miércoles, 19 de septiembre de 2007

sense llum

Recordo que durant les meves vacances a Gambia, una de les coses que més em va sorprendre i que més em van agradar, va ser el poder gaudir de la nit i de la seva foscor. La contaminació llumínica no és, ni de bon tros, tan exagerada com a casa nostra. Pots endevinar en quina fase està la lluna per la claror del cel, pots veure les estrelles i altres éssers nocturns que només es deixen veure quan se senten segurs amagats darrera el vel negre, i sobretot, aprens a gaudir de la foscor i a no tenir-li por.
Ahir al vespre la llum va decidir prendre's la nit lliure i va deixar el barri de Dalt la Vila sencer a les fosques, com una d'aquelles nits a Gambia. Van entrar per la finestra els riures de les nenes que van sortir al carrer amb les seves llanternes per celebrar que la llum havia marxat i que per una nit, la monotonia dels sopars s'havia vist sorpresa i els permetia viure una petita festa.
I casa meva es va omplir amb la llum de les espelmes i del silenci que comporta el mutisme d'una nit sense llum. Sort que l'estofat de llenties el vaig deixar fet el dia abans. Només vàrem necessitar parar la taula, obrir una ampolla de vi i deixar que la vetllada seguís avançant i proclamant la seva foscor enmig de la ciutat sempre tan plena de tot. Les converses, el menjar, el vi i el ritme del sopar no són els mateixos que una nit qualsevol. Em sembla que a partir d'ara instauraré un cop a la setmana un sopar sense llum, per deixar que les emocions flueixin abraçades per la foscor. I es que..."qualsevol nit pot sortir el Sol"

No hay comentarios: