miércoles, 27 de febrero de 2008

santiago de compostela: zona bloc

* foto cedida per el Jorge Guitián


Durant el Fòrum també va tenir lloc la 1ª trobada de blocs enogastronòmics.
La tarda de dilluns va tenir lloc la primera taula rodona. El tema a debatre va ser "Blocs gastronòmics vs Guies Gastronòmiques” i davant d’un auditori ple de gom a gom, es va donar el tret de sortida al que havia de ser el primer debat sobre aquest nou fenomen.
La taula rodona prometia: Carlos Maribona (crític gastronòmic de "ABC" i autor del bloc gastronòmic de "Salsa de Chiles"), Pau Arenós (crític gastronòmic), Pep Palau (organitzador del congrés), Rafel Ansón (president de l'Acadèmia Espanyola de Gastronomia) i el Ferran Adrià.

Van parlar sobre l’anonimat dels blocs; el punt fresc i l’actualitat que proporcionen els primers donat que la informació es pot actualitzar al minut, enfront de la rigidesa de les guies que es revisen un cop l’any.

Particularment m posiciono al costat del Ferran Adrià que em va sorprendre molt positivament amb les seves aportacions.
Hi ha haver-hi ponents que vaticinaven la “mort” d’alguns blocs si es quedaven sense lectors o deixaven d’explicar coses que interessessin. El Ferran Adrià opina que un bloc ens proporciona una informació molt i molt específica i que la persona que ho llegeix és perquè realment li interessa. Especialització enfront la consulta o compra massiva d’algunes guies amb grans campanyes de marqueting darrera. La persona que escriu un bloc no ho fa perseguint cap fi econòmic. Ho fa perquè li agrada, i dedica part del seu temps lliure a escriure i actualitzar-lo.

Pel que fa a la trobada amb els bloguers gallecs, va ser interessant i divertit posar cara a aquella gent que normalment llegeixes. Sobretot amb el Jorge, que sempre ha estat disposat a donar-me un cop de mà i a fer-me una guia personal per gaudir de la gastronomia de Santiago.

Vaig participar de la lectura del text del "Código Cocina", una iniciativa portada a terme pels bloguers gallecs i que ja compta amb més de 100 adherits.



* foto cedida pel Jorge Guitián

I veient la implicació dels col·legues gallecs amb la resta de la comunitat gastronòmica de la seva terra, vaig tenir temps de pensar i reflexionar sobre el meu bloc i el per què l’escric.

Escric perquè m’agrada. No sé si ho faig bé o malament. Però la satisfacció que sento davant una idea, una opinió, una visita a un nou mercat o una recepta davant d’un paper en blanc es tant estimulant, que no puc renunciar-hi.
La gastronomia, amb totes les vessants que conec i les que amb els anys vaig descobrint, m’acompanyarà sempre. Suposo que un apassionat de l’arquitectura veu el món a través dels seus edificis i reconeix i admira la feina feta pels seus autors: des de l’Empire State a Nova York, fins una cabana perduda al petit poble Àfrica d’Allunhare.
Jo veig el món a través de la seva cuina, dels seus mercats, dels protocols de cada cultura al moment de seure a taula, del contingut dels carros dels supermercats, del peix que trepen del mar els pescadors, del cinema gastronòmic, de les verdures que cultiven els pagesos, dels llibres de receptes, dels cuiners i les cuineres.
Crec que és una de les millors maneres de comunicar-se amb els altres. Igual que fa la Martha a la pel·lícula. Per això “deliciosamartha”

3 comentarios:

Mar Calpena dijo...

I és una manera preciosa i molt reconfortant de veure el món, no?

deliciosa martha dijo...

I tant Mar...quin any aquest 2008. Gastronomicament parlant, està sent rodó. Ara ja friso perquè arribi el sopar del dia 7 ;)

Mar Calpena dijo...

Doncs sí, noia! I m'has d'explicar sobre Gàmbia (jo hi vaig estar al 2005!)