sábado, 4 de agosto de 2007

carpier

La primera vegada que vaig sentir el nom de "carpier" (marca comercial de productes fumats) ho vaig associar a productes nòrdics d'algun país on abunden els salmons i les truites de riu.
Ahir vaig tenir el plaer de conèixer a la persona que hi ha darrera de tot això: el Carlos Piernas del Amor que no té absolutament res de norueg, finlandès o danès.

Ens va convidar a visitar el seu taller d'alquimista on experimenta, juga, inventa, transforma i fa realitat qualsevol idea o somni que li passa pel cap. Com ell mateix em va dir, no necessita fer vacances perquè la seva feina consisteix en disfrutar dels seus hobbies.

Fa 12 anys i mentre treballava de cuiner en un restaurant, va començar a experimentar intentant buscar la manera d'aconseguir un bon salmó fumat. Per fer-ho utilitzaba el forn com a espai de proves col·locant una base de brases a la part de sota i els salmons ja marinats, a la part de dalt. Després d'aconseguir uns resultats més o menys satisfactoris se'n va adonar que al seu "invent" li faltava quelcom que aportés humitat al salmó per evitar que es ressequés: va servir-se d'una caixa de donuts plena de gel que va situar entre les brases i el peix.

Cada producte té darrera una història de tenacitat, il·lusió, perseverancia, imaginació i, sobretot, passió, qualitat indispensable per ser feliç amb allò que un fa.

Ens va convidar a una degustació de productes fumats carpier que va ser més aviat una classe magistral. Entre penques de salmó, bacallà fumat, tonyina, anguila fumada amb un toc de planxa, pop de les costes del maresme, fetge de rap amb crosta de caramel de sucre, magret d'ànec farcit de foie, guatlles en escabetx, sal fumada amb olor a migdiada d'estiu sota un pi, patates franceses amb oli Boadella i arròs bomba fumat de l'Illa de Riu (Delta de l'Ebre). I un nou producte que encara no ha vista la llum i que és l'últim invent de l'obrador carpier: el jalmón.




Li vaig demanar al Carlos quin era el millor maridatge per als fumats, i sense cap mena de dubte em va constestar: la cervesa. Però no podía ser tan fàcil... La cervesa amb la que vàrem degustar totes aquestes delicatessen no es pot comprar enlloc. És una colecció de 200 ampolles provinents de Noruega que un bon amic del Carlos el·labora personalment i envasa en ampolles de cava. A part de ser "la cerveza mas buena del mundo" no pots evitar sentir certa eufòria al poder tastar un plaer a l'abast de pocs.


Mai he sigut una gran amant del fumats, però ahir vaig sentir-me feliç al adonar-me'n que, de vegades, la meva feina, em regala aquests oasis de plaer on puc conèixer en persona les ànimes que formen part d'aquest món d'alquimistes que juguen amb els aliments per regalar-nos autèntics festivals per als 5 sentits.

http://www.carpier.es/

No hay comentarios: