viernes, 28 de diciembre de 2007

sant esteve a los caracoles



A casa mai em cel·lebrat el dia de Sant Esteve, així que aquest any, junt amb una altra ànima perduda i àvida de trobar un succedani dels canelons tradicionals, vàrem decidir passar el dia a Barcelona.
Feia un dia esplèndid i la terrassa de l'Estudiantil, a la plaça Universitat, ens va fer obrir el dia amb un aperitiu, mentre érem testimonis de fins a quines altes hores es pot allargar la marxa de la nit de Nadal.
La Fira de Sant Tomàs i de la Joguina ja està muntada a la Gran Via, i es un bon lloc per trobar-hi aquell últim regal que ens falta, ja que tenen obert fins a altes hores de la matinada de la nit de Reis.
Però ja començava a acostar-se l'hora de dinar, i no ens havíem adonat que el dia de Sant Esteve és pràcticament impossible trobar taula enlloc sense reserva prèvia. Vàrem voltar el Raval (Casa Leopoldo, complet!), la Rambla i la plaça Reial, disposats a menjar un Shawarma el dia que els canelons proclamen la seva oficialitat.

Però de sobte, al carrer Escudellers ens va cridar l'atenció aquell local davant del qual havíem passat tantes i tantes vegades sense gairebé fixar-nos-hi:
- I si provem aquí?


Casa Bofarull més coneguda com "Los Caracoles" és un lloc que val la pena provar. El seu preu és una mica elevat (una mica turístic), però és un restaurant emblemàtic, ja que serveix menjars des del 1835, i a jutjar pel que vaig veure, em sembla que la seva estètica no ha canviat molt.
Can Bofarull era una taverna que fou fundada l'any 1835 del carrer Nou de San Francesc. A part de vendre-hi oli, vi, cervesa i altres hi servien plats de cargols, que la van fer molt famosa, tant que popularment es coneixia amb el sobrenom de Los Caracoles: aquest nom és el que va agafar oficialment l'any 1915, després d'ampliar fins a la cantonada amb el carrer Escudellers.

Un cop entres al restaurant i passes pel bell mig de la cuina que pot arribar a servir menjar per 250 persones a la carta (la gent que sou del sector entendreu la feinada que això suposa...!!!), una noia molt amable va donar indicacions a un cambrer de que ens "subieran al saloncito de Vicente". Un cop acomodats i asseguts a la nostra taula, el cambrer, un home amb més de 35 anys viscuts i treballats a Los Caracoles ens va explicar que aquell menjador on ens trobàvem, entre el laberint de menjadors que conformen el restaurant, devia el seu nom (el saloncito de Vicente, recordeu?) a que un tal Vicente havia sigut el cambrer d'aquesta zona durant més de 40 anys. També ens va comentar que des de la inauguració del restaurant al 1835 fins avui, el negoci sempre ha estat en mans de la mateixa família. Impressionant.

Vàrem compartir un plat de cargols amb una salseta boníssima per sucar-hi pa, un filet molt poc fet i un lluç tan fresc que encara cuejava.

La part gastronòmica va aprovar amb molt bona nota, però una visita a Los Caracoles val la pena també per fer un viatge en el temps.


LOS CARACOLES, CASA BUFARULL
c Escudellers 14
93.302.31.85
BARCELONA

No hay comentarios: