viernes, 4 de abril de 2008

classe de vins


Bufff....no sé per on començar. La classe de l’altre dia d’en Joan Soler (enòleg del celler Abadal) va ser intensa, profunda, aromàtica, rodona, amb notes d’espècies i retrogust de fruites del bosc. I es que 4 hores parlant de vins és res, un mini-petit-tastet del que realment amaguen aquests petits fruits plens de nèctar (sempre m’ha semblat fascinant que el raïm es pugui transformar en vi).

Vàrem començar parlant de França. Penso que és inevitable. Malgrat tot, Espanya és el país que compta amb més superfície destinada al cultiu de vinya seguida d’Itàlia i França.

Per definir el concepte de “terroire” vàrem parlar (i trencar una mica) el mite dels conceptes “criança” i “reserva”. Encara que a priori podrien ser indicadors per classificar en l’escala de millor o pitjor qualitat el suc fermentat de raïm, sembla ser que no serveix de res tenir un vi de criança i només quedar-nos amb aquest concepte. S’haurien de tenir en compte altres característiques com: les condicions de la terra on ha crescut la vinya, el clima de la zona, la profunditat del sòl, la llum, l’estat de les botes, etc.


Així doncs els francesos, ja des de 1855, classifiquen en “CRU” (que vol dir parcel·la) els seus vins. A cada parcel·la s’hi planta només aquella varietat de raïm que és la adequada per la zona. Així un “vi terroire” expressarà clarament la singularitat d’aquella terra. No és d’estranyar doncs, que quan vulguem comprar un vi francès, no se’ns indiqui la varietat de raïm amb la qual ha estat fet, ja que per definició els vins, depenent de la regió que provenen, porten sempre les mateixes varietats:

FRANÇA
Bordeaux

Cabernet Sauvignon i Merlot (80% de la vinya). Pot portar una mica de Malbec, Petit Verdot i Sauvignon Blanc
Són vins amb molt color i una tanacitat alta. Són d’aquells vins que un cop oberts ens van explicant coses.
Côte du Rhône
Syrah, Garnacha i Viognier
Aquestes varietats de raïm tenen tanins més dolços, no són tan aspres ni tan durs. Són d’un grau més elevat
Champagne
Pinot Noir, Pinot Meunier i Chardonnay
No són varietats molt aromàtiques i tenen la capacitat d’envellir
Bourgogne
Chardonnay i Pinot Noire
Són vins amb poc color. Tenen elegància, finura i profunditat.

ITALIA
Toscana
Hi podem trobar vins de potència alta, com a la regió francesa de Bordeaux
Barolo
Trobem la varietat Nebiolo (Pinot Noir) i els vins s’assemblen més als de la zona francesa de la Bourgogne: poc color i molta elegància
A Itàlia s’han mantingut les varietats autòctones del raïm, i és el país del món on ens podem trobar més denominacions d’origen. Això ja ve de lluny: en l’època de plena esplendor de l’imperi romà, quan Itàlia era la capital de l’imperi, hi arribaven multitud de productes que calia classificar en D.O. per tal d’establir un ordre.
És una llàstima que el més conegut d’Itàlia siguin les “tratories” i les “pizzeries” mal conceptualitzades (és un eufemisme per no dir segons què) o el “lambrusco”, quan Itàlia és un dels països amb una varietat autòctona de productes nacionals i tradicionals amb uns nivells de qualitat dels més alts del món (amb tot això hi ha tingut molt a veure el moviment de “Slow Food”, però ja en parlaré un altre dia).

NOVA ZELANDA
Hi trobem varietats com el Sauvignon Blanc o Pinot Noir (després de França, és un dels pocs llocs del món on es fa un Pinot Noir de qualitat)
Les vinyes les trobem en zones fredes, per tant els seus vins tenen més acidesa, són molt elegants i tenen molta frescor

AUSTRALIA
Hi trobem Syrah, una varietat caucàsica amb molt color, molta concentració i molta suavitat de tanins. El problema és que es cultiva en zones molt càlides, i surten un vins una mica “pastosos”
Els vins d’Austràlia també tenen la particularitat que molt d’ells tenen aroma d’eucaliptus, per la multitud d’arbres d’aquest gènere que hi ha al país, i que ho perfumen tot amb la seva olor.

SUD AFRICA
Les tres varietats principals són Pinotage, Syrah i Sauvignon Blanc

ARGENTINA
Utilitzen dues varietats principals: Malbec (negre) originari de la vinya francesa, i Torrontes (blanc) originari de la vinya espanyola i que , curiosament, aquí ja no s'utilitza

XILE
La varietat autòctona és la Carmenere

CALIFORNIA
És la zona d’Estats Units on està concentrada la producció de vins i “sparkling wines”. Malgrat que la seva varietat autòctona és la Zinfandel, multitud d’empreses vinícoles del vell continent s’han establert a la zona (Codorníu o Möet Chandon en són alguns exemples) i elaboren vins blancs i negres amb les varietats Chardonnay i Pinot Noir majoritàriament.


URUGUAY
Trobem un tipus de raïm autòcton anomenat Tannat
Qualsevol persona una mica entesa en el món vinícola trobarà que és una explicació una mica reduïda. Una passada per sobre. Però ja ho he dit al començar: ... i es que 4 hores parlant de vins és res, un mini-petit-tastet del que realment amaguen aquests petits fruits plens de nèctar (sempre m’ha semblat fascinant que el raïm es pugui transformar en vi).

* una recomanació: si voleu saber-ne més, si us interessa el món del vi, si teniu curiositat, si voleu fer alguna pregunta o consulta i no coneixeu a ningú, podeu adreçar-vos al blog de la Pilar, una dama dolça que navega entre rius de vi i terres de pissarra.

12 comentarios:

Juan Luis dijo...

Molt bon resum, me’l guardo :P

Per cert quin es aquest màster tan guapo que fas???

deliciosa martha dijo...

Juan Luis, és un resum, resum, resum...el Joan és un savi, i no parava de parlar, i d'explicar, i de descobrir-nos coses noves. Tinc més material guardat per fer-ne altres post.

I aquesta classe del Joan es dins el marc del màster de Gastronomia i Comunicació que estic fent a la Universitat de Vic...fascinant!!

Pilarvi dijo...

Hola Martha,

Moltes gràcies per les teves paraules, però son totalment immerescudes. Se m’acudeix una llista infinita de blogs dedicats al vi on es pot anar a cercar informació de qualitat. Però bé, moltes gràcies, jo estaré encantada de poder ajudar tot aquell que estigui interessat amb el vi.

No pretenc corregir l’enòleg d’Abadal, Déu me’n guard!!!!. Ja em faig a la idea de que 4 hores no donem per a més, i que s’ha de sintetitzar la informació, però m’ha fet gràcia que algunes de les varietats que es troben al “nou món” (en termes vitícoles) ja es donessin per autòctones de la seva “nova casa”.
Així de memòria crec recordar que la Zimfandel ve del sud d’Italia i la Tanant i la Carmener venen de França, on crec que encara s’hi conreen, però en molt baixes quantitats.
Pel que fa a la Torrontés, aquesta prové de Galícia (potser també n’hi ha a Portugal, ja que comparteixen algunes varietats) i encara se’n pot trobar gràcies a un treball de recuperació que estan duent a terme alguns cellers. De fet en el darrer any he tastat almenys dos blancs de la D.O. Ribeiro (Ourense), el Sanclodio i el Viña de Martin Os Pasas, que en duien de Torrontés, això sí en petites proporcions.

Doncs sí... ja ens comences a fer enveja amb aquest màster!!!

Salut!
Pilar.

deliciosa martha dijo...

Hola Pilar,
em penso que en comptes de corregir a l'enòleg de Abadal, és a mi a qui s'ha de corregir. Si sumem la gran quantitat d'informació+ el poc temps+ la meva minsa informació sobre el món dels vins, i per tant, la poca probabilitat de contrastar + alguns apunts fets amb presses, és possible que hi hagi alguna errada.

Intentaré posar-me en contacte amb el Joan per tal que ell em faci la seva correció, i no atribuir-li a ell possibles errors meus.

I no penso que les meves paraules siguin inmerescudes. Per mi, ets una enòloga de capçalera: tens coneixements i passió de sobres com per poder-te atribuir aquest mèrit.

Prometo correcció...!

Pilarvi dijo...

Hola Martha!

Abans no pretenia corregir, només puntualitzar i aportar alguna cosa més de les poques que sé. Segurament la zimfandel es pot considerar autòctona de Califòrnia (encara que els orígens els tingui a una altra terra), i segurament jo m'hauré passat de purista.

Però ara sí que em veig obligada a corregir-te ;-)) Jo no soc enòloga!!!! encara que no amago que ja m'agradaria. Només soc una aficionada o una apassionada del vi.

Ai!! siusplau, no cal que prometis correcció, si ets molt meticulosa amb tot el què dius!!!

Salut!
Pilar.

deliciosa martha dijo...

Pilar, volia dir la meva enòloga de capçalera ;)

Anna dijo...

Aquest article sobre vins m'ha despertat, un altre cop, la curiositat per aquest món apassionant sobre el qual m'agradaria saber una mica més. Et volia preguntar de quin curs es tractava, però ja veig que forma part d'un màster. De totes maneres, si saps d'algun curs més assequible i per a principiants, t'agrairia que em fessis arribar la informació. Moltes gràcies!

Nico dijo...

Hola Martha,quizá no he entendido bien por el catalán, pero quiero señalarte que en Galicia la torrontés aún se sigue utilizando en los vinos.
Principalmente en el Ribeiro y uno de los viños más famosos que la utilizan es el magnífico y escaso Emilio Rojo, que aparecerá en la próxima película de Woody Allen rodada en vuestras tierras.

Un saúdo dende a outra esquina.

deliciosa martha dijo...

Anna, al CETT (l'escola de turisme) fan cursos per amateurs, tan de dies sueltos com d'un any. Sinó, també et pots posar en contacte amb la gent de la Vila Viniteca, i de pas visitar el colmado que tenen al carre Agullers, al costat de la botiga de vins. Si t'agraden els formatges...estàs perduda!!

deliciosa martha dijo...

Hola Nico,

Has entendido bien, tu catalan esta en muy buena forma. Como ya ha habido varias rectificaciones en el post de los vinos, le he pedido a Joan, el somelier que no hizo la clase, que me revise el texto, ya qye creo que he incurrido en algunos errores (que verguenza...). Espero, en breve, tener una respuesta. Muuuuchas gtracias por tus aclaraciones

Anna dijo...

Gràcies pels consells! Intentarem arribar-nos-hi aquest cap de setmana.

deliciosa martha dijo...

Bé, finalment ja tinc la resposta del Joan, el somelier que ens va donar la classe:

Bon dia,

He quedat parat de la rapidesa en que circulen els comentaris per internet.!! A veure varis comentaris:

1.- A la zona d’Itàlia poses Nebiolo (Pinot Noir). Això pot donar a entendre que és la mateixa varietat i no és així. El que són varietats de poc color i molta elegància i frescor les dues, per tant poden donar vins que van en la mateixa línia dintre del panorama internacional.

2.- Associar les D.O. d’Itàlia a l’Imperi Romà, no sé si ho has tret d’alguna bibliografia , en qualsevol cas no n’era coneixedor. Espero que no digués això.
( no pateixis Joan, això ens ho van explicar en una altra classe del màster)

3.- Chardonnay i Pinot Noir no són majoritàries a California. El que si que es va parlar és que despertaven molt interès, i sobretot el Pinot Noir que d’uns anys ençà s’ha posat molt de moda, vàrem parlar de Russian Valey com a zona favorable tot i que sempre amb molta dificultat per acostar-se a la gran frescor dels Borgonyes mitjanets.

4.- Estic d’acord amb la Pilar. Quan parlo de nou món intento d’evitar la paraula autòcton (tot i que ho hauríem d’evitar llavors en tots els casos, fa dos mil anys no hi havia cabernet a Bordeus! A partir de quina data es considera autòctona una varietat, 100, 250, 500 anys?) Sempre intento dir que són països que s’ha fet seva aquesta o l’altra varietat. Ja vàrem parlar que la majoria són varietats franceses que, al tenir les seves varietats molt millorades són les primeres que es varen globalitzar, ja que és més ràpid obtenir qualitat. La Tannat d’Uruguai ve de la zona del Madiran francès. La Carmeneré Xilena és com un merlot de cicle llarg que no es té clar però podria venir del Bordelès antic, La Syrah d’austràlia de França, tot i que originàriament no és ni francesa. La única és la Pinnotage de Sud-àfica que és un encreuament de Pinot Noir i Cinsault.

5.- En el tema de criances i reserves directament que tan sols són una nomenclatura que es refereix a un temps d’envelliment en barrica més un temps d’ampolla, que no té el perquè de correlacionar en absolut amb la qualitat d’un vi.

Merci i felicitats per tota aquesta feina que fas a la xarxa.

Salut
Joan