martes, 15 de mayo de 2007

una casa en el fin del mundo

"Una casa en el fin del mundo" seria un bon lloc per anar-hi a viure. També és el títol d'una película on el seu protagonista decideix creure en la pau i l'amor tan present dels anys 60 i, el que per molts podría haber sigut una vida fosca, ell la converteix en un regal per als altres i per ell mateix.
I és que tot el que passa a la fi del Món és meravellós i s'escapa de les lleis del nostre planeta.
Fa exactament 3 anys vaig tenir el plaer de trepitjar els límits de la Terra, en una indret que porta el nom del Foc. Hi vaig arribar de la mà d'una ànima argentina que amb l'ajuda del seu país em van salvar i em van curar unes ferides les quals començava a pensar que no ho farien mai.

Avui fa 3 anys que França, Nova Zelanda, Argentina, Israel, Bélgica, Estats Units, Alemania i Catalunya, compartien, a la fi del Món, un sopar coronat per la bandera del Foc.


Potser no estaría malament... tenir "Una casa en el Fin del Mundo", entre l'estret de Beagle, les aigues glaçades i les muntanyes imponents que et reben quan arribes a aquesta punta del Món. Un lloc on escapar-se de tant en tant i visitar aquella Terra que et regala el seu Foc per escalfar-te l'ànima.

2 comentarios:

Anónimo dijo...

Tinc l'emule treballant en la película que dius; a veure si es tant interessant com sembla el viatge a la terra del foc.
Jordi

deliciosa martha dijo...

Espero que la disfrutis,encara que et recomano, més que la película, el viatge a Tierra de Fuego. Cura tots els mals ;)