jueves, 24 de enero de 2008

dinar a casa del Leo

Diumenge passat vàrem ser convidats a casa del petit Leo, per celebrar 3 anys de felicitat. I la meva felicitat va ser veure com amb només 3 anyets, ja és un enamorat de la cuina, i la gran majoria dels seus jocs giren al voltant de la gastronomia. No sé si serà una afició que amb els anys anirà perdent, però de moment em sembla que comença a endinsar-se en aquest món a través del joc. I és que els menuts copien el que fan els seus pares. Aquell anunci que prenia com a eslògan “si tu lees, ellos leen” també és vàlid per altres activitats.

El dinar de diumenge va ser compartit. Nosaltres vàrem provar de fer el foie gras seguint les indicacions del Jordi de Coll Verd, i els resultats van ser...aprovats però sense nota. Haurem de tornar-ho a intentar posant-hi els 5 sentits ja que el preu del foie gras no està com per anar fent proves cada setmana.

El pare del Leo ens va fer un conill farcit d’albergínies amb un all i oli de préssec i un pa de pessic de postre amb escuma de pinya que va superar amb un excel·lent l’examen dels comensals. Segons ens va explicar, el conill el va fer a baixa temperatura, prèviament farcit amb l’albergínia i embolicat en forma de rulu amb paper film. I l’escuma de pinya amb el sifó posant-hi les càrregues necessàries l’agar-agar.

Amb tot això pretenc explicar l’índex de cultura gastronòmica que hi ha a les cases comuns, a les cases no professionals. Tinc la gran sort de poder afirmar que la gran majoria del meu entorn (amics i família) són gastrònoms, i per mi això indica que la cuina de casa, la de cada dia, encara està viva.

És un tema que dóna per parlar-ne molt, i prefereixo deixar-ho per un altre post, on pugui explicar-me amb temps i ganes. Mentre, agrair al Leo i als seus pares per convidar-nos a la seva cuina.

“Invitar a alguien significa encargarse de su felicidad durante todo el tiempo que permanezca bajo nuestro techo”
Brillat-Savarin


No hay comentarios: