lunes, 21 de enero de 2008

restaurant KEN i l'incident fotogràfic

Sembla que després de la nostra visita al Yashima, ens ha agafat el gust pels restaurants japonesos, així que dissabte, després de veure la Lluna per un forat vàrem repetir menjar nipó.

El Ken és un restaurant japonès situat a la part alta de Barcelona. És petit, amb només 7 o 8 taules al fons i una barra (tepanyaki) situada només entrar al restaurant on pots menjar a la barra. Les tovalles i el tovalló són de paper, l’espai és una mica reduït, i això comporta que si menges assegut a la barra, darrera teu s’acumula la cua de gent que espera per seure. Així que no espereu trobar un lloc tranquil i silenciós.

El nostre lloc era a primera fila llestos per regalar-nos la vista amb l’espectacle de veure com cuinen en directe. Quan ens van portar la carta vaig demanar permís, com sempre faig, per poder fer algunes fotos, a la qual cosa em van contestar que no hi havia cap problema.

El nostre menú va consistir en un Sashimi de Toro, deliciós i tendre, encara que em quedo amb el que vaig provar al Yashima.


Després van arribar uns Fideus Fregits fets davant nostra, al tepanyaki, amb verdures, carn de vedella i una salsa (secreta) que els feia una cosa excepcional.



Vàrem seguir amb un Calamar de Platja Farcit de Carn de "Centollo" i Ous de Peix Volador amb Bolets Frescos...tendre, gustós, i amb una combinació de gustos molt encertada.

Per acabar vàrem tastar les Cloïsses amb Salsa de Soja i Ceba Tendra a la Planxa. Les cloïsses tenien un tampany considerable i la salsa, malgrat portar soja, era la que tenia un gust més diferenciat de la resta de plats que portaven un condiment comú, encara que no sabria dir exactament quin és.


I va ser llavors, just quan ens van portar les cloïsses quan va arribar la nostra sorpresa. La noia que havia estat cuinant durant tot el sopar davant nostra, va desaparèixer, i en el seu lloc va entrar en escena un home, que semblava ser el xef i propietari, el qual em va començar a increpar perquè estava fent “masses fotos” (en total van ser 6). Ens va començar a dir que ja n’hi havia prou, i a esbroncar a la seva gent en japonès (evidentment no vàrem entendre res).
La barra estava plena de gent que també sopava i que ens miraven a ell i a nosaltres sense entendre ben bé de què anava la història. Va estar-se una bona estona cuinant allà davant, en el lloc de la noia, de mala gana, amb mala cara i esbroncant als seus cuiners.

Abans de marxar, vaig anar a la cuina i vaig demanar parlar amb ell. Li vaig comentar que abans de començar, tal i com faig sempre, havia demanat permís per fer fotos dels plats, que tenia un bloc a internet i que a més estava estudiant un màster en Gastronomia i Comunicació i que em disculpés si en algun moment vaig molestar, que no era la meva intenció.

Puc entendre que algú que tingui un restaurant, per les raons que sigui, li molesti que es facin fotos en el seu local. Per això SEMPRE demano permís abans de fer-ho. El que no entenc és que després de demanar permís, se’m cridés l’atenció tal i com ho va fer aquell senyor, davant de la resta de comensals i amb aquelles males maneres que va fer que el final del sopar tingués un mal gust i que marxéssim amb una sensació d'incomoditat com no m'havia passat mai.

No aprofitaré aquest espai per fer una recomanació negativa sobre el KEN, perquè la veritat és que vàrem sortir del restaurant puntuant la seva gastronomia amb una nota molt alta.
Però també vull afegir que la nota d’atenció al públic, per mi, va ser un suspès rotund i una demostració de mala educació per part del propietari.


Restaurant KEN
Benet i Mateu 53
93.203.20.44

8 comentarios:

Ro dijo...

Què fort aquest problema amb les fotus! i mira que ets educada al demanar permís. A mi em fa una mica de vergonya fer fotus als plats, i intento amagar-me una mica, mai no he demanat permís (tot i q seria el més recomanable). Però és que penso que diran "aquests friquis? que fan amb la càmara fent fotus al menjar?". Endavant amb les càmeres!

deliciosa martha dijo...

Bon dia Ro! Doncs jo et recomanaria que demanessis permís, per tal de no trobar-te amb la mateixa situació que jo. La veritat és que aquell senyor japonès enfadat i cridant coses que jo no entenia, em va fer passar vergonya i rabia al mateix temps. Ara, això sí, vem sopar molt i molt bé. Ens veiem a "sopem en bloc" !!!

Silvia dijo...

Hola, només volia comentar-te que a la secció on tens altres blogs de cuina, n'hi ha uns quants que els hi sobra un http. Res, tan sols perquè ho sàpigues. Gràcies i endavant amb el bloc!

Manel Guirado dijo...

Aquest incident definitivament ha aconseguit que no comenci a fer fotos de plats ni de res. Jo feia molta foto i en part ho vaig deixar per la timidesa de fer-les, quasi por. Any way, et volia demanar si podries fer-nos cinc centims del què costa un sopar així? és que està molt ben explicat però em quedo amb les ganes de saber si s'hi pot a nar o millor m'ho faig a casa, you know?

eva (terrassa) dijo...

Hola Marta!...Jo sóc de les teves...m'encanta fer fotos dels plats!!!...i x sort mai m'he trobat amb aquest incident tan desagradable que expliques...i a més si havies demanat permís previament..En fi, continua fent aq magnífiques fotos...el teu blog ben s'ho val!!!
Eva.

Yus dijo...

Hola Manel, demanes si se´t poden fer cinc cèntims.
Doncs bé t´haig de dir que si disposes de 1099 monedes de cinc cèntims, ja pots anar al Ken a degustar un àpat com el que s´ha publicat, segur que podràs assaborir producte exquisit i perfectament elaborat.
Ara bé, si em vols fer un favor, quan et portin el compte, demana la presència del Sr Chef, i quan el tinguis davant esperant les clàssiques felicitacions, tranquilament treus les teves 1099 monedes de cinc cèntims i li vas llançant una a una per terra, aprofitant cada vegada que s´ajupi el Sr Chef a recollir-les per fer-li una foto ben bonica. I si no és molt demanar, seria bo que a la vegada que vas llançant monedes i pitjant el botó de la càmera, li anessis cridant Jaauu!!!amb aquell accent català que tots coneixem però que el Sr Chef segur que no.

Manel, espero haver-te respòs, a la vegada que jo m´he desfogat una mica, una abraçada. ( recorda que jo contribueixo amb cinc cèntims amb el teu sopar ;)

Sr Chef, (perque ho entengui) “lo cortés no quita lo valiente”

Bloggers, amb prudència i educació, si us plau seguiu fent tantes fotos com us vingui de gust per il•lustrar aquests articles que tant ens agraden.

Deliciosa martha, perdona per haver-me esplaiat tant a casa teva.

deliciosa martha dijo...

Sílvia, moltíssimes gràcies per l'advertència. L'incident ja està solucionat (amb les presses d'incloure més gent a casa meva, m´he passat de https ;)

Manel, com no em dius que tens un bloc!?!?!? ja estàs "lincat", i pel que fa al sopar, em sembla que el Yuss ja t'ha contestat, no? sinó a classe t'ho explico en persona

Eva, tal i com diu el Ramon, si ho fem amb bona educació i sense perseguir cap fi maliciós, trobo que pels restaurants és una espècie de propaganda gratuita a la qual haurien de donar més importància i tractar-nos millor. Segueix fent fotos sempre que et deixin i et vingui de gust i benvinguda!!

Yuss, malgrat tot, el sopar va ser casi (gràcies sr. Xef) rodó ;)

Anónimo dijo...

tenet banking ambassy handful respiratory seemingly dots simplified terrorists zenia midzeksa
masimundus semikonecolori