miércoles, 13 de febrero de 2008

tòfones misterioses


Oli de tòfona, farina de tòfona, esprai de tòfona, mantega de tòfona, dip de patata i tòfona, vinagre de tòfona, ous amb tòfona,...

Per ser un producte tan desconegut i misteriós hi ha més productes comercials que els utilitzen. Possiblement més que els bolets, per exemple, que vindrien a ser els seus cosins germans.

Les trufes no es poden cultivar i l’ofici de tofonaire no s’aprèn a cap escola. La única manera d’accedir a aquest món tan tancat es a través de contactes. Moltes vegades els tofonaires més vells, passen el testimoni als pocs joves que mostren interès per aquest ofici. A vegades, també els regalen el gos que els ajuda a ensumar les trufes sota terra.

La única llotja de la Tòfona a l’estat espanyol que existeix, es troba a la ciutat de Vic, encara que abans d’arribar a la subhasta, aquest fruit de sota terra amb olor de gas ha viatjat dins del capó d’un cotxe, per formar part d’un mercat negre que encara ajuda més a refermar el seu posat misteriós.

Voleu un truc infal·lible? Poseu dins un pot 3 o 4 ous i 3 o 4 tòfones. Quan feu ous ferrats sabreu que ha valgut la pena.

5 comentarios:

Evita dijo...

Hola silvia,
m encanta el teu blog culinari. Encara que expliques moltes mes coses, com aixo de la penya, veus jo desde la distancia ni ho sabia...jajaja Tants anys sent fan incondicional i ara tu... res de res.
Be, et volia demanar si em pots aconseguir la recepta del coulant de xocolata pq m agradaria fer-lo pero les receptes que trobo per internet no m acaben de convencer. Per cert, al març sere per terres catalanes, seria genial que ens veiessim i aixi coneguessis el meu "enanito gruñon". Mil petons i gracies guapa.
Eva desde Porto

deliciosa martha dijo...

Hola!!! Ja m'han dit que no semblen pas del mateix any la Maria i el Vicenç. A veure si me'l presentes la propera vegada.
Si vols una recepta de coulant, així com de deliciosos postres, pots visitar el bloc www.lacuinadecasa.blogspot.com.
És la millor fent pastissos!

Mar dijo...

aix, de moment això de la tòfona no podrà ser, aquest mes els euros no dónen per tant... però estic pensant: uns ous d'aquests a ca la tieta no estarien malament... si és que aquest pot del retrato és de la teva propietat és clar.. petonicus

deliciosa martha dijo...

Sí, el pot sí és de la meva propietat, però està buit de tòfones...de totes maneres no crec que t'agradéssin. Són, pel meu gust, per fer-ne un tastet, però tenen un gust massa potent. Després de la classe, vaig quedar una mica embafada ;)

evita dijo...

Gracies per l ajuda, realment es un blog maravellos pels llaminers com jo. jajaja
I ara que cal que mengi be per la llet del petit, crec que aquests postres m aniran molt be. La veritat es que el vicenzinho (com li diuen aqui) es molt gros, no se a qui a sortit. Es ben veritat aixo de l evolucio de l especie. Mil petons.