres companys del màster. Veure com tot el que estem aprenent ens afecta i ens arriba de maneres tan diferents. I comprovar com amb una sincronicitat perfecte, les paraules s'agrupen entre elles per donar lloc a la nostra peculiar manera de veure les coses. I sembla ser que al Manel, amb aquest aire despistat que té, l'educació del seu nas l'està afectant bastant, i com una formiga incansable, no para de treballar i de donar-li feina.

per manel guirado

Potser m’estic tornant una mica boig, però en algunes ocasions sento olors relacionades amb el menjar en llocs insospitats.
Primera: En els lavabos de l’Edifici B de la Facultat he pogut percebre certa olor a fongs, especialment els què trobem en els formatges com el “Camembert”. No se a què es deu, si sóc jo que tinc algun problema o el te el lavabo. Però jo hi faria anar a la Consol i que prengués mostres perquè aquell bany potser es podria convertir en un annex perfecte del laboratori del gust i taller de formatges.
Una altra: En el trajecte en tren d’anada al màster d’ahir mateix, vaig poder viure un episodi de tast olfactiu de la vida mateixa: cata de vins aplicada a les olors que ens aborden en qualsevol moment. En mig del viatge, a l’estació de la Garriga, crec, ens va envair una olor bastant acusada i, d’entrada, difícil de definir. Per un moment vaig pensar que provenia de mi mateix, que havia corregut de valent per no fer tard i anava ben suat. Però de seguida vaig veure que allò no era possible i que tres joves dels seients del davant en parlaven. El més graciós de l’assumpte va ser el discurs d’anàlisi olfactiu que van emprar: mentre que un assegurava que aquella olor era clarament de pipí de gat (moment en què vaig pensar que es podria tractar d’un verdejo), un altre va puntualitzar que, si bé l’olor era forta, semblava de sota-bosc (vaig decantar-me per una varietat negra, amb certa criança).
En aquest punt, i sorprès per la virtuositat dels companys de viatge, vaig començar a fer el meu propi anàlisi, ja que l’olor persistia i semblava que així seria fins que el tren sortís de l’estació (estava parat esperant a què passés el tren provinent de Vic. Gran línia de tren aquesta. Estil Far West). Vaig aconseguir treure, primer de tot, certa olor a suor reconcentrada, que jo associo de fet a l’olor a pipí de gat. Vaig treure també certa olor a ceba una mica oxidada. Els qui cuinin sabran que quan tallem ceba i no ens rentem de pressa les mans, els sucs fermenten i produeixen una olor molt peculiar. Vaig poder percebre-ho sí més no entendre- l’olor a sota-bosc, que jo vaig entendre com a olor a fongs.
Potser el més divertit de l’anècdota és que els olfactòlegs del tren eren tres estudiants de la facultat de comunicació. Profes que m’escolteu, em temo que ja teniu tres possibles candidats al màster de l’any que ve…

3 comentarios:

Manel Guirado dijo...

Gran article aquest...

deliciosa martha dijo...

Genial article aquest!!!

Mar dijo...

M'ha encantat.