martes, 4 de marzo de 2008

8 de març i els "boys"


Avui al matí m’he trobat aquesta curiosa publicitat a la bústia. Al principi no aconseguia establir la relació entre el dia 8 de març, dia internacional de la dona treballadora, i un dinar al restaurant “Palmira” a Badalona.

La "Palmira" és un restaurant que respira la llum de Venus per tots els racons. La seva fundadora va ser una dona sencera, lluitadora, amb empenta i destacada en el seu temps. La seva professió? carnicera-cuinera-mare-cuidadora-mestressa de casa i fundadora i propietària del seu propi restaurant. Durant anys ha sigut un referent a Badalona, i la "Palmira" sempre n’ha sigut la seva imatge. Aquella dona forta, que va començar amb parada a la plaça treballant de sol a sol, mentre pujava els seus fills i les seves filles i va acabar muntant un restaurant on se s’havia de memòria totes les tecles que havia de tocar perquè allò seguís oferint una bona melodia cada dia: entrava a la cuina, mirava el color que tenia la salsa d’aquell plat i si no li agradava el tornava enrere. Supervisava la massa de les croquetes personalment, o feia repassar de nou aquelles copes que a ella no li semblaven prou transparents.

Així doncs avui al matí la sorpresa ha sigut doble. Per un costat tristesa per veure com avui en dia val tot per fer diners. El fet d’organitzar un sopar (amb un menú que a sobre no té res d’atractiu) utilitzant l’excusa del dia internacional de la dona em sembla una mica miserable. Això sí, el menú acaba amb una sessió de “boys” perquè “eso és lo que os gusta a las mujeres, no?” (paraules textuals del propietari actual)
I en segon lloc, tristesa per veure com sota el nom de “Palmira” que és nom de dona nascuda el 8 de març, el “senyor nou propietari del restaurant” insulta el nom de qui va ser la seva fundadora que, per altra banda, estic segura que si encara fos aquí amb noslatres li faria posar un “tutú” de ballarina i el llançaria a ell a ballar amb els “boys” dalt de l’escenari.

11 comentarios:

Mar Calpena dijo...

Patètic!

Sole dijo...

Pues mira como celebran en un pueblo de Galicia
Y yo de gira por los pueblo de La Mancha tratando de llevar cultura para las mujeres. Soy una inocente.
http://bretemas.blogspot.com/2008/03/galicia-profunda.html

Normal y Corriente dijo...

com serà el infern d'aquest bon home?? i el cel? ufff massa Rouco, ja m'està afectant....

cap i pota dijo...

Martha deliciosa: Jo he conegut aquesta dona. he dinat a la Palmira en varies ocasions per coses de la feina. Veritablement aquella dona tenia un bon parell de collons o el que sigui.
L´actual propietari, a més de ser un cantamañanas és un mal empresari, ja que no sap que els temps son uns altres i que això que proposa pel 8 de març és més propi d´algù que vol omplir el calaix a costa del que sigui.
A tots els comercials que conec que conviden els seus clients a dinar a la actual Palmira, els hi dirè que li facin el boicot.
Del Hospital de Can Ruti (on treballo) hi va molta gent.

deliciosa martha dijo...

Jose, millor l'enviem al cel, a trobar-se amb el Rouco i els seus condons. Crec que serà un millor càstig

deliciosa martha dijo...

Sole, lamentablemente, creo que la cutrería, en este caso, esta en un empate técnico entre Cataluña y Galicia

deliciosa martha dijo...

Cap i Pota, ben segur que la Palmira estarà contenta de sentir-nos, i de saber que persones anònimes com nosaltres encara se'n recorden d'ella.

Anna dijo...

Realment patètic... Avui en dia tot s'hi val per fer negoci. No sé què és més vergonyós, si l'actuació dels boys, el menú amb un primer d'orada salvatge i un segon d'espatlla de be, o els 45€ de clavada. Però tranquils, aquestes coses cauen pel seu propi pes, i els bons clients aprecien el bon gust i la feina ben feta.

Per cert, felicitats per l'article del TOT. A partir d'aquí he descobert la teva pàgina i seguiré el teu consell sobre els ous. Per cert, les trufes que venen al super son de fiar?

deliciosa martha dijo...

Hola Anna i benvinguda!
Doncs sí, força trist. Ara, jo no penso tornar a la Palmira mentres aquest personatge en porti la gestió.
Pel que fa a la pregunta sobre les tòfones, durant una de les classes del Pep Palau (pots veure un post en aquest mateix bloc), ens va explicar que aquestes tòfones són xinese, que tenen el mateix color, però ni de bon tros no tenen el mateix gust ni la mateixa qualitat. Si vols aromatitzar alguna cosa amb tòfona, lo millor és la d'aquí, de la zona d'Osona per exemple. Però és caríssim. Així que si vols, també pots utilitzar oli de tòfona, que té un aroma molt fort i també t'aromatitzarà allò que vulguis fer.
Una abraçada!

Marosa dijo...

Encara que una mica tard poso cullerada i també dic PATÈTIC, jo no he tornat mai més a La Palmira, ja que tinc entès que el propietari és un cantamanyanes i un aprofitat, ara que la compra del restaurant li va costar caret! Només em sap greu no anar-hi ja que a la paret de les fotos familiars hi havia la del casament dels meus pares (la Palmira i la meva mare eren cosines)i podria endurme-la.

deliciosa martha dijo...

Si Marosa, realment és molt trist. Si la Palmira aixequés el cap...