jueves, 17 de enero de 2008

yashima

Per segon any consecutiu, deliciosamartha es va tornar a vestir de festa per regalar un altre àpat sorpresa. Aquesta vegada les pistes eren un cercle blanc sobre un fons vermell per aconseguir que tot sortís rodó.

Amb una puntualitat inusual en mi, vàrem arribar al Yashima a les 21.30h. Aquest restaurant japonès és un dels primers que es van establir a Barcelona i està ubicat a l’avinguda Josep Tarradellas. És un local molt espaiós que permet triar la manera com vols disfrutar l’àpat: en taules i cadires tal i com estem acostumats, reservant un tatami per tenir un sopar amb més intimitat o al Tepanyaki per veure en directe com els cuiners japonesos preparen les especialitats nipones.

El local no és gaire acollidor. Tenint en compte que l’estètica oriental permet una infinitat de possibilitats, l’espai no està gaire ben aconseguit. El menjador té una moqueta negra amb motius que pretenen simular lletres japoneses. Les taules són d’un color blau bastant apagat i d’un material fred que recorda la fòrmica. El parament de la taula tampoc és res de l’altre món. Ara, si parlem del menjar, ja és una altra cosa.

Vàrem començar amb un Sashimi de Toro que es desfeia a la boca com si fos mantega. Per seguir ens van portar uns Yasai Maki, literalment rotllets de verdures. Es tracta d’una carn tallada com si fos carpaccio i posada a sobre la planxa. Immediatament se li afegeixen els espàrrecs o la ceba tendra i la salsa, que és el que fa aquest plat realment especial: pasta de soja, sucre i sake.


Com a segon plat jo ho tenia bastant clar. Havia llegit a un parell de blocs que existeix la fondue japonesa, i com que el temps era bastant fred, ens vàrem acabar de decidir. Els japonesos en diuen Shabu Shabu i consisteix en un fogons amb una cassoleta que et posen al mig de la taula on hi ha un caldo fet a base de soja, miso, sucre, sake i pols de peix. Mentre menjàvem el primer plat, van afegir a la fondue unes verdures: col xina, shitakes, tofu i api. Al costat del plat, ens van col·locar un bol amb un ou batut. I per acabar de fer la fondue un dels plats estrella, un plat de carpaccio de bou danès. La cosa consistia en anar agafant verdures, sucar-les amb l’ou batut i menjar. I a la carn no li calien més de 5 segons de ser submergida dins el caldo, per sucar-la també amb l’ou i menjar. Impressionantment deliciós. Els suïssos tenen uns grans competidors.



El postre varen ser dues boles de gelat: una de te verd i una de mongetes azuki (un dels meus gelats preferits!!). Tot l’àpat va ser regat amb un Viña Ardanza reserva del 2000.



El Kike, el cambrer que ens va atendre, ens va anar explicant amb tot luxe de detalls, tot el que arribava a la taula. Fa 16 anys que treballa al Yashima, i només ha sortit de la península ibèrica per anar a Japó, viatge que el va deixar fascinat i ja conta els dies que falten per tornar-hi a anar. Malgrat això, ens va confessar que no és un gran amant de la cuina japonesa, però sí de la seva cultura.

Per fer la digestió vàrem aterrar al Rouge, un local situat al carrer Poeta Cabañes on els seus sofàs i la seva llum, absolutament vermella, t’acullen per fer-te tancar una nit rodona i amb forma de 32.

No hay comentarios: