miércoles, 11 de abril de 2007

sushi Daba

Mentres gaudíem d'uns dies de pau i llum a Cadaqués, vàrem rebre la visita de la Daba i la seva mare.
Amb una barreja de sang catalana i senegalesa, la Daba té aquell misteri en el seu posat i en la seva mirada que et captiven. Amb només 7 anys de vida, dóna unes lliçons que et fan sentir ridícula, i et fa la sensació que no has acabat d'entendre el sentit de la vida quan ella ja fa molt de temps que hi camina amb pas ferm.
La seva mirada crítica cap al món dels adults és una classe magistral absolutament alliçonadora.
La seva relació amb la Montse és la de dues amigues còmplices que saben riure, entendre's i guardar-se els secrets mutuament. Mare i filla.
I com una altra de les moltes casualitats que constanment esquitxen la meva vida, la Daba ha sigut tocada també per la Mare Cuina. A l'arribar a casa i obrir la nevera, sota una nota on hi deia "buafet la daba" ens esperava un deliciós sushi fet especialment per nosaltres.


Ha sigut un plaer Daba! Encara que repeteixis que ets fusta, em sembla que també portes dins teu el foc, l'aigua i l'aire que forma part de tots nosaltres.

No hay comentarios: