viernes, 20 de abril de 2007

sopar de maduixes

Vaig arribar a casa, i després de passejar a la Nina, em vaig ficar a la cuina. Quan encara no havia tret els estris per començar a preparar el sopar, va arribar la primera maduixa. Està buscant un altre paradís on disfrutar d'unes merescudes vacances amb el seu noi. Mentres es mirava el mapa mundi que tinc penjat al passadís i m'ensenyava els dos llocs candidats per aquest estiu, arriba la segona maduixa, amb el seu aire despistat de sempre. Tot i que avui no es refereix a la seva caseta de fusta, és el seu somni i està intentant fer-lo realitat: estan tan cars els lloguers!!!

Sempre ens regala alguna anècdota que ens fa pixar de riure. Té aquest do i espero que el conservi sempre.I arriba la tercera maduixa desesperada per fer totes aquelles coses prohibides que ha decidit aparcar desde que, ara farà 2 anys, va decidir ser mare d'un petit angelet. És una de les seves poques escapades i ve disposada a transgredir i deixar aparcat per unes hores el seu rol de mare.

Mentrestant les torrades amb sobrassada i mel ja estan casi llestes per posar-les al forn. Començo a pelar les carxofes.

S'obren una cervesa i enceten l'ampolla de vi. Hi ha tantes coses a parlar i tant poc temps...
Arriba la cuarta maduixa amb el millor motiu del món per dedicar-li un brindis, i amb una foto sota el braç que ens agrada moooooolt.

Sembla que l'amanida ja comença a tenir forma. Només hi falten els fruits secs i fer una vinagreta de mel.

Arriba la cuarta maduixa, que està una mica desinflada. Que injust que el món laboral i la feina, a vegades, ens tregui tanta energía. Pero ella en té per molta estona. Té unes ales enormes que amb els anys ha après a desplegar. Millor no deixar que la segona i la cuarta maduixa s'asseguin juntes. Són "gafes" per naturalesa i podria ser perillós. Una riu les gracies de l'altra. Tot i que no es coneixíen, suposo que s'identifiquen i es troben passejant per el mateix món que tant ens fa riure a la resta.
La cinquena maduixa arriba cansada però feliç. Recentment ha acabat un litigi que l'ha fet enmalaltir i tot. Li feia pànic veure's sense un duro. Però encara li ha fet més mal veure patir a la gent que més estima. Per això deu fer aquesta cara de felicitat. Perquè ara ja ha acabat tot.

L'amanida, les carxofes i les torradetes de sobrassada amb mel ja estan llestes. Començo a preparar el risotto, que ha sigut el culpable de que féssim aquest sopar. Comencen a parar la taula.

La cinquena i sisena maduixes acaben d'arribar. La casa es veu invaida per els riures i el parlar de totes alhora. Una està cansada de tant fer servir les seves mans per curar els mals dels altres. L'altra porta un dia maratonià, amb una visita avui al matí a la capital i tot! Com cansen els avions.

Per fi seiem a taula.

Entre les 3 ó 4 converses que hi ha al meu voltant hi ha de tot. I les seves veus tenen gust dolç i fresc. Com les maduixes que em tingut de postres.


No hay comentarios: