lunes, 28 de enero de 2008

menjar amb els dits


Escolto al telenotícies que al MadridFusión s’han presentat una sèrie de plats aptes per menjar amb els dits, sense necessitats d’utilitzar els coberts. I no eren precisament petites croquetes o bunyolets de bacallà amb els quals està acceptat socialment que utilitzem els dits. Es tractava de plats força més complicats que requereixen una destresa experimentada per part del comensal.

Ara doncs, resulta que tot allò que vàrem aprendre a l’escola i a casa ja no serveix

- Fes servir la cullera!!!
- El menjar no es toca amb els dits!!!
- Menjar amb els dits és de mala educació!!

Durant un viatge a Gambia vaig tenir l’honor, el gust i la sort de compartir 15 dies amb una família autòctona. Menjaven tots d’un mateix plat i amb les mans. Com ja vaig comentar en un post anterior, deien que menjant tots junts els cors esdevenien un de sol. I que menjant amb els dits no hi havia cap interferència entre ells i el menjar, “así lo quiere Alà” em va explicar l’Hagi.

Avui, al telenotícies vespre, he escoltat un cuiner “amb estrella” encoratjar la gent a menjar-se la nata directament amb el dit, i no amb una cullera. A menjar-se les gambes amb les mans, deixant que el seu suc ens regalimi pels dits, per després poder-los llepar amb delit.

Per mi és una bona notícia, doncs sempre m’ha agradat utilitzar les mans per menjar. Trobo que si les tenim ben netes, són el millor cobert que existeix. Però que passa amb tot allò que ens han ensenyat? És lícit esbroncar a un nen per menjar amb els dits quan, potser és la millor manera que té de posar-se en contacte amb l’aliment? No és amb el tacte la millor manera de percebre la temperatura i el gust d’allò que mengem?

Feu-vos el sopar, per un dia, i mengeu utilitzant només les vostres mans, sense coberts. No hi teniu res a perdre, i si és una experiència compartida pot ser interessant i pot ajudar a trencar, per un moment, la rutina diària.

Us convido a provar-ho i a tornar a ser nens.

7 comentarios:

Mar dijo...

Nosaltres, per sort, ho fem sovint...gràcies al petit de la casa...mmmmmm
petons

deliciosa martha dijo...

El petit Eric no només menja amb els dits...la setmana passada va menjar xocolata directament del meu nas! No en tinc cap dubte que a casa vostra practiqueu camins alternatius, i no0 només pel que fa al menjar ;)

xevi dijo...

una xafarderia: en una ocasió vaig tenir la sort de compartir taula amb el Ferran Adrià (per desgràcia no cuinava ell...) i s'ho va menjar tot amb els dits, em va sorprendre molt que no utilitzés els coberts per menjar l'amanida.

¿una innovació més del Ferran Adrià? De fet la innovació es basa en que tot és millorable...

deliciosa martha dijo...

Xevi, tal i com veus a la foto, els nens de Gambia han menjat SEMPRE amb els dits, fins i tot abans que el Ferran Adrià es fes tan popular. Igual que els nens gambians, molts altres nens arreu del món han menjat sempre amb els dits. Prefereixo pensar que és un territori dels nens i que el Ferran Adrià el què ha fet és popularitzar-ho.

Per cert, ja ho has fet? lo de menjar amb els dits vull dir...

sil dijo...

Ho vaig (vam)provar al Marroc. Quan volgueu repetim l'experiència a casa. Sense coberts i a terra(encara no tenim taula. Més autèntic, no creus?) ;)
Besitos

deliciosa martha dijo...

M'encantaria ja ho saps!

sil dijo...

Busquem el dia JA!
El Milú té ganes de conèixer la Nina. I nosaltres de veure-us...