jueves, 20 de septiembre de 2007

què em poso?

El meu pare sempre ha estat un gran aficionat a la meteorologia i de de ben petites, la meva germana i jo, ens hem acostumat a mirar el cel, a diferenciar els cirrus dels cumulonimbus, i a treure el nas per la finestra cada matí abans de sortir de casa per saber què ens hem de posar. Les primeres estacions meteorològiques que vàrem tenir, va ser un termòmetre de mercuri col·locat a fora al balcó. Més tard, i a mesura que la tecnologia ha anat avançant, l'estació meteorològica ha anat incorporant un baròmetre per saber el nivell de pressió que tindríem durant el dia, un pluviòmetre per saber si necessitàvem calçar-nos les botes d'aigua, l'anemòmetre per saber si el Mestral o el Garbí ens despentinarien o l'heliògraf, per saber quantes hores de Sol ens regalaria el nou dia.
Amb aquests canvis d'estació és difícil endevinar si les sabates destapades et congelaran els peus, o si aquell jersei de màniga llarga que ja tens ganes de posar-te l'has tret abans d'hora de l'armari. No vull tirar per terra els avenços tecnològics, però està clar que la intuïció i la observació del cel segueixen sent els millors sistemes de predicció...


4 comentarios:

xevi dijo...

Si no es veu la pedra i et fa mal el peu: cau pedra, o sigui que pedrega

Alex Font dijo...

hola, sóc nouvingut al teu blog i el primer article ja l'he trobat molt adient, no tinc ni idea de que posar-me, de fet estic encostipat.
T'aniré seguint.

deliciosa martha dijo...

i si no es veu la pedra i ets a Cadaqués...Tramuntana!!!

deliciosa martha dijo...

Benvingut Alex! Veig que coneixes aquest poblet que descansa entre muntanyes adormides...si rebusques dins el blog, hi veuràs alguna història publicada ;)