miércoles, 12 de septiembre de 2007

els fruits de la Terra

La meva mare va néixer en un petit poble d'Andalusia, molt aprop de Portugal i de Lepe, famós per la qualitat de les seves maduixes i els seus acudits. De ben petita, ajudava a la meva àvia en les tasques de casa mentre el seu pare i els seus 3 germans treballaven al camp. Eren temps on el pa encara es cuinava a casa, i les gallines i les cabres compartien els espais exteriors amb tota la família.
Un cop l'any, quan els camps d'oliveres torçaven les seves branques carregades de fruits, s'organitzaven veritables festes al voltant d'aquesta tasca tan feixuga. Amb unes mantes estirades sota els arbres, feien caure les olives mentre s'explicaven històries com les que sempre acompanyen un bon foc.

A Cadaqués, quan tires una llavor, lo únic que has de fer és regar-la i asseure't a mirar com creix i es transforma en un pruner (sempre hem de sortejar la primera pruna perquè tots volem ser els primers en tastar-la!), un ametller, mates de tomàquets que ens regalen estiu rere estiu gaspatxos deliciosos, maduixes que la Nina s'afanya a endrapar quan ningú la mira, cols per fer un bon trinxat, alfàbrega per fer un autèntic pesto italià, una mata de llorer per fer l'arròs bullit quan estem malament de la panxa i la nostra olivera, que ens regala alguna cosa més que les seves olives. Aquest cap de setmana hem fet la collita, mentre la meva mare ens explicava com ho feia ella de petita i per uns moments es traslladava al seu petit poble que li va regalar tants paisatges en forma de fulles platejades.

Si les arbequines segueixen el seu procés i després de fer-les dormir entre sal, aigua i una barreja d'herbes que només coneixen els meus tiets, surten tal i com esperem, prometo convidar a tot aquell qui m'ho demani.




2 comentarios:

Josep dijo...

Jo vull!!!! Quina fila que fan!!
Quan paso a buscar-les???
;)

deliciosa martha dijo...

Encara falta una miqueta perquè tot just estan fent el procés de convertir-se en les arbequines que obriran l'aperitiu d'aquell dinar que fa tant de temps que tenim pendent. Així que no pateixis, les olives arribaran pel seu propi peu des de Badalona fins al barri de Poblenou. T'ho prometo !!!