miércoles, 14 de noviembre de 2007

el regal vermell



Les poques fulles que queden encara enganxades als arbres, son de color groc daurat i vermelles com el foc. Es resisteixen a caure, pero els hi queden pocs dies per deixar-se anar i entrar en el periode de descans de la natura. Ara, aprofitaran per dormir una mica, descansar i generar salvia nova que les faci rebrotar, en plena primavera, amb aquells colors tan vius.
Ara mateix, m'agradaria ser una d'aquestes fulles. Em deixaria caure, amb molt de gust, d'una de les branques dels arbres que veig cada matí, i dormiria, i carregaria les piles per la primavera.

Pero el destí sempre amaga sorpreses i maneres de recompensar-nos. Jo potser no m'he tornat una fulla vermella, però des de Huelva, el poble on va néixer la meva mare, va arribar el millor regal vermell que una pot esperar.
El Lucas, un parent llunyà que es dedica a la cria i comercialització de pernils "de pota negra", ens va enviar aquest autèntic deliri, per recompensar una mica el ritme frenètic que sembla que s'ha imposat en la nostra societat actual.

Fa molts dies que el meu blog està una mica parat.

Temps, he de trobar una botiga on venguin, per mi, el be més preuat avui en dia.

Mentres, aquest deliciós pernil, combinat amb el nostre "pa amb tomata" i un bon got de vi, em recorden, moltes nits a la setmana, que a vegades es ben fàcil gaudir amb el menjar.





No hay comentarios: