martes, 11 de marzo de 2008

alimentaria'08

Durant els anys que vaig estar treballant a la Fira de Barcelona, vaig poder viure en primera persona el què vol dir organitzar una fira. Si a més a més parlem de l’Alimentària, la feina és multiplica per 10 com a mínim. Penso que és un luxe per la nostra ciutat que tinguem una fira que, tant en m2 com en nombre d’expositors com en productes, sigui tant important. I també penso que les empreses del sector i les escoles d’hostaleria haurien d’incloure una visita a la fira, que equival a 15 dies de formació asseguts en una aula.

Per molt que cada any m’ho proposo, és impossible abarcar-ho tot, i per tant, sempre he de fer una tria d’allò que més m’interessa veure.

Fa 2 anys em vaig estrenar, i aquest any he decidit repetir (mil gràcies Eva!!!) un acte que es celebra a la Llotja de Mar organitzat per la Vilaviniteca. Sota el sugerent nom de “La música i el vi” les sales amb sostres gegantins s’omplen d’estovalles blanques plenes d’ampolles, principalment de vi, vingudes d’arreu del món. A l’arribar agafes la teva copa, que és la que t’acompanya durant tot el circuit vinícola, on tens la oportunitat de tastar vins de tot el món. I quan ja comences a sentir que alguna cosa et comença a pujar amunt, amunt (ho sento però jo no l’escupo mai el vi. Això ho deixo pels enòlegs i experts. Ara, demano que m’omplin la copa molt poc i bec poquet a poquet després d’haver-la olorat i haver-ne fet la meva cata i anàlisi particular...) a la planta de dalt hi havia un oasis, un paradís, un “festín de Babette” pels amants com jo del formatge. Cinc barres de més de 4 metres cadascuna, preparades amb tota mena de formatges dividits en blaus, cremosos, curats i semicurats, melmelades i pans del forn Vilamala s’obrien davant els meus ulls en una sala antiga i boníssima.

Després d’aquest àpat memorable ens esperava la segona part del viatge: la visita a la fira de Montjuïc. I la veritat és que vàrem anar bastant directes: primer a visitar al Carlos i tot l’equip de CARPIER que ens fan sentir com a casa sempre que els visitem. El seu estan té el seu color taronja característic que a mi sempre m’evoca canvis i transformació, que és el que han fet aquest equip de gent i que espero poder publicar en uns dies. El tastet dels seus productes va ser memorable.
I abans de marxar vàrem passar per l’estan de Coll Verd, que van passar pel màster a donar-nos unes classes sobre el foie, i ens van deixar meravellats amb el seu foie pôele. Vaig aprofitar per aclarir dubtes, ja que només l’he intentat fer una vegada i el resultat no va ser l’esperat (Jose, prometo tornar a fer la revenja del foie!!!)

Per acabar el dia, la nit es va vestir de negre i Robert Smith va cridar “Boys don’t cry” !!!!

No hay comentarios: