miércoles, 26 de marzo de 2008

...en busca de la comida perfecta



Quan vaig llegir “Viajes de un chef, en busca de la comida perfecta” de l’Anthony Bourdain em vaig quedar amb una idea que moltes vegades em torna a buscar per fer-me de nou la mateixa pregunta: quin és el menjar ideal? el millor àpat? aquell plat que ens fa gaudir? què és el que provoca que per sempre més recordem un festí culinari?
Tot i que algunes de les opinions de l’Anthony Bourdain que apareixen al llibre no les comparteixo, sí penso que el millor banquet és aquell on conflueixen multitud de factors que fan que el recordem per sempre: la companyia, l’entorn, la situació, la falta d’expectatives, l’estat d’ànim i és clar, el menjar.
Aquest moment gastronòmic memorable pot ser en un restaurant amb estrella. Pot ser un entrepà vegetarià menjat davant del Perito Moreno a la Patagònia argentina (gracias Dani!), o un sopar a casa envoltada de les teves ànimes bessones. Pot ser el dinar de Nadal, on et reuneixes amb els teus i menges la sopa de galets de la teva tieta, o bé aquell sopar romàntic amb llum d’espelmes.
Tinc la sort de tenir una llista mooolt llarga d’àpats memorables, i aquests dies el cel i la terra del Marroc me’n han regalat un altre. La terra daurada del desert de Erg Chabi, el cel amb lluna plena, la haima entre dunes i una companyia rodona i perfecta. Un plat de verdures amb espècies sota una tenda feta de retalls de colors trenats per mans expertes. Un sopar de mil estrelles: totes les que hi havia al cel del desert la nit en que la primavera feia la seva entrada.




12 comentarios:

els barons de la bona taula d'igualada dijo...

Hola Martha!
tens un blog mol interesant i sobre la gastronomia, nosaltres acabem de fer tambe un blog sobre la bona cuina.una forta abraçada, desde igualada.
http://elsbaronsdelabonataula.blogspot.com/

deliciosa martha dijo...

Ei barons!!! Quina bona pinta que teniu ;) ja us tinc fitxats per copiar les receptes de l'Angeleta, que deu ser algú ben especial. Una abraçada!!

els barons de la bona taula d'igualada dijo...

Hola deliciosa martha !
Amb primer lloc gracies per els teus comentaris, i les receptes de l'angeleta,eran una cuinera que ja fa molts anys que va morir i rejantaba la fonda maria a igualada, i jo sempre pregunto a la seva filla la maria, una sra. de setanta vuit anys les receptes de l'angeleta per un cuestio de que no caiguin al sac de l'oblidit,
i aixi poguer conservar la cuina de las antigas fondas.
una abraçada desde igualada

xavi dijo...

Just fa un any nosaltres també varem gaudir d'un apat memorable en la mateixa sorra d'aquest desert infinit i sota la mateixa lluna. Les teves paraules ens han retornat a aquest moment deliciós. Gracies wapisima.

Recorda que tenim les campanades pendents.

Normal y Corriente dijo...

Ja tens la recepte del cus-cus perfecte?? Es fàcil, no?? La gent que vol compartir amb tu el més important que fan des de que neixen (menjar), un bon apat fet amb amor i un puesto que es respiri pau.
Que tinguis moments d'aquests per col·leccionar, es la millor recepte contra tot.

deliciosa martha dijo...

Barons, doncs penso que és una excel.lent manera de mantenir viu l'esperit de l'Angeleta. Espero que la Maria també tingui un relleu preparat...

deliciosa martha dijo...

Tenim les campanades, que seran dotze o tres o sis...i amb aquest ritme, potser tindran el color de les cireres, no? mmmmm...que bones!!

deliciosa martha dijo...

I tant Jose. Em van ensenyar a fer el vertader cuscus i també moltes altres coses de veritat. Un lloc preciós per un petit Lleó ;)

sil dijo...

Tal i com diu el Xevi, ens has fet retornar a la màgia deliciosa del desert...

Deixa les cireres a les nostres mans.
Et faig saber joveneta, que les millors cireres d'Osona estan a Can Rubio a Muntanyola. ;)
Les agafarem amb les nostres mans i amb les que sobrin de les campanades us farem un orujo.
Que dieu?

Besito, nina

deliciosa martha dijo...

Sil, saps què? visca l'orujo de Can Rubio, que ens servirà per coronar 12 campanades de color vermell!!! El paradís també és nostre ;)

Anna dijo...

Felicitats per aquests articles sobre el Marroc on has sabut mantenir units l'interès per la gastronomia i l'emoció de viatjar. Per Setmana Santa, vaig estar per Turquia i vaig escriure unes línies sobre la gastronomia turca . No és tan emotiu com el teu, però és un article força detallat.

deliciosa martha dijo...

Hola Anna, moltes vegades em trobo rastrejant el mapa i planejant les meves vacances, i en comptes de veure mar i muntanyes, hi veig hummus, plats de guacamole, arròs basmati o formatges suissos...quin dos grans plaers, no? viatjar i menjar!!!