martes, 8 de enero de 2008

festes de nadal

Aquest any l’esperit nadalenc es deu haver perdut pel camí seguint alguna estrella equivocada...
De petita acostumava a sentir una emoció inexplicable quan arribaven aquestes dates. Per mi, eren uns dies rodejats de màgia on tot era possible.
Ara ja no. Cada vegada més em sento més agobiada de que arribin aquests dies.

Què és el Nadal? Que volen dir aquestes festes per nosaltres?
Gent per tot arreu, la hipocresia davant unes festes que mica en mica perden el seu significat original (a veure quanta gent sap contestar per què es fa la missa del gall? o què es celebra el dia de Sant Esteve? o d’on ve la tradició del caga tió? O el per què del Tortell de Reis? ), veure com tots ens queixem de que els nens estan molt consentits i de que els hi fem masses regals per Reis mentre la consola de Nintendo Wii que val uns 250 euros s’ha esgotat de totes les botigues, els tips de menjar i beure que ens fem i els preus desorbitats que podem arribar a pagar, el munt d’hores que les botigues estan obertes per tal que tinguem “més temps per comprar” i com tot això repercuteix d’una manera clara en la salut i la vida de la gent que treballa de cara al públic, lo difícil que resulta comprar un regal per a qui sigui perquè ja ho tenim tot i això fa que el mercat cada vegada s’inventi i produeixi més productes per tal que nosaltres puguem sorprendre i comprar més i més, la tristesa que produeix a la gent que li falta algú en aquestes dates, ...

Curiosa les dues reflexions ben diferents que fan d’aquesta jornada de Reis en Xevi o en David:

"Els Reis a Riudaura (i a Barcelona)
Aquest cap de setmana han passat els Reis.Té gràcia la cosa. En els temps que corren i tres paios de colors de pell diferents es marquen el viatge des de l'Orient fins aquí en plan colega. Venint d'on venen i resulta que porten les joguines per als nens d'aquí, als que no els fa falta de res. És a dir, vosaltres Reis veniu en camell, amb sacs de patates i per un camí iluminat per torxes, però no us oblideu sobretot de portar-nos la moto, la Playstation 3, l'ordinador amb 10 Petabytes de Disc Dur i el Luibuitón de torn.Per sort tota la màgia que li falta a la meva visió de la història li posen els nens i nenes que com els de Riudaura ahir al vespre esperen aquesta nit amb neguit durant tot l'any..."


L’any vinent m’escapo al desert!

No hay comentarios: