lunes, 10 de diciembre de 2007

carxofes amb cloïsses


Feia molts caps de setmana que tenia “mono” de cuinar. Fa masses dies que la rutina feina-màster-dormir es repeteix sense fre, i necessitava un respir. Una mica d’esbarjo.

Abans de començar amb la recepta aviso: no es necessita ser un/a gran cuiner/a, però sí heu de contar que 2-3 hores estareu dins la cuina. Ara bé, el bon resultat està garantit.

CARXOFES AMB CLOÏSES (4 persones)

Ingredients:
- 15 carxofes
- 500 grs. de cloïsses
- 3 dents d’all
- 3 cebes de Figueres
- 75 grs de pernil de Jabugo
- 4 tomàquets per ratllar i fer la salsa, o salsa de tomàquet natural
- vi blanc fumet de peix (veure)
- 1 bouquet garni (o manat d’herbes)
- sal i pebre
- oli d’oliva
- per la picada:
· 5-6 ametlles
· un grapat de pinyons
· 1 nyora
· 1 galeta


Elaboració:





- Tallem l’all en brunoise i el sofregim lentament en una paella fins que agafi color

- Quan ja està daurat hi afegim la ceba, tallada també en brunoise. És hora de posar-hi el bouquet garni.

- Sofregim la ceba molt lentament fins que ens quedi gairebé caramelitzada (aquest procés pot portar 1 hora més o menys)

- Quan la ceba ja té un color daurat, hi afegim el pernil tallat a trossets petits i li donem un parell de voltes

- És hora d’afegir-hi una copeta de vi blanc i esperar a que redueixi

- Ara el tomàquet, que també aura de sofregir una bona estona

- Quan ja tenim el sofregit fet (haurem trigat més o menys 1.30hr-1.45hr) hi posem les cloïsses, un cullerot de fumet, i tapem la cassola per tal que les cloïsses s’obrin. Ara ja podem retirar el bouquet garni.

- Ja tindrem preparades les carxofes, netes sense les fulles més dures i sense els pèls de dins. Les enfarinem i les fregim.

- Un cop les cloïsses s’hagin obert, ho afegim les carxofes ja fregides i fumet

- És moment d’afegir la picada

- Deixem que faci una mica xup-xup i ja estarà llest per menjar

Maridatge
És opcional, però una bona recomanació és fer-ho amb un Albariño Do Ferreiro
BON PROFIT!
TRUC I SECRET DEL PLAT
El gran truc i secret del plat és, evidentment, la recepta. I aquesta és la gran sort que tinc: tenir al meu voltant xefs de veritat que m'ajuden, m'orienten, em sugereixen, i em confessen els seus trucs i secrets culinaris a cau d'orella. I el Jordi Joan aka "El Jefe" n'és un d'ells.
Ell obsequia als comensals de Ca l'Isidre amb les seves creacions gastronòmiques, i en el seu temps lliure, es dedica a donar-nos consells i supervisar la recepta (via telefònica!!!) per assegurar-nos un final feliç. Moltes gràcies Jefe!!

1 comentario:

eme de rita dijo...

MMMMMMMMMMm! QUINA PINTA!!!
provaré de fer-ho!