sábado, 20 de octubre de 2007

l'entrevista a la Luna

Fa una setmana que he començat un màster a la Universitat de Vic "Gastronomia i Comunicació". Això em suposarà anar una mica de bòlit tot aquest any, però crec que la recompensa a aquest esforç valdrà la pena.
Una de les assignatures és "Introducció a la Comunicació" i ja ens han posat els primers deures. El repte consistia en fer una entrevista a una dona cuinera. No sé si estarà ben feta o no, però aquesta primera experiència m'ha agradat molt. Li vaig fer l'entrevista a la Luna, una companya de feina que és cuinera en aquest món d'homes que és la cuina. Aquest ha sigut el resultat...

"MADRID FA OLOR DE MAR I BARCELONA DE FARIGOLA"
La Luna va néixer a Madrid fa 25 anys. Des de ben petita es quedava a dinar al menjador
de l'escola, i l'únic record bo que en té són els "San Jacobos" casolans que feien
les cuineres. Fa 2 anys va venir a Catalunya per amor, i va deixar enrrere el seu Madrid
natal. Actualment treballa com a cuinera per Arcs Catering, a Arenys de Munt.




- Quan eres petita et quedaves a dinar a l’escola?
Sí, hi tant! Sempre. I la veritat és que no en tinc bons records. L’únic que no he oblidat mai són uns “San Jacobos” casolans que ens fèien les cuineres del menjador de l’escola.

- Ser cuinera és una professió o una vocació?
A la meva família no hi ha ningú que professionalment s’hagi dedicat a la cuina, i el meu pare no ho veia molt clar, així que vaig haver d’estudiar comerç i marketing per poder dedicar-me al que sempre ha sigut la meva vocació: cuinar.

- El món de la cuina és un territori majoritàriament masculí?
Si mirem enrrere és evident que sí, encara que, per sort, aquesta tendència està canviant. Tradicionalment les dones han cuinat sempre, però a casa i amb la finalitat d’alimentar a la família. Els homes cuinaven per plaer. Cada vegada més, les cuines d’arreu es van omplint de dones que també sentim la cuina com una vocació, i no únicament com una tasca més de casa.

- Has tingut mai algún problema pel fet de ser dona dins un món d’homes?
A banda d’un llenguatge sexista que predomina gairabé sempre dins les cuines, una vegada, quan treballava a Madrid, un cuiner em va dir que jo el que havia de fer era estar-me a casa, i no a la cuina d’un restaurant ja que li estava robant un lloc de treballa a un home.

- Com és que vas venir a viure a Barcelona?
Per amor. Amb el meu noi ens vàrem conèixer a Barcelona. Vaig estar amb un noi durant 6 anys, i ell també era cuiner, però la meva parella actual no té res a veure amb la meva professió així que com que a mi, per la meva feina, no se’m feia tan complicat canviar de lloc, vaig decidir “mudar-me” jo.

- Quina olor té Madrid i quina olor té Barcelona?
Encara que sembli mentida, per mi Madrid fa olor de peix i de mar. Se’n consumeix molt més que aquí a Catalunya, i fins i tot et porten aigua de mar envasada al buit per poder cuinar. En canvi Barcelona fa olor de camp, sobretot de farigola…la poseu a tot arreu!!!

- Es curiós...en principi l’associació hauria de ser a l’inversa...
Madrid és el segon port de peix a nivell mundial, després del port de Tokyo, que és el número 1 indiscutiblement. A Madrid pots menjar peix molt més bo que aquí. El valorem més. Quan tinc convidats a casa en el primer que penso com a menú és amb un bon peix a la basca, o un bacalla al pil-pil o un besuc al forn. Hi ha una peixetera d’aquí d’Arenys, que em guarda les “kokotchas” per mi, ja que diu que no les ven perquè no hi ha costum de cuinar-les. Això a Madrid seria inimaginable!!!

- Quina cuina té Madrid?
Allà s’hi troben representades totes les cuines regionals d’Espanya. No et cal anar a un restaurant basc per menjar cuina basca, o a un gallec o asturià. Les diferents cuines nacionals estan integrades.
Aquí a Barcelona és diferent. El vostre receptari és molt més tancat en aquest aspecte. Als restaurants d’aquí s’hi cuina menjar català, i si vols tastar algun plat de cuina regional has d’anar a un restaurant especialitzat.

- Per acabar, anomena’m alguna cosa dolça de Madrid?
L’arròs amb llet

- I de Barcelona?
La coca de Llavaneres

5 comentarios:

Mar Calpena dijo...

Em fas molta enveja amb el màster, jo m'ho vaig estar mirant, però això d'haver de pujar a Vic dues tardes a la setmana era inviable. Molt bé, l'entrevista, i ben triat el titolar...

deliciosa martha dijo...

No et pensis Mar que la cosa ha sigut fàcil. A canvi de poder pujar 3 tardes a Vic, ni t'explico les concessions que he hagut de fer a la feina (entre elles, treballar tots els dissabtes de l'any) i els malabarismes que he de fer en el pla personal. Però la veritat és que, de moment, ha valgut la pena...ja t'aniré explicant

Mar dijo...

Ja t'imagino... estic segura que seràs la millor de la classe.
M'ha encantat l'entrevista. "exelente". dolça!

xevi dijo...

fantástica l'entrevista pero em nego a pensar que a Madrid es menja millor peix que aqui, has de portar la Luna a can Rafa de Roses o a quasevol d'aquells teus tresors que fan olor a oliveres.

deliciosa martha dijo...

Xevi, em sembla que li proposaré un canvi:ella m'ensenya algun lloc secret de Madrid i jo la porto a Es Baluard ;)