sábado, 1 de marzo de 2008

santiago de compostela: turisme i gastronomia


Muchas gracias Jorge por tus indicaciones, por tu tiempo y por tus sugerencias. Tu Perro Gourmet nos acompañó por las calles de Santiago y nos hizo descubrir una ciudad que esta para comérsela!

Abans de començar a explicar la nostra particular ruta gastronòmica per la ciutat de Santiago, havia de donar les gràcies al Jorge Guitián, autor d’un magnífic bloc enogastronòmic gallec que ens va regalar una guia particular per poder-nos passejar per Santiago i no deixar-nos perdre cap dels racons que amaguen els seus carrers.
Després de la primera visita al mercado de abastos pensàvem que ja no ens podia impressionar res més. Doncs ens equivocàvem.

Vàrem resistir la temptació de menjar-nos una xocolata amb xurros (cosa bastant difícil ja que la flaire ensucrada s’escapava de tots els bars repartits al voltant del mercat). Fer la tria del primer restaurant ens va portar una bona estona, però finalment la carta del O Dezaseis (Rúa de San Pedro, 16), recomanat pel Jorge ens va convèncer.

Impressionants les vieires gratinades (4€/peça) i emotiu quan el “Lacón con grelos” va arribar a la taula. Per fi! Després de tant sentir-ne parlar em vaig estrenar, i he de dir que el plat em va emocionar. El flam de “queixo” dels postres era sublim.


Al vespre ens vàrem deixar guiar per l’instint, i des d’un balcó ens van tirar una trena i vam decidir agafar-la i entrar per la finestra al bar “Negreira” (conegut per O Patata) regentat per la Isabel. Darrera el taulell els seus fogons estaven plens d’olles fent xup-xup de les que van sortir el millor “pulpo a feira” que em tastat mai, unes “zamburiñas” amb una salseta que va servir-nos per sucar pa gallec amb una crosta cuita a la perfecció i una molla abundant i flonja. Els “pimientos del padrón” i l’empanada gallega casolana també van sortir d’una d’aquelles olles màgiques. I l’únic lloc on vam tastar el producte més conegut de Galicia “la Tarta de Santiago” també va ser a casa de la Isabel. La fa ella amb la recepta de sempre i no té res a veure amb els succedanis que fins ara havíem tastat en algun restaurant.



L’endemà per dinar ja estàvem una mica saturades, i també seguint les sugerències del Jorge, aterràvem al restaurant “A Tulla” que oferia menjar típic gallec i plats vegetarians. Així que vàrem triar crema de pastanagues i grelos...més grelos! De postre un pastís de formatge (10€/persona)


Dilluns, suposo que immerses en el Fòrum i sentint a parlar de menjar a totes hores, només vaig tenir temps de fer unes tapes a l’estand de Sosa: tonyina amb esferificació de figues, secreto ibèric i botifarres (gràcies Ramon i Quico!)

Arribava l’hora de la despedida: la última nit sopàvem a un restaurant trobat per atzar, i més fruit de les ganes de seure que per la seva carta. Malgrat tot, el resultat va ser molt bo: un plat de musclos i escopinyes molt més carnosos que les closques del nostre mar; pop amb patata (res a veure amb el pop de la Isabel...); unes gules amb gambes que van durar 2 minuts i un formatge de “Tetilla gallega” (66’80€/les quatre)

Tots els àpats van estar regats amb Albariños i Ribeiros de la terra. Ens va faltar provar el marisc, la lamprea, un d’aquells llamantols que vaig veure a les peixeres dels restaurants i fer una crònica acurada dels vins i altres begudes...i és que Santiago és molt Santiago.




Està clar, no? Repetiré i no em cansaré de recomanar una escapada a aquest paradís que tenim tant a l’abast

RESTAURANTS
Bar Negreira
Rúa del Villar 75 (casc antic)
981.580.740

A Tulla
Entrerrúas 1 (casc antic)
981.580.889

2 comentarios:

Gourmet de provincias dijo...

Pues me alegro de que mis orientaciones os sirviesen para comenzar a perderos por un Santiago algo menos turístico. Me ha encantado tu crónica.

Por supuesto, en la próxima visita, si me aceptais, os acompañaré yo además del Perro Gastrónomo, a tomar un vino y cualquier cosa en alguna taberna escondida.

deliciosa martha dijo...

Claro! Tomo nota y no pienso dejar que se me olvide ;)